,
15/05/2020
Maternitat
Mirant el carrer

64/75: Companys de confinament

La veritat és que el fet de viure el confinament en companyia, tot i el caos que suposa a nivell familiar, ha estat tota una sort. Sí que tenir dos petits a casa amb els qui compartir les 24 hores dels 7 dies de la setmana és esgotador i et limita molt les activitats que segurament sense ells faries, em costa imaginar-me estar vivint aquesta situació en solitud. Solitud física, cal recalcar-ho, perquè a nivell social està clar que hem trobat les maneres i les vies de sentir-nos acompanyats en tots els moments que ho hem necessitat. Com comentava al principi d'aquest diari personal, quan tota aquesta "aventura" feia poc que havia començat, estem confinats però també connectats gràcies a les noves tecnologies i això també ha estat una gran sort. 

Si més no, aquesta tarda a la terrassa de casa, mentre veia els meus tres companys de confinament familiar mirant el carrer i comentant tot el que passava pel davant (cotxes, gats, ocells, persones passejant, núvols de pluja o ambulàncies) m'he sentit molt afortunada de tenir-los. Perquè ara que ja ens hem acostumat a aquesta situació, per bé o per mal, fan que els dies estiguin plens de moments (de tot tipus, també s'ha de dir: des de moments tranquils, bonics i amb una complicitat genial fins a moments d'estrès, nervis i crits). Però al cap i a la fi, moments compartits que, com en alguna ocasió també he comentat, ens estan unint més que mai. Ànims, famílies! 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

12/05/2020
Avui hem sabut que no se celebraran les festes majors del nostre poble, que són a principis de juliol. L'escola, fa temps que tenim assimilat que, fins al setembre, res de res (i ja veurem com s'acaba gestionant en el seu moment).
11/05/2020
Avui, el primer que han dit els petits ha estat "Mama, fa sol. Podem anar a casa els iaios?".
10/05/2020
Ens hem despertat sentint la pluja caure de valent.
09/05/2020
Una casa amb nens és inevitablement una casa amb soroll. És pràcticament impossible trobar un moment del dia en què hi hagi silenci. El matí ja comença amb uns quants "mama, quan et despertaràs? mama, em contes aquest conte?
08/05/2020
Tinc la sensació d'estar tot el dia recollint joguines per tota la casa. Quan no és un cotxet és un conte, quan no és una peça de puzzle és un llapis de color.
07/05/2020
El grau de complicitat que veus entre ells, en tots aquests dies de confinament, ha crescut exponencialment.
06/05/2020
Qui m'hagués dit, el primer dia de confinament familiar, que portaríem 55 dies tancats a casa (i els que vénen) i que, en conseqüència, escriuria aquest petit diari en què s'ha convertit aquest humil blog personal.