Jump to navigation
1. Cinc dies de travessaEs pot començar i finalitzar en qualsevol dels cinc allotjaments que funcionen com a inici-final d’etapa. I es pot fer en ambdós sentits de la marxa indistintament. Aquesta travessa té la particularitat de moure's en la cruïlla del País Valencià, Catalunya i Aragó. De fet, és en aquesta cruïlla on es troba l'anomenat Tossal dels Tres Reis, on diu la llegenda que es reunien els tres reis per debatre sense que cap dels tres hagués de sortir del seu territori. Es pot començar al bonic poble de Beseit i caminar fins al refugi de la Font Ferrera, ja a Catalunya. Des d'aquest refugi es pot anar fins a Caro, des d'on s'agafa la sendera fins a Paüls. De Paüls es camina fins a Arnes i des d'Arnes, es tanca el cercle, fent cap un altre cop a Beseit.
2. Dormir als refugis en plena naturaDesprés de quinze o vint quilòmetres de ruta, no hi ha res millor que arribar als refugis o als hotels, dutxar-se i gaudir d'un bon sopar en una taula compartida. Aquesta germanor dels que caminen és un dels aspectes més divertits i interessants de les rutes de muntanya. Et permet conèixer altres experiències, compartir quines són les rutes més fàcils o les més exigents, i també rebre i donar bons consells als viatgers. Els allotjaments d’Estels del Sud estan associats i formen part d'un projecte comú, per això, t’aconsellaran i t’informaran de la travessa com ningú ho pot fer, ja que són els que s’encarreguen del seu manteniment i senyalització. En tots els casos, el preu per passar la nit inclou el sopar, dormir i l'esmorzar de l'endemà.
3. Rierols, salts d'aigua i basses naturalsAquests dies de Setmana Santa de 2025 els estrets, els llacs i els salts d'aigua de tota la travessa estan amb bona vitalitat gràcies a les darreres pluges. Un dels tolls que es travessen és el Toll del Vidre, a prop d'Arnes. El toll té un petit salt d'aigua que el fa molt atractiu i arran d'aigua hi queda una platgeta de pedres. Una altra de les zones d'aigües cristal·lines és la zona del Parrissal de Beseit, on darrerament fan pagar per recórrer les passarel·les degut a la gran afluència de visitants. En les basses que anem trobant, comptarem amb la presència de llúdrigues i tortugues de rierol, engorjats molt profunds i feréstecs. És curiós com la vegetació d'alta muntanya conviu amb la més mediterrània, i hi ha boscos d'alzines, roures, pinassa, pi rojal, pi negral, pi blanc i teixedes.
4. Masos abandonats on hi havia vida quotidianaDurant la ruta s'aprecien molts detalls de fauna i flora, però també som conscients com aquestes muntanyes van ser territoris habitats, on transcorria la vida quotidiana de pastors i fins i tot de guerrillers. De fet, bona part de les senderes dels ports són camins mil·lenaris per on transcorria el ramat i els animals salvatges. És interessant pensar com la industrialització i l'èxode de la població cap a les ciutats va deixar aquests paratges, fins i tot els llogarets o masos, sense cap habitant. Algunes construccions abandonades són el Mas de les Crevetes de Lloà; els masos de Fandos i Capellà o Casetes Velles. També hi trobem, a la plana de les Terranyes, el Mas del Torrero, una edificació de pedra d'arquitectura de muntanya, que era un antic refugi.
Web Estels del sud