Jump to navigation
Comencem el dia esmorzant entre vinyes i oliveres centenàries dins del paratge natural de l’Albera, a l’Alt Empordà. Des d’aquí, veiem el Celler Cooperatiu d’Espolla, l’inici d’aquesta ruta cooperativa. Josep Maria Tegido-Mallart, membre de la Junta rectora de la cooperativa, ens ha obert les portes d’aquest celler inaugurat l’any 1931, que té els seus orígens en el Sindicat Agrícola d’Espolla del 1906.
L’edifici, que està inspirat en les catedrals del vi de la demarcació de Tarragona, compta amb una part de celler i una altra nau on hi ha el molí d’oli. “La història del celler va estretament lligada a la transformació del poble i del sector aquí a l’Alt Empordà. Hi ha hagut altres cooperatives vinícoles de la vora a punt de desaparèixer que s’han anat incorporant i ara som uns cent trenta productors”, segons Tegido-Mallart.
Els esmorzars entre vinyes i oliveres centenàries permeten assaborir productes de proximitat de l’Alt Empordà | Foto: Anna Pujol Navarro
Des de les vinyes es pot veure el celler, envoltat del paratge natural de l’Albera | Foto: Anna Pujol Navarro
Albert Asenjo, que s’encarrega dels Esmorzars Rurals entre vinyes i oliveres amb Marcel Bassegoda, explica que tots els productes que estem menjant són de proximitat: “l’oli és el Formentals, de les varietats locals corivell i argudell; el pa és del forn de llenya de Sant Climent Sescebes, el poble del costat”.
El vi i l’oli són els dos productes propis del celler que podem trobar a la seva botiga. Entre d’altres, hi veiem el vi blanc simpàtic que hem provat a l’esmorzar, el Babalà, i l’oli Formentals en diversos formats. També hi ha vins a granel i altres productes com la mel de l’Albera. Ens diuen que els vins dolços, com el Solera 1931, són l’especialitat de la casa. Aquest està fet amb una solera datada de l’any en què va crear-se el celler.
Josep Maria Tegido-Mallart a la porta del celler | Foto: Anna Pujol Navarro
El vi dolç Solera 1931 compta amb una solera de l’any en el qual es va crear el celler | Foto: Anna Pujol Navarro
A part d’esmorzars entre vinyes, el Celler Cooperatiu d’Espolla també compta amb visites guiades al celler, les vinyes i el paisatge, a més d’unes visites guiades teatralitzades per entendre com funciona la cooperativa i descobrir les instal·lacions tot tastant alguns dels seus vins. La senyora Maria és qui s’encarrega de guiar aquestes visites. Al celler cooperatiu també solen organitzar esdeveniments musicals amb tastos de vins i olis. Per exemple, els dissabtes 3 i 17 d’agost a la tarda-vespre i els dies 6 d’octubre, 16 i 17 de novembre al matí hi ha programades visites teatralitzades i tastos amb espectacles musicals de grups com ara la Ludwig Band, originària del poble.
Després d’esmorzar i assaborir el celler cooperatiu espollenc, seguim el trajecte en direcció a Figueres i arribem fins a Vilopriu. El Calaix de les Eines és la cooperativa que gestiona l’àrea municipal d’esbarjo Ca L’Esplet de Vilopriu, al Baix Empordà. És un punt ideal per aturar-se al migdia i banyar-se, fer el vermut i dinar els seus menjars elaborats amb ingredients frescos. A la carta hi ha plats com ara els calamarsets cuinats “amb molta ceba i molt d’amor”, les croquetes casolanes fetes amb “autèntic pollastre” o les hamburgueses acompanyades amb pa de Cal Salart, de Bàscara.
Laia Camós i Montserrat Cristau a una de les seus de La Moderna | Foto: Anna Pujol Navarro
El festival Estiu&Jazz es celebra a Girona i a Calonge i Sant Antoni | Foto: Xènia Gasull
Ara és el moment d’arribar a la capital de demarcació, Girona, i endinsar-nos a les classes de música i esdeveniments musicals que organitza la cooperativa Artelier. Es tracta de la primera cooperativa de treball gironina formada per docents especialistes en música, que gestiona les escoles La Moderna de Girona, amb dues seus al barri vell de la ciutat i una a Salt, i La Moderna de Calonge i Sant Antoni.
