,
23/03/2025
Crítica cultural
Nadia Ghulam, explicant com va recuperar un pou
Foto:
Jordi Blanco

El secret del seu turbant

Fa aproximadament una setmana, Txell Feixas estrenava programa a 3Cat mostrant dones afganeses regalant llibretes i bolígrafs a talibans, com quan a Portugal regalaven clavells també a soldats del règim. La idea provenia d’una dona catalana nascuda a Kabul, la que va servir per canalitzar la ràbia de tantes afganeses que viuen l’esclavatge del retorn al poder dels talibans.

Nadia Ghulam ha tingut i té una vida de pel·lícula: després de sobreviure a una bomba i catorze operacions, veure com la seva família ho havia perdut tot, inclòs el seu germà, va decidir fer-se passar per ell. Ja llavors, amb el primer règim talibà, dones com la Nadia van haver de ser molt valentes i enginyoses per poder tenir una mínima dignitat. Deu anys després, gràcies a l’Associació per als Drets Humans a l’Afganistan, va arribar a Badalona.

A Nadia, la Cate es va omplir de descobridors i descobridores dels 39 anys de vivències que han significat per la protagonista d’aquesta obra de teatre documental. Nadia Ghulam segueix portant de la mà de La Conquesta del Pol Sud una proposta punyent, gràfica i sense filtres. Una pantalla corba n’és alhora l’escenografia principal. Imatges de guerra i d’aparent pau, instantànies del dia a dia d’un home de Kabul segueixen presentant la vida de Ghulam, que ha escrit nombrosos llibres i n’ha guanyat nombrosos premis, proporcionant un bagatge a l’alçada de la seva empenta per la dignitat i els Drets Humans. Menys Obamas i més Ghulams, senyors de can Nobel.

Si bé potser la proposta, tot i tenint en compte que és teatre documental, abusa una mica de les imatges projectades a l’escenografia, el testimoni de la Nadia parla per si sol. Una altra contradicció ben particular ressonava de tant en tant, quan un dels seus dos entrevistadors (i alhora tècnics de l’obra) li llança preguntes i comentaris en castellà, mentre la Nadia s’expressa en català durant tota l’obra. Una mostra més de la capacitat d’adaptació i agraïment a la terra que l’ha acollit, mentre aquí gent com aquell tècnic i entrevistador decideix, pel motiu que sigui, no parlar una llengua que necessitem salvar.

Els aplaudiments van ser més llargs i intensos que de costum, en aquella jornada d’una nova edició de Cap Butaca Buida als teatres de Catalunya. I quina oportunitat per contribuir-hi, amb aquest relat expressat per la seva pròpia protagonista.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Podria definir-me com un vilafantenc inconformista, seriòfil i cinèfil. O dir que em vaig graduar en Turisme i en el Màster en Turisme Cultural a la Universitat de Girona. I afegir-hi la meva passió per la música i fetitxisme dels discos, cosa que em va introduir al món dels blogs i a col·laborar amb mitjans com Surtdecasa. Amb un sentiment animalista i una obsessió per fer conèixer la meva opinió sense mossegar-me massa la llengua, he mirat de voltar pel món, capturar-hi moments, aprendre idiomes i intentar aportar el meu granet de sorra al món dels relats. M'espanta l'avorriment, però valoro tenir temps per combatre'l. I amb això ja em coneixeríeu una mica.

05/11/2023
FitzRoy, o anomenada també Chaltén, en els llimbs de Xile i Argentina, representa una muntanya particular de 3.400 metres a la Patagònia i és tot un repte per qualsevol que hi vol fer cordada.
09/10/2023
L’últim espectacle de creació de la trajectòria de Dagoll Dagom, amb una adaptació d’una creació de Santiago Rusiñol, estrenada l’any 1898 i esdevenint un dels espectacles més representats de l’època.
10/09/2023
Anar a un espectacle d’en Peyu és per anar a riure-se’n de tot. I això, amb tot el que implica. No queda cap sense tallar, per això hi ha la llibertat d’expressió.
15/08/2023
Ahir servidor va poder, finalment, descobrir una de les propostes de la Schubertíada.
07/08/2023
The Telephone, or L’amour à trois (1946) de l’italoamericà Gian Carlo Menotti, és la proposta operística que el Festival Castell de Peralada va triar per un públic més jove en l’edició d’enguany, essent-ne la única si e
01/08/2023
Vint-i-quatre “Violons du Roy”, entre ells Guillaume Dumanoir, formaven l’orquestra de corda que va crear Lluís XIII i el seu successor Lluís XIV la va consolidar.
04/06/2023
2023 serà, novament, un any que farà destacar l’Empordà musicalment per onzena vegada, especialment per Sant Joan.