,
26/03/2020
Maternitat
Sota la pluja

14/15 + 15: Pluja reparadora

A vegades, ho has de veure tot negre per adonar-te de les coses bones de la vida. Ahir se'm feia tot una muntanya, avui ha sigut més portador. Potser la pluja que ha caigut, renovant una mica l'aire i netejant carrers i places, ha servit per veure-ho tot una miqueta menys negre. Un gris marengo, va. Encara em costa imaginar molts més dies confinats, més setmanes sense escola i més mesos teletreballant amb els petits per casa. Em costa i ho veig molt complicat, però també penso que, al cap i a la fi, podem viure aquesta situació d'una manera privilegiada. A una casa (més o menys gran, amb terrassa, balcó o unes senzilles finestres), amb totes les comoditats bàsiques (aigua corrent, llum, nevera i congelador (essencials per a que durin els aliments), i tecnologia per comunicar-nos amb els que més estimem. 

Sense tot això, no em puc ni imaginar lo difícil que seria viure el que estem passant nosaltres ara mateix. I malauradament, sé que hi ha molta gent que li tocarà viure-ho molt pitjor. Per això mateix, amb pluja reparadora o sense, hem de treure forces d'allà on sigui per valorar tot el que tenim al voltant. Ens podem queixar, clar que sí, no és una situació fàcil i tenim tot el dret a expressar-ho, però al mateix temps, sent conscients de la sort que tenim i que, amb el dia a dia, molts cops oblidem. Ànims, famílies! 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

12/05/2020
Avui hem sabut que no se celebraran les festes majors del nostre poble, que són a principis de juliol. L'escola, fa temps que tenim assimilat que, fins al setembre, res de res (i ja veurem com s'acaba gestionant en el seu moment).
11/05/2020
Avui, el primer que han dit els petits ha estat "Mama, fa sol. Podem anar a casa els iaios?".
10/05/2020
Ens hem despertat sentint la pluja caure de valent.
09/05/2020
Una casa amb nens és inevitablement una casa amb soroll. És pràcticament impossible trobar un moment del dia en què hi hagi silenci. El matí ja comença amb uns quants "mama, quan et despertaràs? mama, em contes aquest conte?
08/05/2020
Tinc la sensació d'estar tot el dia recollint joguines per tota la casa. Quan no és un cotxet és un conte, quan no és una peça de puzzle és un llapis de color.
07/05/2020
El grau de complicitat que veus entre ells, en tots aquests dies de confinament, ha crescut exponencialment.
06/05/2020
Qui m'hagués dit, el primer dia de confinament familiar, que portaríem 55 dies tancats a casa (i els que vénen) i que, en conseqüència, escriuria aquest petit diari en què s'ha convertit aquest humil blog personal.