Adrià Cortadellas
,
14/02/2020
Entorn

Salvem la Platja de Pals: l’altra cara de la duna

La plataforma Salvem la Platja de Pals alerta sobre el futur de Ràdio Liberty i d’altres amenaces, alhora que proposa alternatives sostenibles

Foto: 

20190113-143530-CLI: Paisatges verticals:
Un projecte d’ocupació dels terrenys de l’antiga Ràdio Liberty durant un període llarg de temps i per part d’una entitat privada amenaça els hàbitats singulars i d’interès prioritari dins el Parc Natural a la Platja de Pals. Recentment constituïda, la plataforma Salvem la Platja de Pals s’ha creat per posar fil a l’agulla i començar a remoure cel i terra per conscienciar del que ja s’està coent. Expliquem el projecte i l’estat de la qüestió.

Era l’any 1965 quan la Platja de Pals ja va ser candidata per acollir la segona central nuclear de l’Estat: una idea que, sortosament, no va arribar enlloc. Però els mals presagis no acaben aquí: hi ha teories que defensen fermament que l’any 2000 el líder iraquià Saddam Hussein i agents d’intel·ligència del seu govern van planejar atacar Ràdio Liberty.

Acabada la segona Guerra Mundial, el món afrontava per una etapa ben diferent: la Guerra Freda. Per aquesta contesa, les armes eren unes altres: emissores de ràdio, per exemple. Els americans en tenien tres d’exteriors, una era precisament Radio Liberty. La finalitat d’aquesta estació era emetre per als pobles de la URSS, fer-hi arribar el relat nord-americà amb la intenció de propagar les idees del món lliure i, de passada, els valors de l’american way of life. En essència Ràdio Liberty era una mostra d’imperialisme ianqui maquinant contra el comunisme.

Els 330.612 m2 de les antigues antenes de ràdio van protegir una urbanització més que probable de la zona. Quan l’emissora va deixar d’emetre, just encetat l’actual mil·lenni, la demolició de les antenes era previsiblement imminent. Desentonaven, deien. Foren construïdes quan la zona encara no era tan concorreguda, a finals de la dècada dels cinquanta.

Si bé les antenes van ser demolides l’any 2006, gràcies a una minsa presència humana, els hàbitats dunars han anat recuperant la seva configuració original, recuperant el seu pes ambiental i paisatgístic, mentre que les edificacions existents es troben notòriament degradades i saquejades. I és que, a dia d’avui, un projecte d’ocupació dels terrenys de l’antiga Ràdio Liberty durant un període llarg de temps per part d’una entitat privada amenaça els hàbitats singulars i d’interès prioritari dins el Parc Natural a la Platja de Pals. La recentment constituïda plataforma Salvem la Platja de Pals ja ha posat fil a l’agulla i ha començat a remoure cel i terra per conscienciar del que ja s’està coent.

De fet, segons el Protocol d’actuació, entre el Ministeri i la Generalitat, publicat al BOE núm. 67, de 19 de març de 2007, aquests hàbitats ja s’haurien d’haver renaturalitzat. Però, vet aquí que, des de fa uns anys, una entitat privada pretén promoure un projecte per reconstruir totes les edificacions, obrir passeres, amplis vials de circulació i zones d’aparcaments, sobre aquests valuosíssims hàbitats dunars.

Sense anar més lluny, el 2014 aquest projecte tenia inicialment el vistiplau de l’Ajuntament de Pals, amb la llum verda pendent de la Generalitat, qui tutela les concessions en el domini públic costaner, i del Ministeri per la Transició Ecològica, propietari dels terrenys. Però la Generalitat exigeix reduir els volums i esferes proposats inicialment, fins a limitar a l’entitat privada la reconstrucció dels edificis actuals.

A la darrera versió del 2016, la proposta actual és de 5.688 m2 construïts, equipada com a centre privat d’estudi i divulgació per empreses. L’espai oferiria oficines, laboratoris, sales de reunions, auditori, restaurant, botiga, mirador, showrooms per empreses i àrees d’exposicions. Tot, amb l’objectiu d’aconseguir un nombre elevat de visitants.

