Arnau Margenet
,
22/05/2017
Espectacles

Ernesto Collado: "Sabem que unes sabates no poden costar 15 euros, però seguim comprant al Zara"

La Fundació Collado-Van Hoestenberghe torna al Festival Ítaca el proper 26 de maig

Foto: 

Cedida
Una de les missions que s'encomana el Festival Ítaca és posar de manifest les problemàtiques actuals i capbussar al seu públic en les profunditats de la reflexió, la consciència social i la ruptura d'esquemes. La indolència i la letargia són els enemics a combatre, i agrupacions com la Fundació Collado-Van Hoestenberghe són les armes atòmiques. En aquest laboratori de creació escènica independent amb seu a Pontós s'hi practiquen tota mena d'alquímies sociològiques, experiments artístics que fan aflorar la contradicció humana i obliguen a confrontar-la, malgrat pesi. La companyia torna al festival de la contracultura, on Ernesto Collado s'hi sent com peix a l'aigua, per presentar l'espectacle 'Si sabes lo que hay'. La cita és el proper divendres 26 de maig al Teatre de Palafrugell i s'hi preveuen nombrosos vessaments de consciència.
«És necessari no deixar d’imaginar alternatives al capitalisme i al creixement infinit»

- Què és l'optimisme crític?
És un optimisme basat en la creativitat, en la capacitat de proposar, de preguntar i crear nous punts de vista, però sense obviar mai la realitat, que és , per a nosaltres, la més gran font d'inspiració. No és naïf ni dogmàtic, és àgil, contradictori i amb una capacitat inesgotable per sorprendre.

- La Fundació Collado-Van Hoestenberghe va néixer ara fa 10 anys a Pontós. Com va sorgir la idea?
Estàvem cansats de fer i veure espectacles que només parlaven de les mancances i vicis de la nostra societat. Trobàvem a faltar una forma de pensar lateral, constructiva i crítica alhora; punyent i esperançadora. Així és com va néixer el nostre primer espectacle, que ens va servir per plantar les bases del nostre optimisme crític. No es tractava d'un espectacle sobre l'optimisme, sinó que era optimista en si mateix.

- Fins a quin punt és cert allò de “vivim en una societat adormida que cal despertar”? Ens hem acostumat a viure en la contradicció?
Nosaltres celebrem la contradicció. És el que millor ens defineix. Tot es va complicar quan vam voler ordenar el caos i ens vam separar de la natura. Però això és un altre tema (i un altre espectacle, també). Cal despertar-se, sí. Cal estar alerta. L'equilibri no existeix, és la quietud perpètua, la mort. La vida és desequilibri, això ens manté vius. I preguntar ens fa assumir aquest desequilibri, ens fa viure la vida amb més intensitat. Sabem molt. Massa. Però no fem res.

- L'espectacle amb el que esteu girant es titula ‘Si sabes lo que hay'. Vivim en una societat sobreinformada però alhora desinformada?
Si sabes lo que hay, és un fragment d'una cita de Confuci que diu: «Si sabes lo que hay que hacer para estar mejor y no lo haces, entonces estar peor». Mai abans havíem estat tant informats. Vivim connectats a la simultaneïtat. Sabem el que passa aquí i a la Xina. Sabem que unes sabates no poden costar 15€, que això suposa l'explotació d'infants, de pobles sencers, però seguim comprant a Zara. Sabem però no fem res, i això ens fa sentir malament, i per compensar tenim els nostres comptes a un banca ètica, reciclem, anem amb bici ( això si, de les plegables d'últim model). De nou, la contradicció. És important no deixar de fer-se preguntes. És necessari no deixar d'imaginar alternatives al capitalisme i al creixement infinit.

- El Festival Ítaca també porta la crítica per bandera. Què suposa per a vosaltres participar en l'edició d'enguany?
Per nosaltres aquest festival té un valor afegit molt important. L'esforç que fan els seus organitzadors per transmetre valors i idees incòmodes a un grup de consumidors de cultura, ens sembla encomiable. No és la primera vegada que hi participem i és un plaer poder repetir.

- Què ens espera el proper 26 de maig al Teatre de Palafrugell?
Suor, física i mental. Eufòria. Desconcert. Confiança, molta confiança i una catarsi col·lectiva de dimensions inimaginables. Es tracta de pensar junts sobre l'estar junts sense perdre l'humor, i de treure'ns el malestar a través del moviment col·lectiu. Tot un ritual delirant i esgotador.

- Per acabar. Què té l'Empordà que el fa contracultural?
No estem d'acord, El festival Ítaca n'és una excepció. A nivell individual, hi ha gent que va realment a contracorrent, com a tot arreu, però a nivell col·lectiu és molt difícil de dir. És tan pobre culturalment que ja em diràs com es pot fer contracultura. I una altra cosa, quan la contracultura comença a ser cool, a mi em dóna pel cul.

Més informació: 

Festival Ítaca
Del 13 de maig al 2 de juliol
Baix Empordà

www.itacacultura.cat

Web de la Fundación Collado-Van Hoestenberghe

També et pot interessar