Montserrat Cristau, secretària d’Artelier i directora de La Moderna, explica que l’objectiu del seu projecte pedagògic, des dels inicis, és que les persones no hagin de marxar de Girona per estudiar música professional.
A part de gestionar escoles de música, produeixen esdeveniments musicals derivats de les classes i jornades de formació. Cada estiu, durant el mes de juliol, organitzen el cicle de joves intèrprets Estiu&Jazz. “La idea és oferir un primer escenari a joves músics que s’estan professionalitzant”, afegeix Laia Camós, responsable de comunicació i producció de la cooperativa.
Després de parlar amb elles, anem de la plaça Sant Pere a la plaça dels Jutjats resseguint les dues seus que la cooperativa té a Girona. Si caminem quinze minuts i travessem primer el riu Onyar i després el riu Ter, trobarem la cooperativa de productes ecològics El Rebost on podrem comprar berenar, que el necessitarem abans de la següent parada de la ruta.
El Rebost va començar el 1988 a un pis del barri vell, amb un grup de consum per repartir les compres a l'engròs i fer xerrades, tallers i preparar accions de carrer. En aquests més de trenta anys han passat d’una vintena de famílies a cinc-centes famílies sòcies. Per això han necessitat un local més gran, que ara es troba al carrer de l’Esport, número 11. Des de la cooperativa ho tenen ben clar: “volem que menjar sa no sigui un luxe, ni una moda, ni un lucre a costa de qui compra o qui cultiva”.
Foto de l’equip de La Sobirana penjada al local de Santa Coloma de Farners | Foto: Anna Pujol Navarro
Moment del tast de ratafies | Foto: Anna Pujol Navarro
Tot i que Santa Coloma de Farners compta amb les receptes de ratafia més antigues de Catalunya i s’autoproclama com “la capital mundial de la ratafia”, no hi havia cap obrador que n’elaborés fins que es va crear la cooperativa La Sobirana.
Marçal Saurina, que n’és soci i responsable de comunicació, parla sobre la idea inicial de la cooperativa, que era dinamitzar activitats relacionades amb el món de la ratafia i els licors tradicionals. Primerament, van passar per un obrador compartit d’Arbeca on feien els seus licors i ara tenen un obrador propi a Santa Coloma de Farners, on elaboren licors i hi ha una part d’obrador compartit, que és una idea que els agrada molt preservar.
El lema de la cooperativa és "Beure vol dir prendre partit" | Foto: Anna Pujol Navarro
Elaboració de la ratafia a l’obrador | Foto: Anna Pujol Navarro
Perquè “beure vol dir prendre partit”, aquest és el seu lema, i no només fa referència al moment de gaudir d’aquesta beguda sinó també a com es produeix i a totes les activitats i històries que hi giren al voltant. La Sobirana participa activament a l’Ateneu Cooperatiu de Terres Gironines i també forma part de la Xarxa d’Economia Social (XES) de Catalunya i del projecte de destil·leria cooperativa La Branda. A més, col·labora en l’organització de la Festa de la Ratafia de Santa Coloma de Farners, que té lloc el segon cap de setmana de novembre.
“A part de visites puntuals a l’obrador amb motiu de fires i festes, o la ruta per l’univers de la ratafia, on expliquem la història del poble, la gastronomia i els personatges que han fet del poble la capital mundial de la ratafia, també programem tastos maridats amb productes del territori i tallers on expliquem i acompanyem les persones per fer-se la seva pròpia ratafia”, afegeix la sòcia responsable d’activitats Míriam Garcia. Aquesta darrera activitat, que és la que té més èxit, la porten a terme durant els mesos de juny i juliol, que és quan hi ha nous verdes. Les quatre activitats es poden reservar a través de la seva pàgina web.
El bar Cooperativa El Casal està ben a prop de la costa selvatana | Foto: Anna Pujol Navarro
Acabem la ruta cooperativa veient el mar | Foto: Anna Pujol Navarro
Seguim a la comarca de la Selva, però encaminant-nos cap a la costa. Ben a prop del mar, al carrer de la Muralla de Blanes, hi ha el bar Cooperativa El Casal. Els inicis del local es remunten a principis del segle XX, quan persones treballadores blanenques van crear-hi una cooperativa de consum per comprar productes a l’engròs. La iniciativa va funcionar fins que el franquisme va expropiar el local en considerar-lo una iniciativa d’esquerres.
