Els “Good Times” del Studio 54 i Ben Harper

A falta de tancar demà amb una darrera vetllada a la Guíxols Arena, Porta Ferrada va oferir dimecres el doble concert més estel·lar de la seva edició de 2026. Si bé Ben Harper porta anys trepitjant els escenaris de les comarques gironines, aquella era una nit especial, ja que va ser el luxós preludi del seu admiradíssim guitarrista i compositor Nile Rodgers. 

Amb un impecable directe sense floritures, ni tan sols cap visualitzador més enllà del que oferien les càmeres del festival a les pantalles laterals, les slide guitars i The Innocent Criminals acompanyaven el californià amb una selecció que combinava el rock, el blues, el reggae, el soul i el folk amb una coctelera que delectava al públic que ocupava la platea i grada posteriors, en un espai reconvertit en aquesta edició que li dóna un aire de festa major i et fa sentir ben a prop dels artistes siguis on siguis.

I de la costa oest vam saltar a la costa est estatunidenca, amb el mític Nile Rodgers, inseparable del grup CHIC, qui des dels anys 70 que cuina i produeix èxits especialment del mític Studio 54 de Nova York. El concert va ser un repàs dels mítics èxits com Le Freak, Good times o I want your love. Però és que Rodgers és també l’artista rere grandíssimes peces com Let’s Dance i China Girl de David Bowie, Like a Virgin i Material Girl de Madonna o més recentment Get Lucky de Daft Punk i Cuff it de Beyoncé. No hi van faltar, amb les veus de Naomi Rodgers i Audrey Martells, qui juntament amb la resta de la banda capitanejaven un escenari d’un dels concerts més memorables d’aquest 2026 en tot Catalunya. 

Porta Ferrada sap com trobar any rere any un cartell amb artistes d’una categoria que ja els agradaria a d’altres poder portar per un públic de tots els perfils i poc preocupats pel que van pagar per l’entrada. En aquesta ocasió, com la majoria de les vetllades a Guíxols Arena, hi havien dos concerts que tenien el mateix cost (i menor) que en molts festivals de la Costa Brava oferint el doble d’artistes.

Des de la calmada Below Sea Level a cappella fins a l’apoteòsic Good Times i el seu festiu ritme amb el que no pots deixar de ballar, Porta Ferrada ens va fer passar de l’slide guitar a la pista de ball sense baixar l’entusiasme. De costa a costa estatunidenca, però alhora global, ja estem pendents de què caldrà anar a veure l’any vinent a Sant Feliu.