Sardenya

No tenies clar si agafar tren o bus a la segona etapa del viatge, però amb només vint minutets de trajecte n’has tingut prou per a decidir-te. Camp rere camp, bosc rere bosc, verdor per tot arreu; la sensació que Sardenya s’ha de recórrer a peu o en cotxe es fa cada vegada més present.

Arthur Caravan posen la banda sonora a un paisatge sorprenentment familiar. Si les muntanyes que envolten L’Alguer et recordaven el Montsià al que miraves mentre creixies, l’ambient, el tarannà i l’hospitalitat sarda et fan pensar en la Romania on et vas fer (mig) gran.

Els turons, les ovelles i els corders han deixat pas a les afores de Sàsser, i comences a entrar a la ciutat. Mentre veus alguna pintada independentisa sarda i un grupet d’adolescents abillats amb les gorres i pantalons amples que tot bon hiphopero necessita, penses que no tardarem en baixar de l’autobús.

-

No pots evitar un ooh cada dos per tres. Cases pintades de groc, verd i blau cel, carrerons laberíntics; equilibris entre mons. Una panaderia, rètol de fusta desgastada. Fusters i ferrers, amb cartell del gremi, i parets velles quasi a trossos. Pintades polítiques i d'enamorats, cites de Laura Pausini. Ciutat, ara, d'estudiants.

Als top-mantes no tenen pel·lícules; sí paraigües, relonges, bufandes i encens. La botiga de roba Wiscky and coca i la trattoria L’assassino obren el casc antic.

Res deixa clar cap on queda el centre. Sempre amunt, per tant. Naranà.