,
10/05/2020
Maternitat
Saltant als bassots

59/60 + 15: A punt per a la Fase 1

Ens hem despertat sentint la pluja caure de valent. Una sensació que m'encanta i em relaxa, però que ha durat ben poc ja que no han tardat en aparèixer les habituals corressides pel passadís amb les motos, els "papis, quan us despertareu?" o els "tinc caca, us aviso quan acabi". Tot i això, el dia començava prou tranquil (ja s'aniria complicant a mesura que avancés). El fet que demà la nostra zona sanitària (les Terres de l'Ebre) entri a la Fase 1 li ha donat una emoció diferent al dia. Com quan és la vigília d'alguna celebració important. Què és el primer que farem? Ja tenim plans o anirem veient sobre la marxa? Ens fa por o ens en morim de ganes? 

En realitat només tenim una cosa clara: volem anar a veure els iaios. I que sigui un dia que faci sol per poder estar a l'aire lliure, que els petits puguin jugar (i cansar-se) i els grans puguem estar tranquils i amb la distància pertinent. Això, després de dos mesos tancats a casa i de veure'ns només a través de pantalles, serà indescriptiblement molt bonic. Segurament, també ens veurem amb més familiars i amics, però sense presses. Som molt conscients que és només la Fase 1, que no ens podem confiar i que hem de ser prudents. Tenim moltes ganes de sortir d'aquesta situació i només depén de nosaltres que puguem avançar en les fases i tornar a una "nova normalitat" mínimament humana i natural. Voldríem anar més ràpid, voldríem que igual que ens vam tancar a casa, ara poguéssim sortir-ne i tornar a fer la nostra vida d'abans, però sabem que això no serà així. Fins ara, amb tot l'esforç, paciència i incertesa que ens ha costat arribar fins avui, tenim molt clar que no volem tornar enrere. Així que benvinguda Fase 1, seguint les pautes necessàries; Benvinguda Fase 1, amb unes ganes boges de gaudir-te; Benvinguda Fase 1, amb tot el sentit comú per passar, aviat, a la següent fase. Ànims, famílies! 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

07/04/2020
Ara que ja sabem que és molt provable que els petits no tornin a l'escola fins passat l'estiu o, amb sort, un parell de setmanes abans, et planteges si això afectarà en els seus aprenentatges personals.
06/04/2020
Començo a perdre el compte de quants dilluns portem confinats. Tres? Quatre? Cinc? En realitat, tampoc té gaire importància, tots els dies són més o menys iguals.
05/04/2020
A casa meua, no hem sigut mai de fer mones el Diumenge de Rams. En realitat, excepte les vegades que n'he fet de ben petita a l'escola, crec que no n'havia fet mai. Evidentment, confinats a casa, era un pla ideal per fer amb els petits.
04/04/2020
Sí, ahir ho intuïem i avui ja en tenim la certesa. Quinze dies més que se sumen als que ja teníem, irremeiablement, assumits.
03/04/2020
I com aquell qui no vol la cosa, avui celebrem la tercera setmana de confinament familiar.
02/04/2020
El confinament ens va agafar amb una visita pendent a la perruqueria. Aquell 'demà truco i demano hora' que no trobes mai el moment per fer. I clar, després de tres setmanes, les melenes que portàvem ja ens començaven a molestar.
01/04/2020
Inevitablement, les pantalles els atrauen (i molt). Ja sigui la tele, el mòbil o la tauleta.