Clapats

Homeless? Bibliotecaris o bibliotecàries? Estudiants brillants? Pàgines del llibre enganxades a la galta, una forma rectangular dibuixada a mode de bufa literària, les persones que tenies al davant, al costat, en diagonal i a les altres taules ja no hi són , tampoc ets al teu llit, ni en un avió, ni tant sols al terra d’un caixer. Si sents tot això potser és que acabes de realitzar una profunda becaina bibliotecal. Analitzem aquest concepte al detall, evolució, localització i les seves possibles conseqüències.

Figueres, una ciutat petita, una única biblioteca, plena de nens i nenes sorollosos, de gent que va a llegir el diari, una revista o a veure una pel·lícula,  fins i tot algun estudiant més crescut que després de classe s’hi deixa caure. Bueno, no tot són flors i violes és cert. També tenim individus que llegeixen en veu alta, gent al darrere de projectes misteriosos amb llibres molt grans i gent gran amb cara de pocs amics que de tant en tant es veuen immersos en alguna picabaralla.  Suposo que forma part del segell que la tramuntada va estampar ja fa una colla d’anys. Però gent dormint a la taula? No hem arribat a aquest punt.

Fonts molt fiables em confirmen que aquesta és una pràctica comuna als Estats Units d’Amèrica. Però bé, hi ha un argument molt sòlid que fa que tothom en aquest planeta pugui entendre quina n’és la causa al nou món. Són Americans. Ja  tenim una justificació. Però això no s’acaba aquí. No només passa allà. A Corea del Sud el percentatge d’estudiants dormint sobre la taula és immens, mare meva, nombres estratosfèrics. Fins i tot han desenvolupant tant la tècnica que extrapolen aquesta pràctica a altres espais i amb altres mètodes. Poden aguantar el cap sense necessitat d’una taula, ho fan a totes hores; a la biblioteca, al parc, a classe, al metro, és quelcom espectacular. Com a justificació d’aquest fenomen a Corea del Sud també ho tinc molt clar. Des de la guerra entre les dues Corees aquest país Asiàtic ha estat molt unit als Estats Units. No se ben bé qui va exportar-ho a qui ni quan, però estic segur que aquesta amistat ha fet que la tradició viatgi de continent a continent. Ja diuen ja que les guerres no aporten res de bo.

Malgrat tot lo vist encara estava tranquil, són dos països dels, més o menys, 200 que hi ha al món que duen a terme aquesta pràctica. La humanitat encara es pot salvar. Però no! La meva tranquil·litat va desaparèixer després de la següent tragèdia.  Anava cap a la biblioteca i  em vaig trobar un amic brasiler que en sortia. Després d’una salutació protocol·lària ,d’aquelles que no porten a res, li vaig fer la pregunta del milió: - Estudiant una estona o què?. La meva sorpresa va arribar quan em va contestar: -No home, una becaina.  Jo tenia fe en els brasilers sí, pensava que la samba, el futbol, les platges, les caipirinhes i tot això els mantenia allunyats d’aquest fenomen. Però no. Eren les 4 de la tarda, potser acabava de dinar i tots sabem la nyonya que ens entra després de menjar. Però m’ho va dir amb una tranquil·litat que em fa sospitar que no és el primer cop. Això em fa estar plenament convençut que allà això també passa.

Després d’adonar-me que aquest fet es dóna lloc a varis indrets al món i tenint sospites que són molts més els països on això passa, no puc evitar preguntar-me: Quines conseqüències portarà? Tinc la sensació que m’enganyo, intento trobar justificacions i treure importància a aquest fet. Allò que al principi em feia gràcia ara m’espanta. I si quan realment necessitem a certes persones ens trobem que estan dormint en una biblioteca, en un metro, sobre la taula del seu despatx o, pitjor encara, en una classe o al parc del costat de casa seva?. No vull ser catastrofista ni dramàtic però no em  vull imaginar a Obama dormint sobre la taula al despatx oval de La Casa Blanca o a Rajoy fent-ho en el seu despatx a la Moncloa.  Ells que sempre havien ocupat unes posicions privilegiades dins els meus esquemes mentals. Recordeu que encara som a temps d’evitar-ne la propagació i que només depèn de nosaltres, així que davant el mínim indici de son en un lloc públic si us plau, aneu a casa i gaudiu-ne.