,
01/04/2020
Maternitat
Jugant a la tauleta

20/30: El poder de les pantalles

Inevitablement, les pantalles els atrauen (i molt). Ja sigui la tele, el mòbil o la tauleta. Tenen un poder hipnotitzador (més per a unes edats que per a altres), però en general, els petits senten una atracció irracional per les pantalles i tot el que hi poden trobar al seu interior. Ja siguin jocs, fotografies, vídeos o senzillament les mil-i-una publiacions "variopintes" del mur del facebook. Per no parlar de les vídeotrucades, tan habituals aquests dies! Encara que no ho acabin d'entendre massa, encara que no sàpiguen com funciona, ells volen tocar-ho, veure-ho, no s'ho volen perdre. 

La veritat és que seria molt fàcil entretenir-los tot el dia amb alguna pantalla. No "molestarien" per a res, segurament. Podríem teletreballar amb tranquil·litat, mirar una pel·lícula o llegir un llibre sense interrupcions, fer ioga o "spinning" d'una tirada o, senzillament, dutxar-nos de manera relaxada com fèiem abans de tenir-los. Seria molt fàcil, però no seria gens recomanable. Ja no només perquè acabarien amb una addicció difícil de dominar, sinó perquè es perdrien (i ens perdríem) infinitat de coneixements, experiències i moments compartits valuosíssims (i més d'una discussió, segurament). Que podem compartir-los amb algun moment davant les pantalles, sí, però amb dosis i pautes. Que no se'ns en vagi de les mans, perquè, sinó, cada vegada serà més complicat de relativitzar i controlar. 

Imagino que us hi heu trobat en algun moment d'aquests dies de confinament. No és fàcil gestionar-ho, nosaltres mateixos ens passem el dia consultant el mòbil i les xarxes socials per desconnectar o, més aviat, per sentir-nos connectats més enllà de les quatre parets de casa. Però crec que hem de fer l'esforç de trobar-hi un equilibri. Per ells i també per nosaltres. Ànims, famílies! 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

31/03/2020
Avui, un dimarts gris. Un dia més, pràcticament igual a l'anterior, en aquest confinament que avança a poc a poc, però avança. Hi ha qui prefereix els dies grisos, plujosos, ja que tampoc podem sortir de casa.
30/03/2020
Avui s'han volgut vestir amb la mateixa samarreta. La de tirants de cocodrils per damunt d'una altra de màniga llarga.
29/03/2020
Just avui que es canviava l'hora, s'han despertat més tard que mai. Que s'ha agraït, no ens enganyem.
28/03/2020
Tercer dissabte confinat. Tercer dissabte que no hem anat a dinar a casa els iaios, ni hem sortit a passejar per alguna fira del territori, ni hem sopat amb els amics a algun bar per celebrar que estem de cap de setmana.
27/03/2020
Avui ha sigut un dia especial. El meu fill gran complia 5 anys i, tot i que ens imaginàvem celebrar-ho d'una manera ben diferent, no ha deixat de ser un dia bonic.
26/03/2020
A vegades, ho has de veure tot negre per adonar-te de les coses bones de la vida. Ahir se'm feia tot una muntanya, avui ha sigut més portador.
25/03/2020
Avui ha sigut un dia d'aquells que no s'acaben mai. Dels que ja només aixecar-te del llit, notes que costen d'arrencar. I els xiquets han estat especialment esvalotats. Revolucionats. Inquiets. Se m'ha fet un 13è dia de confinament etern.