Com un somni hivernal

Imagina’t no haver de buscar sonoritats de James Blake o Mogwai, ni tan sols sortir de l’Empordà per sentir teclats com els que toca Clara Peya. La certesa li va arribar a qui escriu aquestes línies per qüestions laborals en un concert de Beth l’estiu passat. Quantes vegades vaig sentir al públic preguntar per aquella altra noia que tocava el piano de cua mentre la cantant protagonista cantava? El que no tenia tan clar és que se sabés envoltar de tan bon equip de dissenys escenogràfics, de vestuari i que en ocasions tancava els ulls i pensava que Billie Eilish havia après a cantar en català i castellà, a més de l’anglès nadiu. O simplement si Rita Payés s’hagués passat a l’electrònica. En definitiva, totes aquestes referències/influències no són més que ocurrències que més d’un es devia plantejar per desgranar l’autenticitat d’aquest projecte que farem bé de fer-nos nostre.

La Cate de Figueres va programar la preestrena d’”Entre la mort i el desglaç” de JOINA, acompanyada de gatogaso, un multi-instrumentista argentí afincat a Barcelona, i que va convertir tota la platea en un espai màgic, a qui alguns ens va recordar en el passat setembre amb el projecte instrumental i de projeccions espectaculars “Onada”, del col.lectiu Animae Collection, en el marc del festival Courts-Circuit 66. Aquesta vegada, però, entràvem a l'hivern, el trenc d'alba, els somnis, la nit i les altres interpretacions subconscients que podien suggerir les expressions lumíniques de la proposta escènica.

gatogaso va demostrar un domini de sintetitzadors i teclats impecable, que durant una hora (si el repertori és curt, a ningú li faria res que recomencessin després de la darrera cançó) es va combinar amb els efectes lumínics i la interpretació vocal i pianística de JOINA. Amb aquest concert, s’afegeix una nova sessió km 0 amb l’artista de Biure d’Empordà.