
Els mocs, enemic públic número 1
Com a mare de dos nens que van a llar d’infants, visc de molt a prop la realitat que allà s’hi troba, essent un dels principals (i més vistós) problemes, els mocs, aquell company de viatge dels petits que mai els abandona, i creieu-me, que encara que ho tinguem molt integrat a les nostres vides, no vol dir que sigui NORMAL. El nen normal és aquell que habitualment no té mocs, sinó que només en té quan pateix algun virus o infecció, o sigui que la imatge del nen amb “les candeleres”, hauríem d’intentar que deixés de ser la tònica del dia a dia estudiantil.
Apart de l’ambient en el què ens situem (la llar d’infants o escola), on els virus estan a l’ordre del dia, hi ha un factor molt important que és la dieta. En la societat occidental, sempre s’ha fet èmfasi a totes les virtuts de la llet de vaca, emmarcant-la com a principal font de calci, però segons la Medicina Xinesa, aquesta ni és la única font, i a més a més pot ser perjudicial en altres aspectes, fet que es demostra actualment amb la major intolerància a la lactosa per part de la població i essent la principal productora de “moc”, juntament amb els sucres refinats.
A continuació us deixem unes quantes raons per les quals podríem intentar disminuir la ingesta de llet dels infants i dels adults:
- Civilitzacions com Japó, Xina, Corea i altres no tenen làctics a la dieta i són pròsperes i amb una llarga esperança de vida
- La llet de vaca té 3 vegades més calci i proteïnes per a un creixement ràpid com és un animal com la vaca, i no els humans
- Conté el triple de sodi, però la meitat de carbohidrats (necessaris per al desenvolupament del sistema nerviós). Té 5 vegades més fòsfor i diferents classes de sucre
- La llet de vaca produeix un desenvolupament ràpid d’ossos i músculs, mentre que la humana desenvolupa el sistema nerviós
- La proteïna de la llet és difícil d’assimilar pel sistema digestiu humà, i a vegades pot produir pertorbacions perquè només es digereix parcialment, sobrecarregant el fetge i provocant irritació en els teixits i la pell, en un intent d’eliminar-la de l’organisme
- La lactalbumina (proteïna de la llet materna) és digerida sense cap tipus de dificultat
- Des del naixement fins als 3 anys l’organisme segrega una enzim capaç d’assimilar la llet materna, que després va desapareixent gradualment
- Missatge de la naturalesa: cap mamífer consumeix llet després del deslletament. Si la llet ja no és bona per a un nen, com ho ha de ser per un adult?
- Altres opcions al calci:
o Peix, coliflor, nap, enciam, fulles verdes (calci + ferro, clorofil•la i fibra), Fruits secs, llavors de sèsam
Apart de canvis en la dieta, hi ha una gran eina per a lluitar contra els mocs que també prové de la naturalesa, a través d’una infusió d’herbes que ens ajudarà a erradicar-los sense haver de recórrer a medicaments, enfortint al mateix temps el nostre sistema immunològic, principi en el què es sustenta l’acupuntura, “tractar el símptoma i l’arrel d’aquest”.
Preparació de les infusions:
Posar a bullir un pot d’aigua amb aproximadament un litre d’aigua, afegir-hi les herbes pertinents (una cullerada sopera de cada una), bullir a foc lent uns 10 minuts i amb el pot tapat per no perdre els principis actius de les herbes.
Administrar amb biberó, xeringa o amb got afegint-hi una cullerada petita de mel per suavitzar el sabor i per millorar-ne la digestió.
• Refredat :
Romaní, farigola, llorer (1 parell de fulles), regalèssia + (depenent del moc):
- Moc transparent: canyella en branca
- Moc transparent – blanc + espès - verd: canyella en pols
- Moc groc: dent de lleó
- Si hi ha tos afegim rovell de pi o gordolobo.
- Si hi ha dolor generalitzat afegim: canyella + camamilla
És important anar variant la infusió, segons com siguin els mocs. No dubteu en provar-ho, funciona!

Sóc l'Anna Parellada, Tècnica Superior en Medicina Tradicional Xinesa i Llicenciada en Administració i Direcció d'Empreses. Empordanesa d'adopció des de fa 10 anys, practico l'Acupuntura en persones i gossos, a través de Centre Geo i Acupcan, des d'on intentem posar a l'abast de tothom mètodes no invasius, on menys és més, acompanyant els processos naturals de defensa del propi cos, millorant la capacitat d'autocuració que tots tenim de manera innata.
- 1 of 4
- següent ›