Toni Beltran: "En agricultura, estem desaprenent de la generació dels nostres pares"

Les Terres de l'Ebre són un dels territoris europeus que més diversitat tenen pel que fa a productes ecològics

Anna Zaera

19/01/2021

Menjar i beure

Toni Beltran (Horta de Sant Joan, 1977) és un dels agricultors que està impulsant la cultura del conreu ecològic a les Terres de l'Ebre i també la vinculació que aquesta filosofia té amb la gastronomia i les formes de vida al territori. Assegura que les Terres de l'Ebre son un dels territoris europeus que més diversitat tenen pel que fa a productes ecològics: des del vi a l'oli; passant per les verdures o la carn. En total, 14 sectors productius. Llicenciat en Biomedicina, fa un temps que va decidir tornar a la terra i ocupar-se de l'explotació familiar. Hem parlat amb ell perquè és l'impulsor, juntament amb altres productors i restauradors, de la iniciativa Rebost Ecològic, impulsada pel departament d'Agricultura a les Terres de l'Ebre i l'IDECE.

Jo crec que l'aposta pel producte ecològic ajuda a resoldre una altra sèrie de problemes estructurals a les Terres de l'Ebre, com podria ser el despoblament, l'oferta laboral, o els recursos amb els quals comptem

- Per què les Terres de l'Ebre ha de ser un territori important pel que fa al producte ecològic?
És una regió dels més importants que hi ha a Europa. El territori entès com a les quatre comarques és on hi ha més diversitat pel que fa a certificacions del Consell Català de la Producció Agrònoma i Ecològica, organisme de control de la Generalitat que acredita que un producte és ecològic. Tenim fins a 25 famílies de diferents aliments que es tradueixen en 14 sectors productius. Carn, fruita, verdura, vins, olis, mels, trufes, etc. És un valor que només tenim aquí a les Terres de l'Ebre.

- Moltes vegades, el concepte ecològic es confon amb altres etiquetes comercials. Quins requisits bàsics són necessaris perquè un producte sigui qualificat d'ecològic?
És un tema molt complex, perquè cada producte té uns requisits i necessita estar auditat i certificat. Pel que fa a la carn es tenen en compte variables com el benestar animal o l'alimentació del bestiar; en el cas de l'oli i el vi et certifiquen que al lloc on s'ha cultivat aquell producte no es fan servir pesticides i les pràctiques són respectuoses amb el medi ambient. El certificat ecològic sempre va encaminat a la preservació del medi ambient i a les bones pràctiques mediambientals.

Un dels integrants del Rebost Ecològic I Foto: Cedida
- Aquests criteris de preservació mediambiental no sempre s'han tingut en compte, tampoc a les Terres de l'Ebre.
S'ha de diferenciar entre els cultius de secà i de regadiu. Els de regadiu son més susceptibles a les plagues i quan hi ha aigua és més difícil de controlar. Però als de secà també s'han posat pesticides per la pròpia cultura imposada. Normalment s'ha fet un abús pel que fa al control de plagues i herbes que podien significar una pèrdua de producció i per no perdre la competitivitat del teu cultiu en el mercat. Als pobles més de secà com a Horta de Sant Joan és cert que hi ha persones que de sempre han decidit no tirar químics perquè veien que la seva incidència no era massa gran.

- Hem tornat ara a avaluar si cal o no cal?
Ara estem una mica desaprenent el que els van dir a la generació dels nostres pares. Les noves generacions que treballem al camp volem fer un producte de més qualitat i no ens preocupa tant la quantitat. Si vols més quantitat has de fer servir més insecticides o fungicides per assegurar més rendiment.

- Com desaprens el que et va transmetre la generació dels pares?
En el meu cas, a casa no hem cregut massa mai en els insecticides, era per convenciment. Ara que he tornat al camp, m'he trobat amb altres amics del poble que fan moltes ensulfatades l'any. Això és herència dels anys 60 i 70 quan hi va haver un boom de la indústria química pel desenvolupament de nous insecticides i pesticides. La gent va establir molta dependència a aquests productes. De fet, als 80 i 90 perquè molts pagesos rebessin una subvenció havien d'acreditar que s'havien gastat uns certs diners en aquests productes. Per tant, s'estava incentivant des de les administracions l'ús massiu d'aquests productes. Això, unit al mercat dels tractors i la maquinària del camp fa suposar un salt respecte a les formes de cultiu més ancestrals. Què va passar? Que es va fer un tractament del sòl que va anar en detriment de la matèria orgànica i aquestes mancances s'havien d'anar suplint amb els fertilitzants. Tot plegat, un peix que es mossegava la cua. Canviar aquest paradigma costarà, però aquesta és la tendència a Europa, i per tant, anem cap aquí.

Fruita i hortalisses I Foto: Cedida
- Les Terres de l'Ebre poden liderar aquesta nova mirada pel que fa al conreu ecològic.
Vull pensar que sí, però encara queda molta feina a fer. El que t'està dient això és que hi ha més sensibilitat perquè hi ha una demanda real de consumidors, cosa que abans no existia. L'ecològic està creixent perquè cada vegada en som més, però la transformació serà lenta perquè bona part de la població que es dedica a l'agricultura als pobles son de mitjana edat o població envellida que es reticent als canvis i no aposten per la innovació.