La Platja de Pals: un litoral sobrepassat
Hi ha diverses noves urbanitzacions de segones residències previstes pel POUM (aprovat inicialment l’any 2015) al litoral de Pals i el projecte proposat a Radio Liberty. Segons defensa la plataforma, això provocarà massificació i augment de la població flotant: actualment Pals és el municipi de Catalunya amb la població estacional més gran comparada amb la resident. Parlant clar: els poc més de 2.500 habitants durant l’any esdevenen més de 10.000 persones quan és temporada alta. La major part dels habitatges de segona residència estan a més de 7 km del nucli del poble: buits pràcticament tot l’any.

El POUM de Pals, aprovat inicialment l’any 2015, preveia la construcció de 3.000 habitatges nous, la majoria a la Platja de Pals. Tenint en compte les noves urbanitzacions de segones residències previstes, i els visitants que l’entitat privada estima a Radio Liberty, juntament amb altres activitats com el festival White Summer (o d’altres noves propostes turístiques previstes per aquest estiu), es preveu un augment molt preocupant de l’estacionalitat i sobrefreqüentació: de més de 450.000 visitants a l’agost, només a la Platja de Pals.

I, segons informa la plataforma empordanesa, això també faria augmentar exponencialment les aigües residuals. La xarxa de clavegueram, la depuradora i les estacions de bombeig són insuficients i les aigües de bany al mar són de mala qualitat durant l’agost. Qualsevol projecte que pretengui abocar aigües residuals, no pot preveure mantenir la mateixa xarxa deficient.

A això s’hi suma un altre factor que ja és una realitat: l’escassetat d’aigua potable. La falca salina avança perillosament per la sobre extracció de l’aqüífer, que ja arriba fins a Parlavà, pels pous del municipi de Gualta, d’on s’extreu l’aigua potable de Pals i la resta de municipis de la mancomunitat de Palafrugell, Begur, Regencós i Torrent. Si a la platja de Pals s’hi acaba construint les noves urbanitzacions previstes pel POUM i s’hi desenvolupa la nova activitat a Radio Liberty, és obvi que s’acabarà requerint aigua d’aquesta xarxa de distribució. Segons argumenta la plataforma, la sobresaturació farà que s’assequin ràpidament els pous, i, grans poblacions com Begur o Palafrugell, en resultaran també afectades per la manca de subministrament d’aigua potable.

A més a més, el fet que no hi hagi transport públic ni carril bici, comportarà, segons expliquen, un notori augment del trànsit i, conseqüentment, la mobilitat perdrà qualitat. Per acabar-ho d’adobar, Salvem la Platja de Pals defensa que a aquest increment de població també s’hi suma la seguretat: falten agents a un municipi amb una extraordinària estacionalitat i reducció de la població resident i dels seus recursos.

Curiosament, els municipis més turístics tenen les rendes per càpita més baixes de tot Catalunya i no creen riquesa al municipi. Segons l’IDESCAT, Lloret de Mar és el municipi gironí de més de 5.000 habitants amb la renda per càpita més baixa, amb 10.900 euros l’any 2016. Això suposa un 64% per sota de la mitjana a Catalunya, que és de 17.000 euros. La situació, però, és similar a les poblacions del litoral amb més segones residències.
 

L’alteració del paisatge
Les tales contínues de les pinedes sobre els sistemes dunars a la Platja de Pals molt propers a Ràdio Liberty, com als sectors Pals Mar, la Pineda d’en Saguer (la duna gegant darrere el restaurant El Vaixell), Rodors, Roca Blanca i Paratge Rodors, fan desaparèixer uns hàbitats molt fràgils, la seva flora i la fauna. Les pinedes fixen les dunes sorrenques i les protegeixen contra l’erosió del sòl. L’estat d’abandonament en què es troben les construccions i les 33 hectàrees de Ràdio Liberty, l’elevat risc d’incendi, la manca de vigilància i el mal estat de la tanca perimetral, posen en perill els valors ambientals, paisatgístics, històrics i arqueològics d’aquesta part del Parc Natural.

