,
04/06/2023
Crítica cultural

L’Ítaca i la música que volem

2023 serà, novament, un any que farà destacar l’Empordà musicalment per onzena vegada, especialment per Sant Joan. Vetusta Morla ha destacat al mapa festivaler l’Ítaca, que ve d’enlluernar-nos l’any passat amb les actuacions de Zahara i Rigoberta Bandini, entre d’altres, i d’oferir propostes mítiques com el concert d’Albert Pla i amics a l’escenari de les havaneres de Calella de Palafrugell.

El festival proposa vetllades de pop-rock, electrònica, música de revetlla, jazz, i commemoracions del passat del festival i el present de les bandes que omplen el nou cartell per a totes les edats i inquietuds musicals.

Diem noms que destacaria? Albert Pla (mai ens en cansarem prou), Renaldo & Clara (i el seu pop autènticament fresc), Fetus (la canya popular que necessitem), The Gramophone Allstars Big Band, Triquell, Delafé y las Flores Azules, la M.O.D.A., Vetusta Morla i  la festa de Ryna DJ. 17 propostes en 6 municipis. En el cas dels mestres Vetusta, serà la única actuació a Catalunya de 2023. No tota l’exclusivitat és per aquell macrofestival de la capital…

Un element a valorar, que quasi hauria de ser compartit per molts altres festivals, és la sostenibilitat: l’aigua gratuïta, res de plàstic, la mobilitat sostenible fins al festival, reducció de la petjada de carboni, productes de proximitat i la reducció de l’ús de paper. Fent honor al leitmotiv del festival: Ítaca, Cultura i Acció.

El 8 d’abril va començar amb Lildami i Julieta a l’Escala i el 2 de juliol acabarà amb els bentornats Delafé y Las Flores Azules a Calella, passant per dues (sí, ho heu llegit bé) nits de Sant Joan amb cartells imponents als peus de la platja de l’Estartit i la projecció gratuïta a Girona del documental “El camí d’Ítaca”, sobre la primera dècada del festival.

Les entrades ja es poden comprar, òbviament, a la web del festival, així que ara només és qüestió de l’estona que un s’ho pensa abans que s’esgotin… O fins i tot fer doblet per Sant Joan amb els abonaments. L’Obès Musical no hi faltarà, he dit!

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Podria definir-me com un vilafantenc inconformista, seriòfil i cinèfil. O dir que em vaig graduar en Turisme i en el Màster en Turisme Cultural a la Universitat de Girona. I afegir-hi la meva passió per la música i fetitxisme dels discos, cosa que em va introduir al món dels blogs i a col·laborar amb mitjans com Surtdecasa. Amb un sentiment animalista i una obsessió per fer conèixer la meva opinió sense mossegar-me massa la llengua, he mirat de voltar pel món, capturar-hi moments, aprendre idiomes i intentar aportar el meu granet de sorra al món dels relats. M'espanta l'avorriment, però valoro tenir temps per combatre'l. I amb això ja em coneixeríeu una mica.

03/11/2019
66 butaques que he comptat i hi són. Així és com Guillamino va estrenar aquest recull de concerts amb noms prou ben parits com Ernest Crusats, Joana Serrat o Ferran Palau. Però d’això ja en parlarem aviat.
09/08/2019
L’home i la natura: diàlegs cèltics. Irlanda, Escòcia, Bretanya, Galícia i el País Basc.
06/08/2019
Els barris afrourugaians de Montevideo van veure com l’elit blanca prohibia l’any 1808 uns ritmes atronadors produïts per uns grups compactes que desfilaven pels carrers de la ciutat.
08/07/2019
[...] com aquells músics que comencen amb l'Hallelujah i acaben amb La Bamba.
16/06/2019
Secretly hoping you catch me looking (“esperant dissimuladament que em pesquis mirant-me”) dóna nom al segon disc que Pavvla va presentar dissabte a la Sala Cotton de Peralada per cloure els Concerts
27/05/2019
Foggy-Folk és com categoritzaven les cançons de Joana Serrat a la sala Dan’s Silverleaf de Denton, Texas.
20/05/2019
Imagina que tens dos germans i de cop mor un tiet avi que us fa caure del cel una herència de 35.000€. Que tot pinta molt bonic, tot i tenir una vida de merda i tot just tastes els compromisos gruixuts.