- L'agricultura ecològica creus que pot tenir un impacte laboral i cultural en el territori? L'aliança amb els restauradors pot ser una bona manera de contribuir a la sensibilització.
Jo crec que l'aposta pel producte ecològic ajuda a resoldre una altra sèrie de problemes estructurals a les Terres de l'Ebre, com podria ser el despoblament, l'oferta laboral, o els recursos amb els quals comptem. Si fóssim capaços de desenvolupar activitats agrícoles d'alt valor afegit podríem ajudar a fixar la població al territori. Perquè als pobles petits de la Terra Alta i Ribera d'Ebre si treus la nuclear d'Ascó, només hi ha sector primari i terciari. Hi ha una fugida de gent jove molt gran. Si tinguessin la idea que poden desenvolupar-se i ser feliços al camp, agafarien l'explotació familiar i la farien rendible. El Priorat per mi és un bon exemple. El Priorat era una comarca deprimida per un gran èxode, i a través del vi, ha deixat de ser l'última comarca pel que fa al PIB de Catalunya. S'han muntat cellers, iniciatives culturals, espais de debat. Cornudella i Porrera són pobles que sense aquesta revalorització haguessin desaparegut. I clar, aquesta visió del territori és atractiva pels turistes.

- Aquest canvi estructural també contribuiria a com enfocar el model turístic?
Jo crec que sí. La idea seria que la gent que vingui a les Terres de l'Ebre, pugui tastar els productes d'aquí. Els restauradors crec que necessiten més productors i és molt interessant que s'estableixi aquesta sinergia. La gastronomia pot ser un bon reclam turístic. Aquestes persones també valoren els beneficis per la salut d'allò que menges i l'estil de vida més pausat i tranquil. De totes maneres, aquest canvi de model nosaltres volem que comenci per la gent del territori, però si pot servir per fer-lo atractiu, benvingut.

- Creus que les persones del territori ja han començat a valorar el fet de comprar producte ecològic?
Des de la cooperativa L'Enllaç s'està fent molt bona feina pel que fa a la distribució. Abans no hi havia una demanda ecològica. Alguns pagesos i pageses ho estaven fent molt bé, però es trobaven que no hi havia un interès en aquest producte i després s'havia de vendre al mateix preu que altres productes no ecològics perquè si no no tenia sortida. Ara el que volem és visibilitzar als productors a través dels restauradors.

- Els restauradors en els darrers anys han tingut una repercussió important i ha estat un sector que ha arribat a la ciutadania, sigui per la innovació o pel valor d'alguns premis com les Estrelles Michelin.
Sí, és un sector que ha fet una pedagogia molt potent. Veus la feina d'un cuiner i et resulta atractiva. Però és cert que moltes vegades cuinen amb productes no ecològics perquè no els coneixen o no els tenen a l'abast i això va una mica en contradicció amb el seu discurs. La idea és que nosaltres els puguem oferir el producte i ells en donarien visibilitat, Així ens afavorim els uns als altres. Estem parlant amb els restauradors que tenen estrella Michelin, o amb altres que no en tenen però que també son molt potents, i estan molt contents amb la iniciativa. Ells també volen fer una amanida amb un tomàquet d'aquí i poder-ho posar a la carta. Seria una bona manera que poguessin tenir més confiança amb el producte que estan oferint.

- Sou una associació que heu impulsat el projecte Rebost Ecològic. Una de les idees és fer unes jornades per potenciar aquests productes.
Havia de ser a la tardor, però per la pandèmia va quedar aturat, esperem que pugui ser a la primavera. És una activitat transversal per donar a conèixer al públic de Catalunya i del món el nostre producte. Els restaurants que formen part de la iniciativa tindran un menú íntegrament ecològic. Un primer, un segon i unes postres on tot sigui ecològic, a més del vi i una beguda. Això va sortir arran de veure la gran diversitat de producte que hi ha. Els restauradors no ho van veure gaire complicat perquè veien que tenien moltes combinacions de receptes possibles. Seran restaurants de les quatre comarques, perquè per això es diu el Rebost Ecològic de les Terres de l'Ebre. A més, volem que no sigui una iniciativa elitista, perquè els preus seran assequibles. També s'ha parlat la possibilitat de fer-ho amb els bars a través de tapes o amb altres fórmules. Perquè tots els que vulguin participar, hi pugui participar.

- Què aporta demanar un menú ecològic?
Jo estava fent recerca en biomedicina i el millor element que hi ha descrit al món pel que fa a les propietats nutricionals és l'oli d'oliva. S'ha de conèixer les vitamines i beneficis que ens pot aportar cada producte per prevenir malalties, alegries o colesterols. La dieta mediterrània és una bona manera de fer salut i de viure connectat amb l'entorn.