El rugit de la Pantera

30 anys de carrera es diu aviat. L’Empordà ha vist néixer i consolidar una de les veus més espectaculars que tenim en aquest món, capaç d’agafar registres inimaginables des d’una veu d’infant fins als aguts més celebrats a les òperes més selectes. La Pantera de Figueres va portar al Festival Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols un repertori farcit d’èxits i tot el seu armari de vestits de diva.

Quan es té una veu així, se n’és conscient. Des dels inicis, Mònica Naranjo no ha hagut de “sobrevivir”, més aviat els múltiples camins estilístics que se li obrien, també en altres continents. 

Alguns coneixíem les típiques imprescindibles peces dels inicis, però quan va arribar Tarántula es va fer palès que des d’Europa, la Naranjo tenia més coses a dir i podia crear hits com els d’aquell disc que encara se celebren i dels nous com Puzzles o Por un like. Planteges una gira d’èxits i encara n’has de cantar de nous, quin remei!

Si bé l’edat no perdona, la veu és el pal de paller de qualsevol concert de la Pantera. Ballarins i coristes amaneixen les cançons interpretades per la banda, que amb uns gràfics impecables podrien situar-se en qualsevol escenari internacional. La perfecció es va trencar, malauradament, per alguns popurris que cantaven els coristes en canvis de vestuaris, per bé que cal entendre les pauses que un show d’aquesta alçada requereix. Una altra qüestió que s’ha anat perdent amb el temps és la llengua catalana, que va utilitzar a l’inici del concert per canviar ben aviat a la llengua de les seves cançons.

Mónica Naranjo és una estrella de la música que segueix impressionant amb les seves cançons i la seva tranquil·litat en cantar-les amb les millors gales i energia de fa 30 anys. Pantera en Libertad, Desátame, Entender el amor, Europa, Empiezo a recordarte, Fama… la llista és llarga i indiscutible, sempre condicionada a la culminació amb Sobreviviré.  Porta Ferrada manté el seu cartell amb sorpreses any rere any que costa evitar baixar a Sant Feliu per descobrir-les.