“Fa més de deu anys vam fer un Verkami per recollir diners per arreglar l’espai, que vam acabar obrint el 2014 i des d’aquell moment ens l’hem anat fent nostre. Actualment, hi ha unes catorze entitats al casal. Una d’elles és el Febrefest, que organitza un festival de música durant el mes de febrer per on han passat artistes com Pau Riba, Coloma Bertran o Joan Masdéu”, explica Ferran Pujadas, president de la cooperativa de treball que gestiona el bar del casal.
L’any passat la iniciativa es van convertir d’agrupació de persones autònomes a cooperativa de treball, que actualment compta amb set sòcies. Ofereixen menú diari als migdies i dinars i sopars durant els caps de setmana. A cada estació proposen un menú diferent amb productes de temporada, molts dels quals els van a buscar al mercat de pagès del passeig de Dintre, al final del carrer.
Ferran Pujadas a la porta del bar cooperatiu | Foto: Anna Pujol Navarro
El Casal des del carrer de la Muralla de Blanes | Foto: Anna Pujol Navarro
El Casal té molta relació amb el poble i amb el territori. “Les entitats fan servir l’espai del bar i també tenen sales per celebrar-hi activitats de caràcter social i cultural”, continua Pujadas. Pel que fa als seus valors, que té anotats en una pissarra a la paret, el casal reivindica i promou la cultura popular i manté el compromís amb la defensa de la justícia social, la igualtat i la solidaritat, excloent la discriminació, el racisme i el sexisme.
Per poder fer nit a la vora, la cooperativa Som Turisme, amb seu a Figueres, facilita un mapa virtual amb allotjaments que ofereixen opcions de turisme responsable i ecosocial. Es tracta d’una cooperativa integral, de serveis i consum, que promou accions respectuoses amb l’ecosistema i beneficioses per les comunitats locals a través d’un nou model de turisme.
La cooperativa ofereix experiències turístiques més enllà de la simple transacció comercial. I, més enllà de la simple transacció comercial, és on van totes i cada una de les parades d’aquesta ruta cooperativa ideal per portar a terme a l’estiu, però perfectament viable per tots els moments de l’any. Veureu que a cada època, la solera s’hi expressa diferentment.
La ruta sostenibleNomés de començar, per anar d’Espolla a Vilopriu, cal fer una combinació bus+tren+bus. Hem d’agafar el bus Espolla-Figueres, l’única línia que dona servei a Espolla, i que en sentit Figueres té una expedició diària els dies feiners, i dues els dissabtes i festius. Un cop a l’estació de Figueres, agafar un tren regional de l’R11 o RG1 fins a Sant Jordi Desvalls, tot i que no hi ha coordinació i en força casos el tren surt minuts abans de l’arribada del bus, o bé arriba a Sant Jordi Desvalls poc després de sortir el bus. Coses que passen en la mobilitat d’aquest país. A Sant Jordi Desvalls, cal agafar la línia Verges-Girona que porta fins a Vilopriu, tot i que només circula un cop els dimarts i dissabte, i tampoc està coordinada amb l’horari del tren. Alternativament, tot i que no evita llargues esperes, es pot anar amb tren fins a Girona i no fins a Sant Jordi Desvalls.
Per anar de Vilopriu a Girona, de nou hem d’agafar el bus que només passa un cop al dia només els dimarts i dissabtes, i que fa un trajecte cap a Girona abans d’arribar a Vilopriu… per tant, impossible d’arribar-hi i tornar en un mateix dia.
De Girona a Santa Coloma de Farners podem agafar una de les diverses línies de la Teisa que cobreixen aquest trajecte amb un temps d’entre 35 minuts i 1 hora, tot i que els dissabtes i diumenges es redueixen a només dues expedicions per sentit.
Finalment per anar de Santa Coloma a Blanes, podem agafar una de les línies de bus provinents d’Olot o Amer fins a l’estació de trens de Sils. Allà, agafar un tren de la línia RG1 fins a Blanes, o bé l’R11 fins a Maçanet-Massanes més l’R1 fins a Blanes.
#RUTESCOOPERATIVESAquesta és la quarta ruta cooperativa que es publica. Mensualment i de forma paral·lela, els mitjans de comunicació Jornal.cat, Setembre i Surtdecasa publiquem una ruta basada en la visita a projectes cooperatius de Catalunya, una iniciativa que pretén fomentar el turisme sostenible, de proximitat i amb valors, alhora que s'apropa el món cooperatiu a la ciutadania.
