Jump to navigation
L'home que mira l'infinit. L’artista Jordi Isern (Barcelona, 1962) explica que va començar a pintar el cos humà després d'acompanyar els darrers mesos a un amic que va morir de càncer. El fet que la seva degradació física vingués de la mà d'un important desvetllament espiritual va fer reflexionar l’artista i el va empènyer a intentar plasmar figurativament la capacitat de la superació del dolor, el seu potencial de llum enmig de la tenebra, de les dificultats.
Jordi Isern va ser l’artista escollit per exposar a la dotzena edició del cicle, organitzat per la Diputació de Girona, Exposicions Viatgeres. L'exposició es compon d'una trentena de peces (moltes de les quals de gran format) en què Isern treballa amb la seva personal reinterpretació del cos humà i amb la llibertat de prendre'n consciència autònoma, i es complementa amb dues vídeo accions que l'artista mateix va realitzar en aigües cubanes i al riu Onyar de Girona.
Com un vas buit és la mirada a l'interior de l'home, a la necessitat humana de cercar l'essencial. Però també s'hi evidencia una reflexió profunda a l'entorn de la concepció que Jordi Isern té sobre l'art (entès com una via principalment espiritual) i una voluntat de recerca de noves maneres de relacionar l’art i la societat. I és que Isern té molt clar que va a la deriva: no sap què busca. Només té una idea de fons, d’allò que pensa, d’allò que busca i d’allò que sent.
En totes les obres l’artista busca plàsticament una zona indefinida entre realisme i abstracció. Així, juga amb una certa desmaterialització o inconsistència de la imatge amb una certa ambigüitat. Isern parteix d’allò més palpable, que és el propi organisme, i es dirigeix cap a allò més impalpable. El seu llenguatge transita cap a un procés d’anar buidant progressivament els elements figuratius que configuren la imatge i la reomple d’elements més espontanis i més abstractes, que ell mateix associa a l’inconscient col·lectiu. Ens trobem davant l'exposició més experimental que ha ideat Jordi Isern al llarg de tota la seva trajectòria. Com un vas buit està treballada amb materials i llenguatges a base de paper, ferro, fusta, radiografies, llençols, roba, draps i gases, relacionades amb objectes d’allò més diversos: llibres, mantes, plats i un llarg etcètera.
Jordi Isern va fer la tesi doctoral sobre la concepció oriental del buit a partir d'una llarga estada a l’Àsia, seguint l’expansió del budisme i va acabant fent la històrica ruta de la seda. I després es va tancar dos anys en monestirs. Una experiència de recerca intel·lectual que van marcar un punt i a part en la vida de l’artista. Acte seguit ho va canviar tot: necessitava més silenci i més contacte amb la natura. És per això que l’artista barceloní s’establí a La Garrotxa i, més tard, a Sant Iscle d’Empordà. Volia una vida més aquietada, seguir el tempo de la natura i gaudir de menys distraccions. Segons Jordi Isern l'art és fonamentalment espiritual i ajuda a transformar l’home. No concep la bellesa sense "veritat", sense aquesta possibilitat de transcendència.
Exposicions ViatgeresL’objectiu d’aquest cicle impulsat per la Diputació de Girona és apropar l’art i la cultura a la ciutadania, promoure la creació artística i potenciar sinergies i lligams de col·laboració entre els diferents professionals i especialistes del camp de l’art a les comarques gironines. Després de 12 edicions a les espatlles, el programa preserva la finalitat de posar a disposició dels municipis propostes expositives de qualitat.
Actualment hi ha una convocatòria oberta d’un nou cicle d’Exposicions Viatgeres per escollir els dos projectes que, posteriorment, faran itinerari per la província de Girona durant el curs 2016 i 2017. El que quedi primer dels dos finalistes inaugurarà l’exposició a la Casa de Cultura de Girona el mes de setembre. Serà el tret de sortida del viatge.
Com un vas buit es va presentar a la Casa de Cultura de Girona al setembre de l’any passat. Des de llavors ha anat itinerant a llocs com el Sant Sepulcre de Palera (Beuda), la Sala d’exposicions de la Casa de Cultura de Lloret de Mar, el Museu etnogràfic de Ripoll, el Can Laporta de La Jonquera, la Sala d’exposicions de l’Ajuntament de Castellfollit de la Roca, al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí, al Centre de Turisme Cultural Sant Domènec de Peralada, a Ca l'Anita de Roses i de l'11 al 30 de novembre de 2016 a Sala d'exposicions de la Casa de Cultura de Llançà.
