,
01/06/2020
Maternitat
Teletreballant amb la companyia del petit

81/87: Aprenent a combinar-ho tot

Una de les coses que aprens quan et converteixes en mare és a fer mil coses a la vegada. No saps com, la faceta organitzadora que portem a dins - tot i no ser-ne conscients potser fins llavors - surt a l'exterior i et permet fer el dinar, mentre jugues amb els petits i poses una rentadora; o preparar la bossa per sortir al carrer, carregar el mòbil i fer la llista de la compra. El teu cap aprèn - amb molts assaig-error i pràctica - a coordinar tasques, prioritats i necessitats i, poc a poc, aconsegueix anar coordinant el dia a dia amb més o menys soltura. Estàs pendent de tot (mentre xerres amb la teva mare, tens l'ull posat en el petit que va en bicicleta, sense oblidar-te de controlar l'altre petit que està jugant amb les pedres), però arribes a exercitar tant la faceta 'multitasquing' que ja ho fas sense adonar-te'n. 

Durant aquests mesos de confinament familiar també ha estat així. Combinar el teletreball amb l'acompanyament dels petits, trobar un equilibri entre allò prioritari, allò necessari - que pot esperar - i allò desitjable - que encara pot esperar més, però que a la mínima que puguis intentaràs fer -. Una situació que s'allargarà durant l'estiu - estiguem en fase 2, en fase 3 o en la "nova normalitat" - i que, per tant, haurem d'aprendre a combinar com hem fet fins ara i de la millor manera que puguem. Intentant no estressar-nos més del compte, amb sentit comú i posant molta paciència i actitud de la nostra part, però aprenent a conviure entre 'mama, vull fer feina amb tu', 'mama, m'expliques aquest conte?' i 'Neus, a les tres tenim reunió'. Ànims, famílies! 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Del 1983 i amb quatre criatures. Hi ha dies que penso que són lo millor que he fet a la vida. Altres, que no entenc què tenia al cap quan vaig decidir tenir-les.

12/05/2020
Avui hem sabut que no se celebraran les festes majors del nostre poble, que són a principis de juliol. L'escola, fa temps que tenim assimilat que, fins al setembre, res de res (i ja veurem com s'acaba gestionant en el seu moment).
11/05/2020
Avui, el primer que han dit els petits ha estat "Mama, fa sol. Podem anar a casa els iaios?".
10/05/2020
Ens hem despertat sentint la pluja caure de valent.
09/05/2020
Una casa amb nens és inevitablement una casa amb soroll. És pràcticament impossible trobar un moment del dia en què hi hagi silenci. El matí ja comença amb uns quants "mama, quan et despertaràs? mama, em contes aquest conte?
08/05/2020
Tinc la sensació d'estar tot el dia recollint joguines per tota la casa. Quan no és un cotxet és un conte, quan no és una peça de puzzle és un llapis de color.
07/05/2020
El grau de complicitat que veus entre ells, en tots aquests dies de confinament, ha crescut exponencialment.
06/05/2020
Qui m'hagués dit, el primer dia de confinament familiar, que portaríem 55 dies tancats a casa (i els que vénen) i que, en conseqüència, escriuria aquest petit diari en què s'ha convertit aquest humil blog personal.