,
10/05/2020
Maternitat
Saltant als bassots

59/60 + 15: A punt per a la Fase 1

Ens hem despertat sentint la pluja caure de valent. Una sensació que m'encanta i em relaxa, però que ha durat ben poc ja que no han tardat en aparèixer les habituals corressides pel passadís amb les motos, els "papis, quan us despertareu?" o els "tinc caca, us aviso quan acabi". Tot i això, el dia començava prou tranquil (ja s'aniria complicant a mesura que avancés). El fet que demà la nostra zona sanitària (les Terres de l'Ebre) entri a la Fase 1 li ha donat una emoció diferent al dia. Com quan és la vigília d'alguna celebració important. Què és el primer que farem? Ja tenim plans o anirem veient sobre la marxa? Ens fa por o ens en morim de ganes? 

En realitat només tenim una cosa clara: volem anar a veure els iaios. I que sigui un dia que faci sol per poder estar a l'aire lliure, que els petits puguin jugar (i cansar-se) i els grans puguem estar tranquils i amb la distància pertinent. Això, després de dos mesos tancats a casa i de veure'ns només a través de pantalles, serà indescriptiblement molt bonic. Segurament, també ens veurem amb més familiars i amics, però sense presses. Som molt conscients que és només la Fase 1, que no ens podem confiar i que hem de ser prudents. Tenim moltes ganes de sortir d'aquesta situació i només depén de nosaltres que puguem avançar en les fases i tornar a una "nova normalitat" mínimament humana i natural. Voldríem anar més ràpid, voldríem que igual que ens vam tancar a casa, ara poguéssim sortir-ne i tornar a fer la nostra vida d'abans, però sabem que això no serà així. Fins ara, amb tot l'esforç, paciència i incertesa que ens ha costat arribar fins avui, tenim molt clar que no volem tornar enrere. Així que benvinguda Fase 1, seguint les pautes necessàries; Benvinguda Fase 1, amb unes ganes boges de gaudir-te; Benvinguda Fase 1, amb tot el sentit comú per passar, aviat, a la següent fase. Ànims, famílies! 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

15/09/2021
'Que lents que passen els dies, però que ràpid que passen els anys'. L'altre dia sentia esta frase i, aproximant-se el primer aniversari de les bessones, vaig sentir-m'hi molt identificada.
23/03/2021
Quantes vegades m'ho he dit a mi mateixa. Tot passa. Sobretot en aquelles nits de còlics inconsolables que t'exprimien l'energia i la paciència.
20/01/2021
La veritat és que mai m'havia imaginat que tindria bessones. Mai de la vida! No entrava dins dels meus plans ni se'm passava pel cap la possibilitat que em pogués tocar a mi.
05/11/2020
Pit (o més ben dit, pits), plors i 'panyals'. Sense horaris, sense pauses, sense excuses. Pit (o més ben dit, pits), plors i 'panyals'. Quan no és una, és l'altra (o les dos alhora!).
18/06/2020
Gairebé sense adonar-nos-en, hem arribat a finals de juny i s'ha acabat el curs escolar.
16/06/2020
Ha estat un cap de setmana ple de retrobaments (amb amics i familiars) que feia temps que esperàvem. Un cap de setmana que ens ha recordat bastant als que vivíem abans de tota aquesta pandèmia.
11/06/2020
Des del primer dia que em van dir que portava bessons, ja em van avisar que les visites i els controls amb els metges i ginecòlegs serien més sovint.