,
16/03/2025
Crítica cultural
JOINA i gatogaso
Foto:
Oriol Abulí

Com un somni hivernal

Imagina’t no haver de buscar sonoritats de James Blake o Mogwai, ni tan sols sortir de l’Empordà per sentir teclats com els que toca Clara Peya. La certesa li va arribar a qui escriu aquestes línies per qüestions laborals en un concert de Beth l’estiu passat. Quantes vegades vaig sentir al públic preguntar per aquella altra noia que tocava el piano de cua mentre la cantant protagonista cantava? El que no tenia tan clar és que se sabés envoltar de tan bon equip de dissenys escenogràfics, de vestuari i que en ocasions tancava els ulls i pensava que Billie Eilish havia après a cantar en català i castellà, a més de l’anglès nadiu. O simplement si Rita Payés s’hagués passat a l’electrònica. En definitiva, totes aquestes referències/influències no són més que ocurrències que més d’un es devia plantejar per desgranar l’autenticitat d’aquest projecte que farem bé de fer-nos nostre.

La Cate de Figueres va programar la preestrena d’”Entre la mort i el desglaç” de JOINA, acompanyada de gatogaso, un multi-instrumentista argentí afincat a Barcelona, i que va convertir tota la platea en un espai màgic, a qui alguns ens va recordar en el passat setembre amb el projecte instrumental i de projeccions espectaculars “Onada”, del col.lectiu Animae Collection, en el marc del festival Courts-Circuit 66. Aquesta vegada, però, entràvem a l'hivern, el trenc d'alba, els somnis, la nit i les altres interpretacions subconscients que podien suggerir les expressions lumíniques de la proposta escènica.

gatogaso va demostrar un domini de sintetitzadors i teclats impecable, que durant una hora (si el repertori és curt, a ningú li faria res que recomencessin després de la darrera cançó) es va combinar amb els efectes lumínics i la interpretació vocal i pianística de JOINA. Amb aquest concert, s’afegeix una nova sessió km 0 amb l’artista de Biure d’Empordà.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Podria definir-me com un vilafantenc inconformista, seriòfil i cinèfil. O dir que em vaig graduar en Turisme i en el Màster en Turisme Cultural a la Universitat de Girona. I afegir-hi la meva passió per la música i fetitxisme dels discos, cosa que em va introduir al món dels blogs i a col·laborar amb mitjans com Surtdecasa. Amb un sentiment animalista i una obsessió per fer conèixer la meva opinió sense mossegar-me massa la llengua, he mirat de voltar pel món, capturar-hi moments, aprendre idiomes i intentar aportar el meu granet de sorra al món dels relats. M'espanta l'avorriment, però valoro tenir temps per combatre'l. I amb això ja em coneixeríeu una mica.

20/11/2023
La gran banda estrella del gramòfon va tornar a omplir la Bisbal de jazz, funky, soul, rocksteady, ska i música jamaicana amb la contundència habitual.
05/11/2023
FitzRoy, o anomenada també Chaltén, en els llimbs de Xile i Argentina, representa una muntanya particular de 3.400 metres a la Patagònia i és tot un repte per qualsevol que hi vol fer cordada.
09/10/2023
L’últim espectacle de creació de la trajectòria de Dagoll Dagom, amb una adaptació d’una creació de Santiago Rusiñol, estrenada l’any 1898 i esdevenint un dels espectacles més representats de l’època.
10/09/2023
Anar a un espectacle d’en Peyu és per anar a riure-se’n de tot. I això, amb tot el que implica. No queda cap sense tallar, per això hi ha la llibertat d’expressió.
15/08/2023
Ahir servidor va poder, finalment, descobrir una de les propostes de la Schubertíada.
07/08/2023
The Telephone, or L’amour à trois (1946) de l’italoamericà Gian Carlo Menotti, és la proposta operística que el Festival Castell de Peralada va triar per un públic més jove en l’edició d’enguany, essent-ne la única si e
01/08/2023
Vint-i-quatre “Violons du Roy”, entre ells Guillaume Dumanoir, formaven l’orquestra de corda que va crear Lluís XIII i el seu successor Lluís XIV la va consolidar.