Exposició 'Rajoles de mitgeria. Col·lecció de Carles Alsius'

Ja des dels mateixos orígens de l’urbanisme i fins avui mateix, els propietaris de finques han defensat el dret a la seva propietat a través de la construcció d’elements físics de delimitació, marcant l’àmbit de cada espai dominical mitjançant parets, bé de tanca per limitar i defensar el seu hort, o bé per sostenir edificacions.

A la segona meitat del segle XIX va aparèixer, a Palafrugell i rodalies, el costum de col·locar (en les partions de propietats veïnes i fixada en lloc visible) una rajola que servís per pregonar, de manera pública i permanent, les condicions de mitgeria. En tots els casos, aquestes rajoles (amb una senzilla inscripció textual, sovint datada) enuncien els drets que té sobre una paret mitgera el veí al qual mostren el text i, per tant, clarifiquen situacions que no són evidents per altres senyals o deixen constància dels pactes establerts entre aquests propietaris adjacents: de qui és el sòl que sosté la paret; qui l’ha construït i pagat; quins són els drets de propietat d’ambdós veïns. Aquest fet, que ha estalviat molts plets, controvèrsies i enfrontaments, podem dir que ha estat “l’anti-plet” i ha servit per mantenir la pau veïnal.