,
17/06/2015
Teràpies

Endintsant-nos en l’Homeopatia (IV part)

Aquest mes us oferim la quarta entrega d’una sèrie d’articles dedicats a conèixer i a acostar-nos al món de l’homeopatia.

Aquest cop respondrem a les preguntes de “Quan es pot utilitzar l’homeopatia?” i “quines són les característiques dels remeis homeopàtics?”.

 

L'homeopatia està indicada en les situacions següents:

. Malalties cròniques

Aquest és el repte més important de la medicina. Les malalties cròniques que la medicina convencional defineix com a permanents, sense curació, poden ser restituïdes progressivament cap a la salut mitjançant una medicació homeopàtica cuidadosament administrada.

. Malalties agudes

L'aplicació del remei adequat pot resoldre en curt temps, amb energia i sense efectes secundaris, situacions agudes que poden anar des d'una neuràlgia, un atac de migranya o unes angines fins una complicació major, com una pneumònia o una gastroenteritis infecciosa greu.

. Prevenció de recaigudes

En aportar un millor equilibri emocional i biològic, el tractament homeopàtic manté un estat defensiu òptim que actua com a prevenció davant altres agressions ambientals, epidèmiques i emocionals.

. Complementària en la cirurgia i la traumatologia

Quan la malaltia, l'accident o el traumatisme requereixen la intervenció de la cirurgia, el tractament homeopàtic pot complementar la seva acció tractant l'ansietat, l'estat de shock, el risc d'infecció, el dolor i les complicacions secundàries a la intervenció.

. Primers auxilis

Aquest és el camp d'acció menys conegut, però amb unes grans possibilitats d'aplicació. Molts pacients ja utilitzen Arnica per a traumatismes, cops i “agulletes” per sobreesforç; Calendula com a cicatritzant i desinfectant a les ferides; Ledum o Urtica urens per a les picadures d'insectes, etc. La selecció del remei i la seva aplicació són molt més senzilles que en les malalties cròniques i pot realitzar-les qualsevol persona amb les indicacions i la farmaciola.

 

 

Característiques dels remeis homeopàtics

. Augmenten les defenses ( immunoestimulació )

El remei homeopàtic estimula els mecanismes defensius a nivell immunitari i nerviós, a diferència dels medicaments convencionals que només eliminen els efectes de la malaltia. Per exemple, l'antibiòtic destrueix els gèrmens que han proliferat a la nostra gola degut a que les defenses amigdalars estan alterades, mentre que el remei homeopàtic actua directament sobre els mecanismes d'immunitat, estimulant la seva acció per a què sigui òptima.

. Equilibren les funcions orgàniques

Considerant la malaltia com un trastorn de l'equilibri intern de l'organisme, l'objectiu del remei homeopàtic és la restitució d'aquest equilibri, considerant la persona com una unitat integrada i molt ben relacionada entre sí.

. Manca de toxicitat

Les altíssimes dilucions a les que es preparen aquests medicaments allunyen el risc de toxicitat orgànica d'una manera gairebé absoluta. Si un nen es pren un tub sencer d'Arsenicum 30CH no patirà cap trastorn important i no serà necessari fer cap rentat d'estómac ni administrar-li antídots específics. Com a màxim el nen podrà notar petits símptomes reactius a aquella dosi accidental que seran transitoris i de poca intensitat.

. Economia

El fet d'estar preparats a base de dilucions i a partir de quantitats molt petites, ja ens dóna a entendre que tot i que l'obtenció del compost original sigui cara, es pot arribar a preparar una quantitat molt important de medicament homeopàtic a partir de la substància original, fet que abarateix sensiblement el producte final. Per tant, el medicament homeopàtic és molt econòmic, sobretot si el comparem amb el preu dels medicaments convencionals necessaris per a tractar la mateixa afecció.

. Independència

Si es prescriu adequadament, es pot aconseguir la restitució progressiva  de la salut del pacient, fet que representa recobrar la capacitat per a reaccionar de manera adequada a les agressions de l'entorn. El pacient recobrarà la seva independència i podrà deixar el medicament. En la medicina convencional la majoria de les malalties cròniques requereixen una medicació “de per vida”.

 

Leire Vallmajó, Metgessa i Homeòpata de Centre Geo

www.centregeo.com

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Sóc l'Anna Parellada, Tècnica Superior en Medicina Tradicional Xinesa i Llicenciada en Administració i Direcció d'Empreses. Empordanesa d'adopció des de fa 10 anys, practico l'Acupuntura en persones i gossos, a través de Centre Geo i Acupcan, des d'on intentem posar a l'abast de tothom mètodes no invasius, on menys és més, acompanyant els processos naturals de defensa del propi cos, millorant la capacitat d'autocuració que tots tenim de manera innata.

29/04/2014
La sensibilitat del nen cap a la música, ja des de la fase intrauterina i després del naixement, cada vegada és més evident i avalada per científics, metges, psicòlegs i psiquiatres.  
19/03/2014
Com a mare de dos nens que van a llar d’infants, visc de molt a prop la realitat que allà s’hi troba, essent un dels principals (i més vistós) problemes, els mocs, aquell company de viatge dels petits que mai els abandona, i creieu-me, que encara
04/03/2014
Vivim en una societat on cada cop estan més a l’ordre del dia les dificultats per a concebre un fill, ja sigui per motius fisiològics, estil de vida que portem (estrés, presses, sedentarisme...), l’edat tant de l’home com de la dona, l’alimentació
23/02/2014
El shiatsu es podria explicar d’una forma ràpida com una teràpia d’origen japonès que es basa en aconseguir l’equilibri energètic de cos i ment en el seu conjunt a través de diferents tècniques (pressions, balancejos, estiraments, mobilitzacions…)
05/02/2014
La Medicina Tradicional Xinesa tracta a l’individu com un tot, tenint en compte les seves emocions, sensacions i estat físic, aconseguint així l'aplicació d'una teràpia integral i integrativa, i arribant a una valoració complerta de la nostra masc
01/12/2013
Vivim en la societat de la pressa, dels resultats ràpids, de l’efectivitat, d’haver d’estar sempre disponibles per a tot i tothom, però i nosaltres?? I el nostre benestar? I les nostres necessitats? On queden?