,
12/03/2016
Experiències

Límits

Els passos que feia abans eren ferms, ara són insegurs; dubten si encaminar-se cap a la dreta o si per contra, avançar cap a l'esquerra. El seu cos abans al saltar tornava a terra sense trencar-se, ara es mostra dèbil, soldat al sòl; no fos cas que un cop d'aire desafortunat el fes volar per sempre. Aquell rostre que abans podia transmetre confiança i fins i tot persuasió ara es mostra desencaixat i ja no és capaç de convèncer ni als més innocents.

Són moltes les feines que comporten alts nivells de pressió. Un banquer administra els estalvis dels seus clients; en determinades situacions ajuda que aquests guanyin diners, per contra, en altres les seves decisions fan que en perdin. Les accions d'un advocat, per exemple, poden dibuixar els límits de la llibertat durant un elevat nombre d'anys dels seus clients. Les paraules i els esquemes mentals d'un educador poder condicionar també el camí d'un jove adolescent. Us podeu arribar a imaginar les conseqüències de les resolucions d'un president del govern? Les seves decisions, més o menys influenciades per poders fàctics, tenen gran impacte en l'economia, la llibertat, el futur i fins i tot la seguretat dels habitants de la regió que governa.

Són suficients els equips de psicòlegs, d'assessors, i les altes dosis de medicació per ajudar a que un lider resisteixi les pressions que l' envesteixen durant el seu mandat? Què passa quan, tot i les ajudes, no són capaços de resistir el pes del poder? Com afronta el partit governant aquesta situació? Les paraules contundents i clares d'antuvi ara condueixen a relliscades, equivocacions i burles. I és que potser els esdeveniments han aconseguit superar al subjecte?

 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Hola em dic Mark O’Neill Compte i estic treballant, criticant, ironitzant, aprenent, explorant tot el que puc allà on puc. El meu objectiu és transferir-vos-en el màxim possible a partir d’aquest espai.

30/10/2014
Proposo aquí i ara una actualització de la castanyada. Ja està bé de queixar-nos. Perquè en comptes de lamentar-nos no comencem a adaptar a nous temps aquelles coses que s’han quedat en el passat.
30/09/2014
Homeless? Bibliotecaris o bibliotecàries? Estudiants brillants?
04/09/2014
Perquè un blog? Que podré trobar-hi? Sóc un artista? Porto ulleres de pasta? Considero aquesta primera publicació una introducció al meu petit espai virtual.