Paula Pairó
,
06/12/2018
Entorn

El despertar d’una macrourbanització enmig del cor de Cap de Creus

La crisi econòmica va frenar tots els projectes urbanístics que es prevenien al litoral empordanès

Foto: 

CEDIDA
L'urbanització prevista per construir a Pau està ubicada enmig de la serra de Verdera.
Llançà, Cadaquès, Begur, Palafrugell, Pals, Palamós i ara, Pau, són alguns dels municipis afectats per aquesta revifada de projectes urbanístics que preveuen construir cases unifamiliars, la majoria de luxe, acompanyades d’hotels de grans dimensions, en zones de gran interès paisatgístic i ecològic. Els grups ecologistes ja han fet el primer crit i la ciutadania comença a estar-ne al corrent. També la Generalitat està movent algun fil amb la proposta de crear un Pla Director que inclogui totes aquestes zones on es pretenen fer urbanitzacions que no són sostenibles. Conscienciem-nos i protegim aquest territori que tant enamora a empordanesos i forans!
La majoria d’aquestes urbanitzacions estan situades en zones forestals amb grans pendents

El cas de Pau és diferent de la resta. No es tracta d’una zona costanera, que tingui platges de gran bellesa i grans penya-segats. Pau és un petit municipi de no més de 500 habitants al costat de Palau-Saverdera, Castelló d’Empúries i Vilajuïga situat al bell mig de la serra de Verdera. Allà es preveu construir una urbanització de 226 habitatges i un hotel que destrueix les darreres connexions ecològiques entre el Parc Natural del Cap de Creus i el dels Aiguamolls de l’Empordà. El 1999 es va aprovar el Pla Parcial d’aquesta urbanització amb la previsió d’edificació esmentada. Després de gairebé 20 anys i algunes modificacions, es tornen a sentir veus dels promotors, que segueixen pressionant per tramitar la urbanització.

Segons explica la plataforma SOS Costa Brava, que està al darrera de tots aquests projectes, aquestes urbanitzacions no aporten progrés pel territori, ja que solen donar feina en moments puntuals, quan s’aixequen carrers i cases, però a la llarga acaba suposant un impacte pel territori que fa perillar la capacitat de càrrega dels pous, aqüífers i de les depuradores, així com la capacitat de mobilitat per les carreteres i la capacitat de les platges.

La majoria d’aquestes urbanitzacions estan situades en zones forestals amb grans pendents, el que suposaria un gran impacte paisatgístic. SOS Costa Brava però, alerta que aquests projectes que ara s’han reactivat només representen la punta de l’iceberg del que podria acabar esdevenint en els pròxims anys per l’Empordà i tota la costa catalana. Reclamen doncs, que s’actuï des de les administracions per tal de frenar-los i defensar el medi ambient.

També et pot interessar