,
04/06/2023
Crítica cultural

L’Ítaca i la música que volem

2023 serà, novament, un any que farà destacar l’Empordà musicalment per onzena vegada, especialment per Sant Joan. Vetusta Morla ha destacat al mapa festivaler l’Ítaca, que ve d’enlluernar-nos l’any passat amb les actuacions de Zahara i Rigoberta Bandini, entre d’altres, i d’oferir propostes mítiques com el concert d’Albert Pla i amics a l’escenari de les havaneres de Calella de Palafrugell.

El festival proposa vetllades de pop-rock, electrònica, música de revetlla, jazz, i commemoracions del passat del festival i el present de les bandes que omplen el nou cartell per a totes les edats i inquietuds musicals.

Diem noms que destacaria? Albert Pla (mai ens en cansarem prou), Renaldo & Clara (i el seu pop autènticament fresc), Fetus (la canya popular que necessitem), The Gramophone Allstars Big Band, Triquell, Delafé y las Flores Azules, la M.O.D.A., Vetusta Morla i  la festa de Ryna DJ. 17 propostes en 6 municipis. En el cas dels mestres Vetusta, serà la única actuació a Catalunya de 2023. No tota l’exclusivitat és per aquell macrofestival de la capital…

Un element a valorar, que quasi hauria de ser compartit per molts altres festivals, és la sostenibilitat: l’aigua gratuïta, res de plàstic, la mobilitat sostenible fins al festival, reducció de la petjada de carboni, productes de proximitat i la reducció de l’ús de paper. Fent honor al leitmotiv del festival: Ítaca, Cultura i Acció.

El 8 d’abril va començar amb Lildami i Julieta a l’Escala i el 2 de juliol acabarà amb els bentornats Delafé y Las Flores Azules a Calella, passant per dues (sí, ho heu llegit bé) nits de Sant Joan amb cartells imponents als peus de la platja de l’Estartit i la projecció gratuïta a Girona del documental “El camí d’Ítaca”, sobre la primera dècada del festival.

Les entrades ja es poden comprar, òbviament, a la web del festival, així que ara només és qüestió de l’estona que un s’ho pensa abans que s’esgotin… O fins i tot fer doblet per Sant Joan amb els abonaments. L’Obès Musical no hi faltarà, he dit!

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Podria definir-me com un vilafantenc inconformista, seriòfil i cinèfil. O dir que em vaig graduar en Turisme i en el Màster en Turisme Cultural a la Universitat de Girona. I afegir-hi la meva passió per la música i fetitxisme dels discos, cosa que em va introduir al món dels blogs i a col·laborar amb mitjans com Surtdecasa. Amb un sentiment animalista i una obsessió per fer conèixer la meva opinió sense mossegar-me massa la llengua, he mirat de voltar pel món, capturar-hi moments, aprendre idiomes i intentar aportar el meu granet de sorra al món dels relats. M'espanta l'avorriment, però valoro tenir temps per combatre'l. I amb això ja em coneixeríeu una mica.

14/05/2023
Llàtzer Garcia va estrenar divendres per primer cop fora de Barcelona Al final, les visions, producció de la Sala Beckett i el Festival Grec.
07/05/2023
El moviment és la clau. Jorge Drexler ho manifesta molt clarament a Movimiento: som una espècie viva, perquè ens movem i ens precedeixen generacions i generacions d’immigrants. Som “de todos lados un poco”.
24/04/2023
Veient com darrerament alterna concerts entre Estats Units i Europa, Núria Graham ens va presentar gairebé per primer cop a Girona el seu nou disc Cyclamen, amb una aura de jazz i un protagonisme del piano, encerclat d’un
17/04/2023
El Ticket to ride: Bach, Beatles, Glass i Bowie de la GIO Symphonia es presenta com un viatge entre mons influents en la història de la música, amb l’acompanyament de la magnífica veu d’Elena Tarrats.
10/04/2023
Si creus en els límits de l’humor, més val que no vagis a cap proposta d’El Soterrani. Ni tampoc a la majoria de propostes humorístiques, ja que, mai millor dit, es perd la gràcia.
09/04/2023
Ha tornat l’època de processons, escapades setmanals, i a Figueres també significa temps del consolidadíssim Festival Còmic.
18/03/2023
La calidesa d’un espai com la Sala Toni Montal de la Cate es va fer encara més evident ahir, entre les peces despullades d’artificis, com ens té ben acostumats en els seus discos l’eivissenc Miquel Serra.