La xarxa de clavegueram existent té uns conductes amb diàmetres insuficients i estacions de bombeig que actualment no funcionen. Qualsevol activitat futura a Radio Liberty hauria d’evitar abocar-hi les aigües residuals de visitants i treballadors i també l’abocament de salmorres al mar sense tractar, que generen un impacte negatiu sobre el fons marí i la qualitat de l’aigua del mar, fruit del procés de dessalinització.

La gegantina urbanització al voltant de Ràdio Liberty
L’aprovació inicial del POUM l’any 2015 preveu eliminar la majoria de pinedes sobre dunes litorals i continentals a la Platja de Pals, un hàbitat molt amenaçat i rar al món. Lobjectiu del projecte: macrourbanitzacions de 140.000 m2 construïts de segones residències a Rodors, Pals Mar, Pineda d’en Saguer o Pineda de Pals.

Alhora, el municipi tindrà un 82% d’habitatge secundari, per davant de Lloret de Mar i Castell-Platja d’Aro. Cap projecte a Radio Liberty pot pretendre reconstruir els 5.688 m2 d’edificacions ni privatitzar 33 hectàrees de Parc Natural, dins una zona marítima-terrestre de titularitat pública, qualificada de zona verda pel Pla General, envoltada d’urbanitzacions.

L’enterrament històric de l’antic Port de Pals
El perímetre que comprèn Ràdio Liberty amaga grans tresors: restes arqueològiques i arquitectòniques de l’antic Port de Pals. No cal dir que caldrien ser descobertes, vigilar-les i preservar-les. Ja s’han descobert construccions d’origen Reial que daten dels s. XII al XV, però la majoria de restes encara estan ensorrades. Hi ha teories que defensen que, des d’aquest Port, Cristòfol Colom va sortir a les Amèriques. Prova de la seva importància és el tipus de construccions, l’existència de la Torre Mora fortificada per la vigilància, o el Camí Ral, que comunicava el Port amb la vila emmurallada.

A més, cal recordar el passat més recent de Ràdio Liberty, ple d'incògnites. Se’n conserven importants arxius de documents i restes en col·leccions privades, de Ràdio Nacional d’Espanya i el Museu MOMA de Nova York, que es podrien recuperar per un Museu de la Guerra Freda. En aquesta línia, estudis recents parlen de la importància mundial d’aquesta ràdio i els missatges xifrats que es retransmetien per l’organització d’espionatge Stay-Behind als països darrere el teló d’acer.

Alternatives sostenibles per salvar la Platja de Pals
La plataforma Salvem la Platja de Pals, defensa que és urgent millorar i preservar l’estat de la flora i fauna de la zona i, per això caldria que el Parc Natural hauria destini un pressupost competent en vigilància, neteja i custòdia de l’espai. També exigeix que es materialitzi la resolució del Senat del 29 de desembre de 2006, per la qual es va aprovar la execució i el finançament per part del Ministeri del projecte necessari per a la restauració ambiental de l’espai, amb un import de 2 milions d’euros. I, en aquesta línia, és clau que es respecti el Protocol signat entre el Ministeri i la Generalitat.

Salvem la Platja de Pals, demana subvencions, com les que provenen del Projecte Life o FEDER de la Comunitat Europea, per a la recuperació dels hàbitats, així com de la Diputació i l’Ajuntament. Així, caldria incloure Ràdio Liberty dins del Pla de Gestió dels Espais Naturals del Baix Ter i aprovar un pla d’usos de l’espai dins del Parc.

Una reducció -o eliminació. de les edificacions, on qualsevol activitat tingui un retorn social pel poble de Pals. La plataforma aposta per una seu o un punt d’informació i divulgació del Parc Natural, així com una petita escola de vela, un museu sobre la Guerra Freda, la recuperació de les restes arqueològiques o un centre d’estudis i divulgació de la vila marinera de Pals.

Més informació: 

També et pot interessar