Jump to navigation
- Després dels curtmetratges 'Descenso al Infierno' i 'Fruta Podrida', 'Lone Wolves' és el teu primer llargmetratge. Una història carcerària, amb mafiosos, corruptes, sang i fetge. Com neix el projecte?Quan em vaig apuntar a l'escola de cinema ho vaig fer amb la intenció de rodar un llargmetratge. Per mi els curts eren només pràctiques de cara al llarg, m'interessava o anar a fer un curt festivalero o passar-me deu anys rodant en aquest format, així que vaig utilitzar-los per practicar tot lo possible de cares a una futura pel·lícula. Un cop vaig acabar els meus estudis vaig anar a per 'Lone Wolves'.
- La producció de 'Lone Wolves' s'ha pogut fer, en part, gràcies a una plataforma de micromecenatge. Que els futurs espectadors financin la pel·lícula ha obert l'accés a nous cineastes i a noves formes de fer cinema, oi?Ha facilitat les coses, però qui es pensi que es pot finançar una pel·lícula amb petites aportacions està equivocat. En la majoria de micromecenatges les persones que acaben aportant al projecte són del mateix entorn que els que han creat la campanya. En el nostre cas ens va ajudar molt, però el que vam demanar al Verkami era una part molt petita del pressupost total. Des de fora es pot tenir la idea romàntica que amb el micromecenatge un director pot acabar rodant una pel·lícula i que hi ha una alternativa al sistema, però la realitat no és tan maca. Aquestes campanyes poden servir com a complement, però en la majoria de casos mai et servirà per tirar endavant tota una pel·lícula. Si repassem la història del cinema sempre han sorgit cineastes bojos per fer cinema que han buscat mil i una fórmules per poder rodar, el micromecenatge és una d'aquestes fórmules, però no l'única alternativa. Així que considero que ajuda, però no crec que hagi obert portes a nous cineastes. Un altre tema seria l'entrada del cinema digital, això sí que crec que ha facilitat moltíssim les coses als nous directors. Avui dia qualsevol pot fer un curt amb una càmera fotogràfica o fins i tot amb el mòbil.
- Ja hem pogut veure el tràiler, i la factura sembla molt bona, a nivell de realització, però també de fotografia o interpretació. És la prova que es pot fer cinema amb poc pressupost. Com has estat el procés de producció? Com heu optimitzat els recursos que teníeu?El procés de producció ha estat horrorós. Si es volen fer bé les coses i amb poc pressupost, has de tenir molta paciència. Ara farà uns tres anys que vam iniciar el projecte o sigui que imagina't quin camí hem hagut de fer fins aquí. Pel que fa a recursos hem estat limitadíssims. Normalment en una escena de diàlegs es roden varis plans des de diferents angles per tenir el màxim de material de cara al muntatge. Jo no podia tenir un diàleg gravat des de sis angles diferents i després veure que tal muntava a postproducció. Així que ho vam haver de planificar tot moltíssim, abans de rodar sabia perfectament com aniria muntada cada escena, en quins punts entraria cada plano, com si anéssim a fer una peli d'animació. Això feia que pogués controlar molt bé els elements importants de cada escena, però per contra, si a l'hora de muntar no funcionava tan bé com m'ho havia imaginat, no teníem una segona bala. La gent es pensa que rodar amb poc pressupost vol dir fer-ho tot de qualsevol manera, ràpid i improvisant constantment, però la realitat és que si vols fer una pel·lícula de baix pressupost amb cara i ulls l'has de planificar mil cops millor que qualsevol superproducció. Per posar un exemple ràpid. A sis mesos de començar el rodatge ja havíem tancat el guió tècnic i a falta de dos mesos ja havíem provat tots els plans a les localitzacions reals amb el director de fotografia. A espanya hi ha pel·lícules de gran pressupost que a falta de tres mesos no tenen ni guió tècnic ni localitzacions tancades, ja no en parlem d'anar a provar tots els plans.
