Arnau Martínez
,
23/01/2018
Activa't

Edgar Fernández: “No hem de deixar de participar mai dels espais no institucionals"

El Diputat i regidor de 29 anys reflexiona sobre la "perversió" de la política institucional

Foto: 

Cedida
Edgar Fernández
Edgar Fernández passa entre tres i quatre dies de la setmana a la Diputació de Tarragona com a representant de la CUP. Les parets del seu despatx estan decorades amb cartells de Chávez i d’Allende. Cada matí, ell i el seu company Xavier Milian pengen l’estelada a la finestra de la façana. Ara també el domàs demanant la llibertat dels presos polítics. El servei de neteja, sota les ordres del President de la Diputació, fa net cada vespre. Fernández, de 29 anys, també és regidor a l’Ajuntament de Reus on són la segona força. Hem parlat amb ell sobre l’interès dels joves per la política, la manera d’accedir-hi o la facilitat en adaptar-se al sistema.
"No hem de deixar de participar mai dels espais no institucionals, sinó perds la perspectiva d’una forma molt ràpida"

- Com accedeixes a la política?
El concepte d'entrar a la política és una mica delicat perquè ma mare era d'entorns llibertaris i des de petit que ho he mamat. Quan vaig fer 12 o 13 anys és quan conec a la gent de l'esquerra independentista a través del Casal Despertaferro i participo en assemblees de joves. A la CUP hi entro el 2010, abans de les eleccions municipals, per donar un cop de mà com a assemblea de joves.

- Precisament un tret característic de la CUP és entrar-hi a través de l'activisme...
És un espai de lluita més, no entendríem la lluita institucional sense l'activisme. Considerem que si no és així, no és legítima perquè fa una funció dins del sistema que és la que volem canviar. No estem allà fent política normal, sinó que estem portant les lluites que hi ha al carrer, fent d'altaveu o d'aparador. Volem assenyalar i denunciar des de dintre que la democràcia representativa no funciona.

- Sent antisistema us heu contradit formant part del sistema?
És una contradicció enorme! Per això sempre cal que algú et vagi dient: "Ep! Has d'anar amb compte". No hem de deixar de participar mai dels espais no institucionals, ja que perds la perspectiva d'una forma molt ràpida. Normalitzes unes pràctiques, uns espais i una manera de treballar que t'evoquen a veure les coses d'una altra manera. Això és un problema.

- Què t'ha tret la política?
Les hores, la vida, els dies, però també m'ha donat moltes coses.

- Sovint als joves se us acusa de poca experiència, com ho rebats?
A la Diputació, on la gent té una mitjana d'edat de 50 en amunt, no sé quina experiència tenen, alguns. Més que experiència hauríem de veure quin és l'objectiu de què nosaltres participem en política. El que volem és canviar molt les coses. A la CUP hi ha gent gran, amb molta joventut acumulada. S'ha demostrat moltes vegades que la gent de la CUP amb una mitjana d'edat molt més jove està més capacitada per treballar fins i tot dintre de les institucions. No poden dir el mateix de gent que fa trenta anys que viu de la política institucional.

- Està feta per a joves la política?
Si entenem la política com l'acció de viure dia a dia, sí. Si entenem la política com a institucional, espero que mai estigui feta per a joves i que aquests serveixin per canviar la política institucional.

- Des de fora, a vegades sembla que tingueu por a governar...
Aquí la qüestió és veure quin és l'objectiu. No sé si el meu és ser molt bo en fer informes i convenis amb diferents entitats. El meu objectiu és poder crear i potenciar tots aquells espais perquè la gent que no està fent carrera política pugui fer política.

- Però teniu por a governar?
Por no és la paraula. Nosaltres a Reus vam poder formar un govern amb quatre partits. Fer un govern amb partits com el dels socialistes que estan al jutjat pel cas INNOVA, Ara Reus que només vol poder o Esquerra que mai s'ha dignat a asseure's en una taula amb nosaltres... No sé quina funció tenia governar! La funció de la CUP és sempre canviar les coses.

- Qualsevol partit es presenta per governar...
No és por a governar, sinó la utilitat. A vegades la CUP és més útil denunciant i posant qüestions sobre la taula que no pas governant. Por cap ni una, a Reus vam presentar fa uns mesos una moció de censura per agafar el govern.

- Un fenomen semblant a la CUP ha estat Podemos, s'han fet vells massa ràpid?
Crec que moltes vegades s'han donat similituds entre la CUP i Podemos. També hi ha diferències molt marcades i insalvables. La CUP parteix d'una estructura política organitzada amb un objectiu molt clar i, en canvi, Podemos sorgeix d'un moment d'efervescència molt marcat, el 15-M. Llavors, diverses persones, des dels despatxos de la universitat fan un partit polític per agafar això. Quan tens una cúpula molt clara, sense estructura, el partit és molt feble.

- Veus a Podemos com un partit molt vertical?
Sí! Té molta base i una cúpula, però no té estructura mitjana. La CUP com a tal és tot el contrari, no té una cúpula i l'estructura més forta és la base. Les similituds passen pel llenguatge de dir que la democràcia no funciona i que hi ha una alternativa. Aquest llenguatge de Podemos, però, és molt del principi, ara mateix no sé quina similitud podem tenir. No s'han fet vells, sinó que s'han adaptat molt ràpidament al sistema.

- Costa no adaptar-se al sistema?
Costa, però costa en el sentit que hi ha hagut canvis molt ràpids. Et trobes simultàniament portant Convergència al jutjat i fent unitat d'acció pel tema del procés independentista. Arriba un moment que la perspectiva és molt difícil de mantenir.

- Tornant als joves, què es pot fer perquè la política els hi pugui interessar?
Crec que la política ja interessa als joves. De fet, Salvador Allende deia que ser jove i no ser revolucionari és una contradicció pràcticament biològica. El problema és que fins ara ha semblat que la política la feien homes de 50 anys, adinerats i blancs. La política és com ens relacionem, si ens parlem amb respecte o no, o com parlo amb els companys de feina. La política és tot el que nosaltres fem i va més enllà de les institucions. Política és viure i els joves som els que tenim més vitalitat.

- Què aporteu els joves a la política?
Els joves estem demostrant que no només hi ha una altra manera de veure les coses, sinó també de fer-les. La gent jove que s'està posant en partits més d'esquerres com Podemos o la CUP. Estem desmuntant la guingueta que havien muntat abans. Ni tan sols feien les coses dissimulant, era una cosa normalitzada. Moltes persones que estan imputades ho estan per desconeixement, tu em dius que ho faci així, doncs em deixo anar i ho faig. La gent jove per naturalitat ho qüestionem tot i estem propiciant que hi hagi altres pràctiques.

- Per acabar, millor la política a l'Ajuntament o a la Diputació?
No té res a veure! L'Ajuntament és un espai on poc o molt pots treballar perquè és proper al ciutadà. La Diputació és una experiència vital i personal brutal perquè és l'exemple més senzill de veure la perversió del sistema. Hi ha gent que ve als plens i no saben a quin ple assisteixen. Al meu primer ple de la Diputació, que va ser de pressupostos, em vaig trobar amb un alcalde al pàrquing i em va dir que a veure si avui faríem via. Li vaig contestar que tocava pressupostos i ni ho sabia. La Diputació m'ha servit per veure que la representació democràtica és perversa com ella sola.

També et pot interessar