Literatura a l'espai públic

Móra d'Ebre selecciona 17 textos literaris i els penja als balcons com a prèvia de la Fira del Llibre Ebrenc

Surtdecasa Ebre

28/04/2016

Llibres

Treure la literatura al carrer, fer que els balcons i les places tinguin una relació directa amb els textos, això és el que promou la iniciativa 'A la vora del riu', una selecció de textos de deu escriptors representatius de la literatura ebrenca que són visibles des de múltiples angles de l'espai públic. Tots ells tenen en comú que parlen del riu des de diferents punts de vista, ja sigui des d'un prisma bucòlic com quotidià o fantàstic. En total, hi ha disset cartells de 120 centímetres de llarg per 90 d’ample i els han penjat als balcons de la plaça de Dalt de Móra d'Ebre.

1. Llaguts i comerç
Parlo d’un riu antic, solcat encara
pels vells llaguts: els últims, llegendaris
llaguts, tan afuats com una espasa,
i carregats de vi, de llana, d’ordi,
i amb mariners cantant sobre la popa.
Vergés, Gerard. 'Long play per a una ànima trista'

2. Les dones rentaven la roba al riu
[…] la vora del riu és plena de dones agenollades als coixins de palla. […] Pel seu voltant i a l’abast de les mans: poals, cubells, gerretes de sabó moll, pastilles de sabó fort, terra de mina per a la roba negra, blauet, pales de fusta, capçanes i botelles de lleixiu…
Biarnés, Carmel. 'El meu riu, l’Ebre'

3. Travessar el riu a peu
[…] encara que l’aigua me va deixar els turmells i els ossos de les cames glaçats, vaig poder travessar el riu. Per la senda que tothom coneix com la dels canyissaires, anava a parar al caminal que va de la barca a Vinebre. […] Deixava el ruc dins del bosquet de ribera.
Carranza, Andreu. 'Anjub'

4. A buscar aigua al riu
[A l’Omplidor] hi anaven les dones a omplir els cantes, aquells grans càntirs en què hi cabien setze litres. Hi havia dones que en portaven dos i, ja plens, retornaven al poble amb un càntir dret al cap i un altre al costat.
Bladé, Artur. 'Les primeres descobertes'

5. Les riuades
[…] la força del corrent, brutal i impressionant, arrossegava els molins que brodaven les ribes, les barques de pas desapareixien entre les ones encrespades. […] Enmig de la turbulència tot sovint un cadàver esglaiava als que, […] creien arribada la fi del món.
Cot, Artur. 'L’església parroquial de Sant Joan Baptista'

6. Un ofici dur
[Als sirgadors] La ràbia se’ls emporta violentament enutjats. Estiren la sègula trepitjant l’arena de la vora del riu, esfondrant-hi la sola de l’espardenya. Prement ben fort com si tinguessin davall el cap del patró. Mouen reiteradament el peu!
Biarnés, Carmel. 'El meu riu, l’Ebre'

7. Passar la barca
La barcassa no m’inspirava cap mena de confiança. Més aviat em feia por. Per un moment, vaig pensar de no pujar. […] El silenci del riu m’espantava. La barca anava penjada d’un fil. […] el corrent ens empenyia i el fil ens subjectava perquè no anéssim a parar al mar.
Correcher, M. Carme. 'Que no es perdi el paradís'

8. Al riu s'hi aprèn a nedar
[…] fou ell, l’avi, qui m’ensenyà a nedar en lloc de poc fons i mirant-s’ho des de la vora. […] En aquella hora, cap al tard, sempre hi havia algú dintre la correntia plàcida i fins, de vegades, un cavall, o una mula, que l’amo banyava després d’haver batut tot el sant dia.
Bladé, Artur. 'Les primeres descobertes'

9. Tècniques de pesca
Quan pescaven la tenca, el xic portava dins del poal de llautó un tros de pa amassat amb un poc d’anís o safrà […]. De vegades canviaven el pa per papaterres o uns grans de panís. […] Després de disposar adequadament les canyes descansaven baix l’ombra d’un xop.
Aliern, Francesca. 'El riu que parla'

10. I van construir pantans i van desaparèixer pobles
Arribaren camions durant dies i dies. […] El temps dels rumors havia acabat: anaven a tallar l’Ebre amb dos pantans enormes. Un d’ells, riu amunt, a poca distància de la vila; l’altre aigües avall, a Riba-roja. El segon havia de colgar Faió i la vila [Mequinensa] sota les aigües.
Moncada, Jesús. 'Camí de sirga'

11. Els canyissers
[…] l’abundància de canyars a la vora del riu ha fet sorgir els canyissers, menestrals utilíssims. […] Amb canyissos s’aguanten els sostres de les cases i s’utilitzen també per assecar les figues, les nespres, els raïms, les pomes d’hivern…
Bladé, Artur. 'L’edat d’or'

12. Sovint el riu té les de guanyar
Ho va presentir. La tragèdia s’havia fet realitat. El llagut havia xocat contra el mur de la carretera i s’havia enfonsat en un tancar i obrir d’ulls. Amb el llagut i les trenta tones de carbó s’havia ofegat l’esperança de tornar a veure el seu pare.
Sáez, Josep M. 'Per aquella gent… per aquell riu'

13. El pal ensabonat a la festa del riu
[…] iniciaren el joc del pal ensabonat, col·locat horitzontalment sobre la superfície de l’aigua amb el trofeu a la punta. El Perot […] es va posar sobre el pal mentre la gent cridava: «Va, va, va», però un «Oh! Cataplum! A l’aigua!» va acabar amb la seva demostració.
Biarnés, Carmel. 'La creu i la mitja lluna'

14. El riu surt de mare
El desbordament mantenia les famílies alerta. A les hores de calma nocturna el brogit de les aigües adquiria ressonàncies simfòniques en el teatre dels somnis, i un temor ancestral s’apoderava de la gent de la vora del riu.
Carranza, Andreu. 'El llibre de les set xibeques'

15. Creuar el riu durant la Batalla de l'Ebre
[Els ponts] Eren de difícil assentament. La seva col·locació costava cinc hores, amb la dificultat afegida que era molt estret i el pas dels vehicles havia de ser molt lent, per a no xocar amb el cap de la biga clavada a la solera del riu.
Sánchez, Josep; Clua, Pere. 'La batalla de l’Ebre: un riu de sang'

16. L'atracció de banyar-se al riu
Les dones extremaven la nota púdica. Anaven al riu en nits de lluna, en grup i es banyaven «vestides», amb camisa i faldetes. Aqueixa cautela contrastava amb l’escàndol que armaven. La carícia goluda de l’aigua les empiulava i les feia cridar, riure, gemegar…
Bladé, Artur. 'L’edat d’or'

17. Sirgant amb el matxo
No bufava ni un alè de garbinada. El món, atupat per la calor implacable de juliol, pareixia a punt de crebassar-se. […] El matxo sirgava lentament per la riba dreta remolcant el llaüt. […] remuntava l’Ebre amb una feixuga carga d’arròs i de terrissa.
Moncada, Jesús. 'Camí de sirga'