10 plans per commemorar els 75 anys de la Batalla de l’Ebre

L’estiu d’ara fa 75 anys, les Terres de l’Ebre vivien un dels moments més amargs de la seva història recent. Les tropes franquistes s’enfrontaven a les republicanes en plena Serra de Pàndols, en una Batalla de l’Ebre, que s’allargaria 115 dies, concretament fins al 16 de novembre. El passat 25 de juliol, un homenatge als combatents de la Lleva del Biberó a la Cota 705 de la Serra de Pàndols posava noms i cognoms a aquells joves, ara homes de 93 anys que van sacrificar la seva joventut al front. Un d’ells va atrevir-se a fer vibrar les cordes d’un violí al ritme de la partitura del Cant dels Ocells de Pau Casals, aquella imatge suspesa entre la tendresa i l’amargor, acompanyada d’aquelles notes fines però maldestres, eren la banda sonora desencaixada d’un passat esfereïdor. Precisament per commemorar aquesta data històrica, us hem proposat algunes activitats a fer des d’ara fins a finals d’any en diversos municipis de les Terres de l’Ebre. La cultura, com sempre, és l’eina encarregada de sublimar i elaborar aquells discursos que porten una gran càrrega humana a sobre.

 

1. Visita al Poble Vell de Corbera

Sense dubte és un dels plans indiscutibles per commemorar aquesta efemèride. Situat al capdamunt del turó de la Montera, és un símbol mut de la tragèdia. El visitant, en passejar avui per les restes de carrers i entre les cases destruïdes, no pot evitar rememorar la violència dels bombardeigs i la mala sort dels prop de 2.500 habitants que vivien a la població quan va ser atacada. Ara, és un vertader museu a l’aire lliure. Davant de l'església vella, s'aixeca la "Bota", obra de Joan Brossa i, més enllà, una impressionant "T" de terror. Us recomanem una volta per tots els racons del Poble Vell, on podreu trobar l'Abecedari de la Llibertat, que és el testimoni i el compromís del món de l'art amb el que allà va passar. 25 artistes han deixat allà les seves obres fetes amb les més diverses tècniques i materials, però que comparteixen una mateixa idea: les lletres són la base de l’entesa.

 

 

2. Exposicions a l’església del Poble Vell de Corbera

Precisament en aquest mateix paratge hi ha exposicions temporals per commemorar els 75 anys de la Batalla. L’Associació del Poble Vell de Corbera, amb la col·laboració del consistori i l'Associació artística Zero Mig Partit pel Mig, ofereixen fins a final d’any tres exposicions a l’interior de l’església de Sant Pere. Una d’elles és una mostra de poesies i escrits d'autors de l'època i contemporanis sobre la Batalla de l’Ebre. S’han realitzat còpies digitals d'aquestes obres i s’han col·locat a l’interior del temple aprofitant les catifes de runes adequades per exposar les obres de la III Biennal d'Art, oberta la passada primavera. La mostra ofereix obres de Salvador Espriu, Pere Quart, Rafael Alberti o Miguel Hernández. La segona és una exposició de diversos plafons de l’Associació Amics de l’Ebre que ofereix una visió de conjunt del conflicte. La tercera és una mostra d’imatges del terme de Corbera d’Ebre durant la Batalla de l’Ebre i els mesos posteriors i de fotografies actuals del mateix municipi. El conjunt commemoratiu es completa amb un mural de grans dimensions de 48 caselles on s’han escrit localitzacions,unitats militars i dates emblemàtiques de la Batalla de l’Ebre.

 

 

3.  Exposició “Fem Memòria” al Centre d’Interpretació 115 dies (Corbera d’Ebre)

Al Centre d’Interpretació dels 115 dies, a la mateixa població de Corbera d’Ebre - en aquest cas al poble nou-, trobarem aquesta exposició que fa un repàs a la Batalla de l’Ebre amb motiu del 75è aniversari. L’exposició fa un repàs historiogràfic des de la  data d’avui d’assajos, biografies i memòries d’excombatents i comandaments, a través del qual anem copsant el paper que hi tingueren els fotoperiodistes, així com la petjada que deixà l’esdeveniment tant en els nuclis de població com en el paisatge. És una anàlisi de les accions i iniciatives dutes a terme des del territori per entitats civils i administracions per recuperar i posar en valor el patrimoni de la Batalla de l’Ebre.

 

 

4. Visita al Camp d’Aviació de La Sénia

La Sénia és un dels municipis que ha pres més protagonisme pel que fa a la commemoració del 75è aniversari de la Batalla de l’Ebre, en part perquè va acollir al seu terme municipal el principal camp d’aviació de les tropes nacionals. En l’actualitat, aquest camp està obert al públic i s’organitzen tots els dissabtes visites guiades que inclouen un passeig guiat als voltants del Camp d'Aviació, visita al refugi antiaeri, una visita al museu de la casa de comandament i la visita al magatzem on hi ha la rèplica d'un avió soviètic amb el nom tècnic de Polikarpov I-16, també anomenat Mosca. Amb l’entrada, que costa 2 euros, també s’inclou la projecció del documental Entre dos fronts. Si aneu en dissabte a les 10 h no cal reservar. També es poden fer visites concertades de grups fins a 50 persones, però s’ha de reservar amb antelació.

