Peratallada recupera un nou tram de muralla i fossat medieval

El nou carrer permetrà conèixer un sector desconegut i incrementarà el valor patrimonial del conjunt històric

Adrià Cortadellas

04/04/2019

Entorn

La història de Peratallada sempre ha anat íntimament lligada a l'època medieval. El castell de la vil·la, al voltant del qual creix la població, ja pertanyia al llinatge dels Peratallada, com a mínim, des del segle X. Alguns documents antics de l’arxiu del poble l’anomenen amb els noms de «Petra scissa« i «Petra tallada». Per acabar-ho d’adobar, la vila ara recupera un nou tram de muralla i fossat medieval i a Surtdecasa Empordà celebrem la bona nova. Que, de nova, en té ben poc.

es creu que data al s. XV, mentre que el colgament definitiu seria del s. XVIII

Dos estudis arqueològics fets en el marc del projecte de prolongació del carrer Mas Bou de Peratallada, han constatat l'existència d’un important tram de muralla i fossat medievals, a la meitat oest del tram objecte d'urbanització. Per aquest motiu, l'actuació prevista integrarà i farà visibles aquests dos elements en el traçat del nou carrer per a vianants que connectarà el popular Banc del Si No Fos amb la riera.

I és que el nou carrer permetrà completar un recorregut circular pel recinte i conèixer un sector molt desconegut que, de ben segur, incrementarà el valor patrimonial del conjunt històric. L’actuació integrarà la muralla i part del fossat que discorre pel límit sud del nucli. Diu l’Ajuntament que l’entrega del vial amb la muralla es farà amb un paviment tou de gespa i a un nivell inferior per permetre el reconeixement de les preexistències històriques. Es mantindrà la continuïtat entre el nucli urbà i la zona d'horts, d’interès tradicional.

Cal tenir present que el carrer Mas Bou correspon a la continuació del camí que des del nord-oest envolta el nucli i ressegueix la façana sud del nucli medieval emmurallat. La zona on s'ha intervingut arqueològicament, abans de finals d'any, se situa en aquest sector sud del sistema defensiu de Peratallada, el més desconegut per al gran públic. Després d’excavar tres rases perpendiculars, a on es preveia que passava la muralla, s’ha pogut constatar l’existència del fossat i muralla.

Val a dir que s’ha documentat part de la muralla que queda sota un mur de tancament d’un pati i l’arrencament de l’escarpa excavada a la roca. També ha aparegut part del fons del fossat i la contraescarpa, i s'ha documentat la fonamentació de la torre de l'extrem est i tot el fossat en secció.

En general, la secció de la vall excavada és de parets força verticals i fons pla. Les parets fan entre 0.8m i 1.5m d’alçada. El fons a la banda est del carrer té 4 m d’amplada. Es parteix de la hipòtesi que a mida que transcorre vers l’oest la vall el fossat va ampliant la seva amplada. Tot i que manca un anàlisis més exhaustiu dels materials, es creu que data al s. XV, mentre que el colgament definitiu seria del s. XVIII.