Adrià Cortadellas
,
20/10/2016
Entorn

L’Empordà, camí de l’exili

Seguint els plafons informatius del nostre territori es pot fer una ruta que commemora les colpidores històries del camí de l'exili

Foto: 

Cedida
Des del Tractat dels Pirineus, l’any 1659, l’espai oriental de l’Empordà havia esdevingut una terra fronterera. Entre finals de gener i principis de febrer de 1939, de fet, es calcula que unes 350.000 persones van fugir cap a França i van passar per terres empordaneses, com ara Portbou o la Vajol. El camí de l’exili no va ser un camí fàcil. La gent que va haver de fugir ho va fer amb incertesa, sense bitllet de tornada, sense poder mirar enrere. Una vegada passada la frontera, els exiliats van agafar camins diversos, com ara França, la Unió Soviètica o Amèrica. A l’Empordà, però, el camí de l’exili va deixar històries colpidores i el record de moltes vides esquinçades.
Milers de persones van haver de fugir del país i abandonar-ho tot: la feina, la casa i la família

El 26 de gener del 1939, les tropes del general Franco van ocupar Barcelona. La guerra civil espanyola havia arribat pràcticament a les seves acaballes i la victòria rebel era tan sols qüestió de temps. En aquest sentit, doncs, començava un nou període. Per a totes aquelles persones que havien lluitat al costat dels vençuts, però, no va pas ser un període gaire més fàcil. Milers de persones van haver de fugir del país i abandonar-ho tot: la feina, la casa i la família.

Fa uns quants anys, per tal de mantenir viva la memòria d’aquestes històries, la Generalitat de Catalunya va decidir de distribuir una sèrie de plafons informatius a diferents pobles de la comarca. D'aquesta manera, doncs, en l’actualitat es pot fer una ruta que commemora totes aquestes històries. A la Vajol, per exemple, la retirada és present a cada racó del poble. Es conserva una mina de talc que és on Juan Negrín, primer ministre del govern de Manuel Azaña, va decidir que es guardessin els tresors de la Segona República. El 4 de febrer de l’any 1939, quan la guerra ja estava perduda, tots aquests tresors es van distribuir en camions per tal d’evacuar-los cap a França. Els vehicles que carregaven el material van sortir la mateixa nit.

Quan només quedaven set camions, els tres presidents republicans (Lluís Companys, Manuel Azaña i José Antonio Aguirre) també van fugir cap a França. Dels set camions restants, però, n’hi ha un que mai no va poder arribar a França. La llegenda del setè camió és encara una llegenda viva. Hi ha qui diu que, davant la impossibilitat de creuar la frontera, el conductor va descarregar el material i el va donar a molta gent que va intentar d’arribar a França a peu i carregant les joies i les mercaderies. Sigui com sigui, el fet és que el que hi havia en aquell camió mai no va poder arribar a França i que el mite del setè camió i de l’or amagat a les muntanyes és encara en la ment de tothom.

A la banda de Vajol, en la ruta de l’exili també es poden visitar altres pobles. A Portbou, per exemple, hi ha un memorial a l’escriptor Walter Benjamin, que durant la segona guerra mundial intentava fugir de França i arribar a Portugal. A la Jonquera, en canvi es pot visitar un museu que permet conèixer de primera mà moltes altres històries de l’exili republicà, l’exili més gran que mai ha viscut Catalunya. A Agullana, finalment, l’any 1981 es va construir un monument en homenatge a l’expresident Lluís Companys i cada 15 d’octubre (data en què va ser afusellat a Montjuïc) s’hi celebra un acte en la seva memòria.

Museu Memorial de l’Exili
Situat en el pas fronterer amb França, el Museu Memorial de l’Exili és un espai que homenatja tots aquells que van haver de fugir per culpa de la guerra civil espanyola. La temàtica de l’exposició permanent, doncs, està dedicada a l’exili republicà del 1939 i als seus antecedents i a les repercussions més immediates que va tenir, com ara la resistència francesa o els camps de concentració nazis. Tanmateix, aquest museu també ofereix exposicions temporals i treballa en la recerca i la difusió pedagògica d’altres conflictes que també han obligat a gent a marxar de casa.

També et pot interessar