Arnau Margenet
,
15/06/2018
Entorn

5 coses de l'Alt Empordà que potser no saps si ets del Baix Empordà

Descobrim alguns secrets de la part septentrional de la comarca

Foto: 

Cedida
Malgrat compartir història, germanor i topònim, l'Alt Empordà i el Baix Empordà conviuen des de certa distància. És com la parella que es professa amor mutu però prefereix viure en llocs diferents per conservar la seva intimitat. Gelosos d'allò que és seu i de ningú més. Molts empordanesos i empordaneses coincidirem que a les dues comarques les uneix un vincle cultural, territorial i identitati molt més fort que el que puguin tenir altres comarques amb els respectius territoris limítrofs. Però potser també que entre elles sembla interposar-s'hi un mur invisible –el Ter?– que no permet l'assoliment d'una simbiosi perfecta. Si bé venen d'allà mateix, ambdues conserven els seus trets culturals, les seves singularitats paisatgístiques, el seu tarannà. La gent de l'Alt no acostuma a fer cercle amb la gent del Baix, i viceversa –per què?–. La rauxa nòrdica i l'assossec sureny. El Cap de Creus i l'Empordanet. Salvador Dalí i Josep Pla. Les gambes de Palamós i les anxoves de l'Escala. Dues terres que comparteixen arrel, terra i idiosincràsia, que se senten una però que sospiten que no es coneixen del tot.
A Surtdecasa Empordà ens hem proposat apropar els dos Empordàs obrint una petita finestra de coneixement a través de la qual el Baix i l'Alt es puguin redescobrir mútuament. Començarem amb 5 dades de l'Alt Empordà que els del Baix Empordà potser no coneixen. O potser sí.
 
1. La comarca catalana amb més municipis
Comencem amb una dada sorprenent: l'Alt Empordà és la comarca amb més municipis de Catalunya, amb un total de 68. Malgrat això, no és la comarca amb més superfície (es troba en el número 5 de la llista de municipis amb més superfície del país). Això ens indica que molts d'aquests municipis són de petites dimensions. Curiosament, el poble amb més superfície de la comarca és també el 4rt per sota pel que fa a nombre d'habitants. Es tracta d'Albanyà, situat a les Salines, als peus del Bassegoda. El seu territori abraça gairebé 100km quadrats. Una gran extensió de terra que contrasta amb la seva població: 141 habitants.
 
2. Les darreres hores de Walter Benjamin a Portbou
Durant el mes de juny de 1940, el gran pensador alemany i jueu, molt crític amb el totalitarisme –i especialment d'Adolf Hitler–, Walter Benjamin, es trobava en plena travessia per Europa fugint de la persecució nasi. La Wehrmacht s'havia fet amb París i Benjamin feia via cap a Portugal per arribar finalment a Estats Units. Però les tropes franquistes li van frenar el pas. El 27 de setembre de 1940, Walter Benjamin va morir a Portbou en estranyes circumstàncies a l'hotel on s'allotjava a conseqüència d'una sobredosi de morfina. El filòsof va viure les seves últimes hores de vida a la vila costanera, deixant una petjada inesborrable al municipi. Al costat del cementiri on es troba enterrat, un monument que porta per nom 'Passatges' rememora l'episodi. Des de llavors, Portbou s'ha convertit en un centre de estudi i divulgació de la seva vida i obra.
 
3. Cap de Creus: el punt més oriental de la península Ibèrica
Potser no ho sabíeu, però entre el golf de Roses i el golf de Lleó s'hi enclava el punt més oriental de la península Ibèrica i, esclar, un dels indrets més espectaculars del món: el Cap de Creus. Aquest cap reposa sobre un llit geològic amb més de 450 milions d'anys, i des del 1998 forma part del Parc Natural de Cap de Creus, el primer parc marítim-terrestre de Catalunya integrat per 14.000Ha (una extensió equivalent a tota la comarca del Barcelonès). Forjada per la Tramuntana, rica en fauna i flora, i encunyada amb desenes de paradisíaques cales, el Cap de Creus esdevé en el patrimoni natural més important de l'Alt Empordà.
 
4. El dolmen més gran de Catalunya
L'Empordà compta amb un dels patrimonis megalítics més importants de la península ibèrica, i el més gran de Catalunya el tenim a Roses. És el dolmen de la Creu d'en Cobertella i mesura 3,90m de llarg, per 3,20m d'ample i 2,45m d'alçada. Es troba a Roses, concretament al paratge de la Casa Cremada, té una antiguitat d'entre 3.500 i 3.000 anys aC i hi ha documentació sobre la seva existència des del segle XIII. El megàlit va ser restaurat l'any 1957 i durant l'excavació s'hi van trobar restes de ceràmica, monedes romanes i óssos. És sense dubte la joia de la corona del patrimoni megalític català.
 
5. Tres subdialectes
La situació geogràfica de l'Alt Empordà s'ha convertit amb el pas del temps en un factor influenciador de la manera de parlar dels seus habitants. La proximitat amb la frontera francesa ha acabat condicionant el seu lèxic i ha suposat la introducció de certes expressions com l'ús de l'adverbi de negació 'pas', per exemple. El català dialectal de l'Alt Empordà pertany al català oriental i d'aquest se'n poden extraure tres subdialectes: el rossellonès (part septentrional), el salat (part central oriental) i el septentrional de transició (part central i meridional). Paraules com 'calistresa' (misèria), 'nimella' (eina per veremar) o 'llibant' (corda gruixuda de pou) són d'ús gairebé exclusiu de l'Alt Empordà. 

També et pot interessar