L'escurçador de disfresses

Altre cop el correu de cada any:  

“Tal i com ha anat passant els últims anys et demano si us plau que repassis les costures de les disfresses de l’any anterior. Com bé saps les dels nois només cal repassar-ne els cosits però en canvi a les de les noies cal que en redueixis la part inferior 1 centímetre. D’aquí un parell de dies rebràs les disfresses a casa teva i com de costum esperem tenir-les al nostre magatzem en menys de dues setmanes.”

Com bé no era el primer cop que l’escurçador de disfresses rebia aquest correu informant-lo de les tasques que havia de dur a terme tampoc era el primer cop que un cúmul de pensaments, dubtes, contradiccions morals l’atacaven des del precís instant en que veié el missatge. “És èticament correcte? Només és un vestit. I si faig una balança considerant els interessos de tota la població afectada per les meves accions i busco la opció que maximitzi els beneficis de tots plegats?. Però només tinc 15 dies i això em portarà molt de temps. M’he de guanyar la vida. Se’n donaran compte si no els tallo i els deixo tal i com estan o per evitar que això passi a la seu central contracten algú perquè s’encarregui de mesurar una per una les disfresses per assegurar-se que aquest any són més curtes que l’anterior. Per una banda no m’agrada que s’escurcin però per l’altra si això no es fes aquest servei ja no existiria i jo ja no cobraria. Què faria si no tingués aquesta feina? Com ho explicaré a la gent? Què en pensaran els meus amics?”.

Els amics. L’escurçador de disfresses viu en un poble remot, on la feina escasseja si pateixes claustrofòbia i evites la mina, on tothom coneix tothom i les noticies corren més ràpidament que la connexió d’internet. El nucli de tot aquesta manefleria és el bar del poble, on per no rebre cap insult ell ja no s’hi acosta. La seva relació amb la resta del poble fa anys que penja d’un fil, ha perdut moltes amistats. Aquestes, ara pares de filles adolescents o pitjor encara d’estudiants de primària li fan el buit. Saben que ell és el culpable de l’infinit de mirades plenes de desig cap a les seves joves. I això no els agrada.

I és que què s’han pensat? A més a més li comuniquen d’aquesta manera: “ reduir la part inferior” Què vol dir això? Li fa ràbia com li diuen. Perquè no tenen el valor de dir-li-ho clarament. “ el que realment volem és augmentar el camp de visió de la població sencera cap a aquelles cames, i pot ser no tant cames, reduint així la necessitat del factor imaginació per part de una gran part de la població durant una nit on l’alcohol i per tant la desinhibició és molt present”. De ben segur que si haguessin d’escriure un correu amb aquestes paraules els cauria la cara de vergonya i acabarien sense fer-ho.

És per això que un cop arriba el canvi d’any l’escurçador de disfresses ja tremola. Però bé, ara ja esta tranquil, han passat uns dies i sembla que aquest calvari ja acabarà aviat. Per sort li han ofert una altre feina i aquest cop amb molt més prestigi social o això va pensar al primer moment, ja que poc han tardat en aparèixer les primeres dissonàncies.

4transferencies@gmail.com