Laura Cortadellas
,
02/07/2018
Entorn

5 coses del Baix Empordà que potser no saps si ets de l'Alt Empordà

Us revelem cinc curiositats baixempordaneses

Foto: 

Jordi Güell
Sant Iscle d'Empordà
La relació entre Alt i Baix Empordà és cordial. Creuar fronteres no fa pas sentir un autòcton, d’un o altre, estrany. Se sent com no abandonar del tot de casa i, no obstant això, no ser-hi. Casa aliena però prou casa. Aquest sentiment i coneixement, però, és insuficient per a segons què. D’intimitats, al final, hom només sap les seves.

1. La ciutat més antiga de Catalunya

A Ullastret, se la situa al mapa per dues coses ben importants: el recuit i el poblat ibèric. Una, l’haureu provat; l’altra, l’hauríeu d’haver visitat. És un dels primers assentaments coneguts a la península i el poblat ibèric més gran del que es té constància. Aquest jaciment s’emplaça al turó de Sant Andreu, al bell mig de l’Empordanet. Darrerament, algunes investigacions reforcen la idea que, a les immediateses del turó, hi havia un annex a la metròpoli, una segona urbs. Aquesta part de la ciutat, igualment emmurallada i amb un pla arquitectònic complex, s’ubicava a l’illa d’en Reixach. Així doncs, encara més motius per defensar que la visita al poblat és una cosa imperativa.

 

2. La nostra gastronomia

A l’Empordanet, el Montgrí s’hi erigeix com una forma absolutament ubiqua. Als seus peus, la plana del Baix Ter, amb els aiguamolls i la desembocadura d’aquest riu. I tot ben resseguit per la costa mediterrània. Mar, riu i muntanya en absoluta harmonia, ja ho haureu sentit dir. A la plana, hi trobareu una zona clarament agrícola amb camps de sembrat de civada o ordi, gira-sols o arrossars. També hi ha extenses plantacions de fruiters, vinyes i olivars. Enmig, nombrosos masos amb el seu bestiar ben divers. I, arran d’aigua, gent de mar dedicada als peixos de palangre, de roca o el marisc.
La nostra gastronomia es fa ressò de tota aquesta diversitat de paisatges i de productes. D’aquí, la nostra cuina de mar i muntanya. Aquests podrien ser els nostres plats més emblemàtics. La combinació de productes, igual que el paisatge, passa per un equilibri ben natural: aquí bé que ho hem vist sempre, oi? I, no obstant això, hi ha qui encara es mira un pollastre amb escamarlans amb incredulitat. Manca de seny.

3. La Carbonera

Tot plegat va començar com un homenatge al treball d’antany: com s’elaborava abans el carbó vegetal? La cosa volia retre honors al sacrifici col·lectiu i, alhora, servir d’exercici pedagògic. La primera vegada que es va recuperar la carbonera fou l’any 1993 i es va encendre a un mas de Sant Sadurní de l’Heura. L’èxit de la proposta ràpidament es va veure desbordat. L’interès per aquest estil de vida pretèrit va ser sorprenent. Per això, des de llavors, s’encén una carbonera cada octubre, durant dues setmanes. Ara, però, es fa al Mas Frigola de Sant Climent de Peralta. Milers de visitants s’hi apropen embadalits, alguns fins i tot hi acampen i hi dinen. La plaça carbonera s’erigeix com a motiu de pelegrinatge per fer difusió del patrimoni natural i humà del massís de les Gavarres, i també per fer-hi bastanta xefla.
         

4. Terra de cèlebres

Abans que el turisme, foren els famosos. Des de fa un bon grapat d’anys, el Baix Empordà ha atret a il·lustres estiuejants. Com que la llista és llarga, ens vantarem només d’unes quantes visites sonades. Per començar,  la de Truman Capote a Palamós. Diu que hi buscava inspiració i sobretot tranquil·litat, costa de creure, oi? Les primeres pàgines de A sang freda foren redactades aquí. Madeleine Carroll, al seu torn, va optar per Roques Planes, a Calonge. Allà, va fer-s’hi construir una distingida mansió, els propietaris del castell de Cap Roig la van ben assessorar. Ava Gardner es va instal·lar a s’Agaró. Es veu que la Costa Brava, i potser algun empordanès atramuntanat, la va captivar tant que l’estada va fer trontollar la seva relació amb Frank Sinatra. Si ens allunyem de la costa i ens apropem al present, hem pogut veure Vazquez Montalbán a Cruïlles, Lluís Llach a Parlavà o Terenci Moix a Ultramort.

5.  Un microcosmos històric

La història del nostre país és la de la nostra comarca. Des d’antany, l’Empordà és terra de pas, vull dir que aquí s’hi ha vist de tot i de tots. En herència d’aquest passat pleníssim, hi ha vestigis de totes les èpoques: un poblat ibèric a Ullastret i restes a Castell; un precedent visigòtic a Sant Julià de Boada, diuen que és una de les esglésies preromàniques més ben conservades de tot Catalunya; temples romànics petits com els de Peratallada, Palau-sator o Canapost i grans com el de Sant Miquel de Cruïlles. I, per acabar, l’apunt gòtic a Pals i el neoclàssic a la Bisbal o Monells. Apropeu-vos-hi, delecteu-vos-hi i feu-ho córrer, que no tot és la platja.  

També et pot interessar