Exposició 'Vides errants'

A començament de febrer de 1939, els tres germans Pi i Sunyer, August, Carles i Santiago, amb les seves respectives famílies (més de trenta familiars, com recordaria Núria Pi-Sunyer), sortien de Catalunya, empesos per la victòria franquista, per no tornar-hi mai més (excepte en el cas de Santiago). Les seves biografies i les seves trajectòries professionals, intel·lectuals, polítiques, il·lustren perfectament un dels costos més brutals que va tenir, per a Catalunya, la victòria del franquisme i la profunda repressió política, social, econòmica, cultural, lingüística, a què va sotmetre el país en els anys següents. Amb el seu exili se simbolitzava la fi del projecte republicà, catalanista, democràtic, reformista, modernitzador, que es va voler desplegar a Catalunya en el primer terç del segle XX i que va culminar en el període 1931-1936. D'on venien, on van anar a parar després de 1939, com van viure aquest primer exili, quina relació van poder mantenir amb els familiars que van quedar a Catalunya?