- 'Lone Wolves' està gravada a l'antiga presó de Figueres, un lloc que accentua encara més la sordidesa espacial i el to cru que ja respira el tràiler. Com vau aconseguir aquesta localització?Normalment quan vas a fer una pel·lícula independent intentes anar a objectius fàcils i no complicar-te la vida, d'entrada que la meitat de la pel·lícula passés dins d'una presó era com tirar-se un tret al peu. Però la veritat és que vam tenir molta sort, feia uns mesos que havien tancat l'antiga presó i l'ajuntament ens va posar totes les facilitats del món.
- En quin punt es troba el projecte ara mateix?Ens trobem en la fase final, fent les mescles de so i acabant els efectes especials de l'últim bloc. Aspirem a trobar petits patrocinadors que vulguin formar part de 'Lone Wolves' i que ens ajudin amb els sobre costos que ens trobarem a partir d'ara. Farem una ronda complerta per festivals de cinema de tot el món i un cop feta buscarem distribuïdora per cinema i TV.
- Tens algun projecte entre mans que ens puguis explicar?Tinc l'escaleta de la meva pròxima pel·lícula però la tinc aparcada fins que deixi acabat 'Lone Wolves'. Quan em poso en un projecte m'hi implico al 100%, sóc massa obsessiu com per portar alhora dos projectes tan grans.- Quan parlem de cineastes gironins, ens ve al cap el nom d'Isaki Lacuesta, però no ens prodiguem massa en aquest camp. Per què creus que és així?És un sector molt complicat i tampoc hi ha tant de volum de producció com per poder tenir gaires directors de cinema. Fixa't que l'Isaki s'ha hagut de buscar molt la vida fora de la província, imagina't els demés. De totes formes hi ha altres tècnics gironins molt bons, de fet el gran gruix de tècnics de 'Lone Wolves' són de l'escola de cinema de Girona, l'ERAM.- Com vas saber que et volies dedicar al cinema?En el meu cas va ser un procés molt llarg. Recordo l'època d'institut veure certes pel·lícules sis i set cops per setmana, les veia una vegada darrera una altre. Cada cop em fixava en més detalls, com els directors utilitzaven la càmera, quina funció tenia la banda sonora, etc... Després va haver una fase en què m'imaginava finals diferents o girs de guió per tal de millorar la pel·lícula, fins que finalment vaig passar a escriure el primer guió. Vaig estar uns sis anys redescobrint el cinema, veient les filmografies de Leone, Kurosawa, Kubrick, Scorses, Huston, Melville, Tarantino, Miyazaki, Welles, per després passar a un cinema més underground: Pi, carretera perdida, Arrebato, tetsuo, les pelis de Hal Hartley... Va haver-hi un moment que veure cinema i escriure ja no em saciava com ho feia abans, volia més, i va ser quan vaig decidir dedicar-me al cinema.
- Per acabar, ens podries dir com veus ara mateix la situació de la indústria del cinema al país?Aquest és un tema complicat perquè jo mai n'he format part, sempre m'he mogut al marge del sistema. Des de fora et podria dir que no veig realment que la indústria del cinema espanyola funcioni com una indústria. Als Estats Units, per exemple, quan comença l'any saben perfectament quantes pel·lícules de terror estrenaran, quantes comèdies i quantes de superherois. Això ho saben perquè realitzen un estudi de mercat on determinen quina és la demanda real per part de l'espectador. Saben perfectament quantes pelis han d'estrenar i quins gèneres per tal de treure el màxim rendiment econòmic. Això a Espanya no ho veig. Veig que hi ha productores pendents de subvencions i les pel·lícules que s'estrenen són les que aconsegueixen aquestes subvencions, sense cap tipus de pla global com a indústria. Es trepitgen estrenes entre productores, estrenen quan poden o quan hi ha un forat a la cartellera... Quan tots haurien d'anar en la mateixa línia, que és potenciar la indústria del cinema d'aquest país.M'agradaria afegir que els nostres projectes els hem hagut d'auto-finançar, per això seguim buscant petits patrocinadors, empreses que vulguin sortir a la pel·lícula i ens ajudin a fer-la realitat. També com a grup rodem anuncis corporatius per empreses.
Per més informació us podeu posar en contacte a: arnau.films@gmail.com
