Anna Zaera
,
23/01/2018
Activa't

Mònica Sales: "Sóc conscient que ara tinc la ‘boca del llop’ més a prop que abans"

És una de les joves diputades de les Terres de l'Ebre al Parlament de Catalunya
Mònica Sales de la Cruz

Foto: 

Cedida
Mònica Sales
Què motiva a un jove a ficar-se en el món de la política? Què determina fer-ho en un partit o en un altre? Ens hem fet un seguit de qüestions per descobrir si la nova classe política està disposada a fer un canvi en la cultura política. Mònica Sales (Jesús, 1983), professora de literatura catalana a la URV, s'ha trobat enmig del procés de dissolució de Convergència i és una de les noves cares visibles del PDeCAT a les Terres de l'Ebre. En les passades eleccions al Parlament de Catalunya va ser escollida com a Diputada al Parlament. Assegura que no creu en les esquerres i les dretes, però sí en els projectes. Què vol dir això? Hem parlat amb ella.
"Aquells que t'observen i t'ofeguen perquè has decidit fer un pas valent. Després de prendre possessió com a Diputada ja vaig rebre missatges des de Madrid en què m'advertien que estarien molt pendents del que fèiem"

- Quan decideixes formar part d'un partit polític i per què?
La veritat és que no recordava l'any, però he trobat un carnet per casa que m'ha permès saber que vaig entrar a formar part de Convergència Democràtica de Catalunya l'any 2006. L'equip de persones de Convergència de Jesús, entre les quals hi havia el meu pare, em feia sentir que jo també volia treballar amb ells colze a colze i formar part del seu projecte polític.

- Per què?
M'agradava participar dels comitès locals i poder aportar el meu granet d'arena a les decisions que feien referència al poble.

- Des de l'àmbit municipal has anat tenint cada cop més protagonisme en l'àmbit territorial i nacional...
Sí, formo part del PDeCAT des de la seva fundació i vaig participar molt activament en les activitats de transició. Aquesta formació de centre, el PDeCAT, em representa còmodament, malgrat que per a mi la política no té esquerres ni dretes i sí que té ganes i projectes.

- Què significa no creure en dretes i esquerres? No penses que s'ha de tenir una ideologia per prioritzar uns projectes davant uns altres?
No és que cregui que no existeixen, sinó que la política va més enllà. Va més enllà d'aquesta casella. En política municipal és on es veu més clar que molts cops és més important el tarannà de la persona. És per això que en alguns pobles hi ha pactes entre partits que mai pactarien a escala nacional.

- Quins són els teus referents?
El meu pare ha estat el meu gran referent. Escoltar-lo i acompanyar-lo en aquest projecte polític que compartim ha estat un gran plaer. No m'agrada idolatrar cap polític, ni cap persona, però a nivell local m'han marcat els lideratges de Pere Panisello i de Víctor Ferrando, amb qui ara faig equip a Jesús.

- I al partit?
Ara mateix, dins del PDeCAT, confio plenament en persones com David Bonvehí i Marta Pascal, aquest tàndem jove que tira endavant, malgrat els entrebancs, i amb qui em sento totalment identificada.

- Per què et sents identificada?
Estic aprenent molt de la seva manera de ser i de fer.

- Algun referent més?
A gran escala, el President Mas i el President Puigdemont també són dos hòmens per a mi molt importants en aquest panorama polític actual: dos referents que han sabut posar el país en primer terme.

- Com ha estat la teva relació amb Puigdemont?
És un home molt valent. En la darrera reunió a Brussel·les ens va dir: "Recordeu que sou diputats de la República". Em vaig emocionar.

- Què creus que va fer malament Convergència?
El fet de tenir la paraula "corrupció" damunt mereixia la fi del partit. A mi la corrupció em fa molta ràbia i m'incomoda molt. S'havia de fer una transformació i amb ella adaptar-la a la transparència i als nous temps. No volíem rentar-nos la cara, volíem dutxar-nos sencers. Tot el procés de transformació del partit em va captivar molt. Va ser llavors quan vaig rebre la proposta de presidir el partit en l'àmbit territorial.

- Creus que la corrupció formava part de la cultura política de després de la transició? Què creus que ha canviat envers la política dels anys 90?
L'obertura de ment i de projectes. Tots els partits tenen gent de fora que t'aporten altres punts de vista. Això abans era impensable. Junts per Catalunya és un exemple. Això està relacionant amb el fet d'obrir-se a la ciutadania. Abans potser l'alcalde era el referent, però ara les decisions es prenen de manera molt col·lectiva. El referent és l'equip de treball.

