,
16/07/2017
Crítica cultural
Foto:
Katie Melua

Katie Melua: la sensualitat musical al Festival de Peralada

Peralada, dissabte 15 de juliol, plaça major. Sardanes. Germanor. Totes les edats i perfils. Però una georgiana i quatre companys s'afegeixen de bon grat a la nostra dansa més nostrada. Nova anècdota explicada. Fa pocs mesos es desplaçava arreu del món amb un cor amb el que també cantava en la seva llengua mare presentant In Winter. En canvi, en aquesta ocasió iniciava una gira d'estiu a un dels festivals més prestigiosos de Catalunya. No apte per a totes les butxaques, però tampoc apte per a tots els timpans. La tendra i exquisida veu marcada per una sensualitat compositiva va sorgir al panorama musical quan Katie Melua tenia 19 anys.

007, Black, Janis Joplin, Louis Armstrong i l'extensa obra original de Melua van delectar tots els éssers vius presents en aquells jardins del castell d'un poble imperdible de l'Empordà. Noranta minuts que demostraven la solidesa a l'escenari, on un dels quatre músics que l'acompanyaven tocava tres teclats pràcticament al mateix temps. 

Una lleugera brisa va ajudar, tot i no fer falta, a passar ràpidament els noranta minuts programats distribuïts en 21 peces que van fer moure els peus com a mínim de la platea en les peces blues que s'alternaven amb les covers i balades de la georgiana. 5-10-15, As long as I live combinades amb Wonderful life i Nine million bicycles. L'amor com a tema destacadíssim. Difícil de culpar a la nostra protagonista, amb la inherent sensualitat ja manifestada en cada peça.

“El que escoltem ens fa ser com som i fer el que fem”. Una mica tòpic? No ho negaré. Però al mateix temps és de celebrar que avui en dia, tal i com va anunciar en un altre interludi, una artista es deixi influenciar per èxits de la Califòrnia dels 60 i 70.

Ara bé, alguns vam celebrar aquells records d'infantesa explicats a Plane song quan una menuda Katie anava a l'aeroport abandonat transformat en pati. Encertat final amb Diamonds are forever de la gran Shirley Bassey i I cried for you, cosa que si vam fer va ser d'emoció.

 

 

 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Podria definir-me com un vilafantenc inconformista, seriòfil i cinèfil. O dir que em vaig graduar en Turisme i en el Màster en Turisme Cultural a la Universitat de Girona. I afegir-hi la meva passió per la música i fetitxisme dels discos, cosa que em va introduir al món dels blogs i a col·laborar amb mitjans com Surtdecasa. Amb un sentiment animalista i una obsessió per fer conèixer la meva opinió sense mossegar-me massa la llengua, he mirat de voltar pel món, capturar-hi moments, aprendre idiomes i intentar aportar el meu granet de sorra al món dels relats. M'espanta l'avorriment, però valoro tenir temps per combatre'l. I amb això ja em coneixeríeu una mica.

04/02/2021
L’escenificació en un drama documental
13/12/2020
Em permeto la típica expressió de final d’article: l’espera va valdre la pena per arribar a la presentació de Kevin de Ferran Palau a la Cate de Figueres.
18/10/2020
“La sàtira de terror sobre la societat catalana” és com descrivia TV3 a Llibres a l’atac el 2013 arran de la publicació de T’estimo si he begut.
28/09/2020
Canta, canta no dejes de cantar. Si dejas de cantar, te mo-ri-rás!
01/03/2020
Aquesta última setmana hem tingut l’oportunitat de donar-li una crítica constructiva a la societat en el marc d’un tema molt present a Figueres: el turisme.
08/02/2020
A Figueres potser no hi teníem les floristes, de la Rambla barcelonina i els seus trets modernistes. Però també hi tenim Rambla, amb plataners i que de flors plena n’és cada diada de Sant Jordi.
03/11/2019
66 butaques que he comptat i hi són. Així és com Guillamino va estrenar aquest recull de concerts amb noms prou ben parits com Ernest Crusats, Joana Serrat o Ferran Palau. Però d’això ja en parlarem aviat.