Jump to navigation
Una de les coses que aprens quan et converteixes en mare és a fer mil coses a la vegada. No saps com, la faceta organitzadora que portem a dins - tot i no ser-ne conscients potser fins llavors - surt a l'exterior i et permet fer el dinar, mentre jugues amb els petits i poses una rentadora; o preparar la bossa per sortir al carrer, carregar el mòbil i fer la llista de la compra. El teu cap aprèn - amb molts assaig-error i pràctica - a coordinar tasques, prioritats i necessitats i, poc a poc, aconsegueix anar coordinant el dia a dia amb més o menys soltura. Estàs pendent de tot (mentre xerres amb la teva mare, tens l'ull posat en el petit que va en bicicleta, sense oblidar-te de controlar l'altre petit que està jugant amb les pedres), però arribes a exercitar tant la faceta 'multitasquing' que ja ho fas sense adonar-te'n.
Durant aquests mesos de confinament familiar també ha estat així. Combinar el teletreball amb l'acompanyament dels petits, trobar un equilibri entre allò prioritari, allò necessari - que pot esperar - i allò desitjable - que encara pot esperar més, però que a la mínima que puguis intentaràs fer -. Una situació que s'allargarà durant l'estiu - estiguem en fase 2, en fase 3 o en la "nova normalitat" - i que, per tant, haurem d'aprendre a combinar com hem fet fins ara i de la millor manera que puguem. Intentant no estressar-nos més del compte, amb sentit comú i posant molta paciència i actitud de la nostra part, però aprenent a conviure entre 'mama, vull fer feina amb tu', 'mama, m'expliques aquest conte?' i 'Neus, a les tres tenim reunió'. Ànims, famílies!
Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.