- En aquest temps que portes en la vida política, què és el que més t'ha sorprès?
Una de les coses que més m'ha sorprès és la percepció que té la gent sobre la vida dels polítics. La ciutadania ho posa tot al mateix paquet. La política de proximitat té molts aspectes positius i el que més m'ha agradat ha estat la capacitat de fer equip que tenim al meu poble.

- I el que t'ha sorprès negativament?
La facilitat que hi ha de rebre insults. I m'explico: des que vaig començar com a presidenta del PDeCAT a l'Ebre i sobretot des que va ser públic que formava part de la candidatura de Junts per Catalunya ha pujat molt el nivell d'insults o de comentaris punyents que rebo a Twitter, per exemple. Em molesta enormement, tot i que intento ser indiferent i no contestar. No penso com tu, doncs t'insulto amagat rere un nom a les xarxes socials.

- Quin tret de caràcter creus que és més comú en les persones que es dediquen a gestionar la vida pública?
La voluntat de servei és per a mi fonamental per entendre la política, ja sigui local com de país. Sense aquesta voluntat no hi ha capacitat de treball i la política gira al voltant del treball i de les ganes de treballar. Per a mi, la política també és 'entreteniment', perquè em fa feliç.

- Creus que és imprescindible el carisma?
El caràcter és molt important i tenir carisma també. Carisma, ganes i caràcter serien imprescindibles per ser capaç de fer política, per a mi. Ara, el que és fonamental és l'empatia perquè es viuen situacions de tot tipus amb gent molt diferent de qui has d'intentar ajudar en la mesura de les teves possibilitats.

- Quina diferència veus entre la política local i la política nacional?
Enceto ara un nou projecte com a Diputada i, per tant, encara no tinc experiència en política nacional, però al juny farà 3 anys que sóc regidora i crec que la principal diferència entre tots dos nivells és la proximitat amb la gent, el tu a tu i el dia a dia. M'adono que quan parlo de la gestió que faig al món local em brillen els ulls.

- Vas estar present en la sessió inaugural del Parlament, què és el que més et va sorprendre? Com et vas sentir com a Diputada?
L'espai imposa. La sensació que vaig tenir és de responsabilitat i després d'emoció. La majestuositat de l'edifici et fa pensar en la gent que ha passat per allà. Prens consciència que agafes un gran llegat i que tens la responsabilitat de continuar-lo.

- Alguna anècdota?
Una de les coses que no oblidaré mai van ser els aplaudiments per les persones que tenim a la presó i a l'exili. Cada vegada que sentíem els seus noms els recordàvem amb un aplaudiment càlid. Una de les anècdotes que em faran recordar l'excepcionalitat del moment.

- Aquests darrers mesos hem vist com molts polítics catalans han sacrificat la seva vida privada en favor d'una causa determinada. Fins a quin punt estaries disposada a sacrificar-te per la gestió pública?
La vida privada se sacrifica sempre que decideixes formar part d'un projecte de gestió pública que requereix dedicació. Per menut que sigui el poble, la vida canvia molt. A mi m'ha canviat molt. Potser la gent creu que no, però la gestió d'un poble vol moltes hores i no sap res de vacances, de caps de setmana, d'anar a dormir ben d'hora... Si no pensés que el sacrifici val la pena, no seria regidora i no hagués acceptat ser la número 4 de Junts per Catalunya en les passades eleccions del 21D. El moment és delicat i sóc conscient que ara tinc la 'boca del llop' més a prop que abans.

- Qui és el llop?
Aquells que t'observen i t'ofeguen perquè has decidit fer un pas valent. Després de prendre possessió com a Diputada ja vaig rebre missatges des de Madrid en què m'advertien que estarien molt pendents del que fèiem. Això és opressió. Potser sóc una mica inconscient, però endavant!

- Creus que el procés català canviarà la vida política a l'Estat i fins i tot a Europa?
El procés català ja ha canviat la vida política a l'Estat, a Europa i al món. Des del pacifisme i la democràcia hem establert un abans i un després, un no-retorn que ens fa lluitar per tirar endavant malgrat les dificultats.

També et pot interessar