 

 

 

5. Excursió a la Cota 705 de la Serra de Pàndols

Aquest és un pla per agafar motxilla i xiruques. Coneguda com la Punta Alta, la seva alçada permetia el domini sobre la resta de cotes de la Serra de Pàndols, i va ser escenari de durs combats entre el 9 i el 19 d'agost de 1938. La pèrdua d'aquesta cota, el 13 d'agost, no va suposar, però, l'expulsió de les tropes republicanes de la serra, que no es produí fins a l'11 de novembre. S’accedeix a través del camí que va a la Fontcalda, abans d’arribar a Gandesa. Després d’aquesta excursió que us permetrà gaudir d’unes vistes privilegiades sobre la vall de l’Ebre i de totes aquelles plaques que han deixat els combatents durant aquests últims anys, us recomanem un bany a la Fontcalda.

 

 

6. Descobreix com era un refugi antiaeri (Flix)

La vila de Flix, a causa de la seva situació estratègica durant la Guerra Civil i també per l’existència del complex industrial, en aquella època Societat Electroquímica de Flix S.A., on s’hi fabricava un explosiu anomenat cloratita, va ser durament castigada per l’aviació diverses vegades. Per això es van construir 9 refugis. Actualment, el refugi antiaeri de Flix és un espai museïtzat, que permet descobrir al visitant com era l'interior d'un refugi. Un audiovisual que reprodueix el so de les sirenes, dels avions i de les bombes, així com una sèrie de plafons, l'apropen a les sensacions que visqueren aquells que s'hi refugiaven cercant protecció contra els bombardejos de l'aviació franquista.

 

 

7. Ruta de les trinxeres

Una visita per diferents pobles de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta ens mostrarà com era la vida a les trinxeres durant la batalla. Al terme de la Pobla de Massaluca, enmig d'una zona privilegiada amb excel·lents vistes sobre el riu Ebre, es pot descobrir tot un entorn fortificat que formà part de la línia defensiva construïda al llarg del riu Algars per protegir el territori d'una invasió franquista. Els senders rehabilitats permeten resseguir els camins dels soldats republicans durant els més de cent dies de batalla. A Riba-roja d’Ebre, la línia de trinxeres està ubicada a la vessant d'un turó que domina el riu Ebre. Es conserven bona part de les seves estructures (pous de tirador, refugis, parapets) amb l'afegit d'una excel·lent vista sobre el riu i els seus paisatges. Per rebre una explicació més acurada, a Vilalba dels Arcs hi ha el Centre d’Interpretació de les Trinxeres. En aquest espai es pot entendre de primera mà com era la vida quotidiana quan no hi havia enfrontaments, com era la higiene personal, com menjaven, bevien o escrivien els soldats.

 

*Calendari i horaris: Centre Interpretació de les Trinxeres: Enllaç

 

 

8. Com eren els auxilis en el camp de Batalla? (Batea)

Entendre com eren els protocols sanitaris en ambdós bàndols també és una lliçó històrica interessant que podeu trobar al Centre d’Interpretació Hospitals de Sang de Batea. Mentre els franquistes adaptaven el sistema sanitari preexistent, els republicans el van haver d'innovar per suplir mancances materials. Aquest espai de Batea, que com els altres Centres d’Interpretació del COMEBE només estan oberts alguns dies a l’any – cal consultar el calendari-  mostra com era l’atenció dels ferits al Camp de Batalla. Per una banda, mostra les innovacions republicanes pel que fa a la medicina o la mobilització del contingent de professionals sanitaris.

 

*Calendari i horaris Centre Interpretació Hospitals de la Sang: Enllaç

 

 

9. Per entendre la propaganda i la internacionalització del conflicte (Pinell de Brai i La Fatarella)

Si tens interès per la propaganda política i per com es va gestionar la informació durant aquells 115 dies, no et perdis el Centre d’Interpretació Les Veus del Front al Pinell de Brai. Els cinc àmbits de l'espai elaboren respostes sobre com es donaven les consignes dels comissaris polítics i dels capellans a l’interior del front. Com s’intentava que, a través de la propaganda, els enemics de l’altre bàndol desertessin. També es reflexa com era la comunicació entre el front i la rereguarda a través dels militars i civils. També conté alguns documents que mostren com la població civil intentava trobar respostes sobre tot allò que succeïa al front i, sobretot, si els seus familiars estaven vius o morts. Finalment, entre l'estranger i la batalla s'analitza quina va ser l'opinió internacional sobre el conflicte. I per seguir aquest tema, res millor que visitar el Centre d'Interpretació Internacionals de l'Ebre, on es mostra la ràpida internacionalització que va tenir el conflicte, així com la participació internacional i, finalment, El Pacte de Munic, que va tancar el conflicte armat.

 

 

 

--

Més informació: 

www.diarideguerra.com

Twitter: #75batallaebre