,
10/05/2020
Maternitat
Saltant als bassots

59/60 + 15: A punt per a la Fase 1

Ens hem despertat sentint la pluja caure de valent. Una sensació que m'encanta i em relaxa, però que ha durat ben poc ja que no han tardat en aparèixer les habituals corressides pel passadís amb les motos, els "papis, quan us despertareu?" o els "tinc caca, us aviso quan acabi". Tot i això, el dia començava prou tranquil (ja s'aniria complicant a mesura que avancés). El fet que demà la nostra zona sanitària (les Terres de l'Ebre) entri a la Fase 1 li ha donat una emoció diferent al dia. Com quan és la vigília d'alguna celebració important. Què és el primer que farem? Ja tenim plans o anirem veient sobre la marxa? Ens fa por o ens en morim de ganes? 

En realitat només tenim una cosa clara: volem anar a veure els iaios. I que sigui un dia que faci sol per poder estar a l'aire lliure, que els petits puguin jugar (i cansar-se) i els grans puguem estar tranquils i amb la distància pertinent. Això, després de dos mesos tancats a casa i de veure'ns només a través de pantalles, serà indescriptiblement molt bonic. Segurament, també ens veurem amb més familiars i amics, però sense presses. Som molt conscients que és només la Fase 1, que no ens podem confiar i que hem de ser prudents. Tenim moltes ganes de sortir d'aquesta situació i només depén de nosaltres que puguem avançar en les fases i tornar a una "nova normalitat" mínimament humana i natural. Voldríem anar més ràpid, voldríem que igual que ens vam tancar a casa, ara poguéssim sortir-ne i tornar a fer la nostra vida d'abans, però sabem que això no serà així. Fins ara, amb tot l'esforç, paciència i incertesa que ens ha costat arribar fins avui, tenim molt clar que no volem tornar enrere. Així que benvinguda Fase 1, seguint les pautes necessàries; Benvinguda Fase 1, amb unes ganes boges de gaudir-te; Benvinguda Fase 1, amb tot el sentit comú per passar, aviat, a la següent fase. Ànims, famílies! 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

14/04/2020
He de confessar que, en els 33 dies de confinament familiar que portem, no he pogut obrir les pàgines d'un llibre (i això que en tinc un munt de pendents a la tauleta de nit!) cap dia.
13/04/2020
Avui ha sigut un dia llarg. D'aquells que t'aixeques pensant que seran especials (dilluns de Pasqua, Dia de la mona...), però que el ritme del dia et va esgotant l'energia més ràpid del que voldries.
12/04/2020
Cada dia descobrim alguna cosa nova que els agrada als petits de casa. Els documentals d'animals, per exemple, n'és una. Sobretot si són de pingüins.
11/04/2020
Avui, com si d'una metàfora es tractés, hem sortit a la terrassa a fer bombolles de sabó. Algo tan senzill i a la vegada tan entretingut.
10/04/2020
Els dies passen i ja portem quatre setmanes senceres tancats a casa. Pràcticament un mes sense escola, teletreballant com podem, exercitant la paciència al màxim i trobant l'equilibri en una situació tan inesperada com inusual.
09/04/2020
Avui per sorpresa ens han arribat dues mones de xocolata a casa. Què poc ens ho esperàvem, la veritat!
08/04/2020
Per sort, els petits encara no tenen gaire clar el concepte dels dies de la setmana. Per a ells, en aquest confinament familiar, cada dia és pràcticament idèntic a l'anterior. No diferencien si és dimarts o dimecres, dissabte o dilluns.