bis

Carn de laboratori, fills sense sexe, tetes de silicona i lentilles de colors. I és que potser aquell envàs de nous transparent que tant clar deixava el seu contingut tampoc contenia nous. Gràcies als genis del departament d’envasat, de màrqueting, d’etiquetatge o al molt honorable gerent sortí de dubtes. Per sorpresa de tothom aquell paquet de nous contenia, efectivament, nous.

I és que el dors ho deixava molt clar, Conté nous. Per una banda em tranquil·litzà, potser en comptes de nous allò eren cervells de ratolí, patates de Madagascar o pitjor encara, un producte creat en un subterrani Taiwanès, a mans de científics amb bates blanques- en alguns casos ja tacades- amb l’intent de desbancar de la superfície de la terra el mercat de la nou a mode de bacteriosi: nous, noguers, negats i la Noguera tots a cremar a l’infern. Per altra banda vaig pensar en quina pèrdua d’espai, d’energia, i en definitiva de diners – ja que no us podeu arribar a imaginar el preu que va el centímetre quadrat d’envàs de nous avui en dia- com per repetir-se.

Si totes les estones i les energies que cremem dient coses òbvies o repetint-nos les gastéssim en el món de la música molt probablement arribarem a ser el nou Jimmy Hendrix, si ho féssim en la filosofia, podríem arribar a desbancar als millors pensadors de la història. Si per últim,  totes aquelles hores, tots aquells esforços, fossin dirigits al futbol de ben segur que podríem ser el nou Cristiano Ronaldo o Messi.

I si ells, des de ben petits varen tenir l’oportunitat  d’ocupar el seu temps jugant a futbol i no el malgastaren repetint-se i fent obvietats i és gràcies a això que han arribat on són? I si per contra, tot això d’ocupar les estones en tasques productives és filosofia barata i  tot és qüestió d’integrar a la teva dieta un producte tan saludable com és la nou?

4transferencies@gmail.com