Jump to navigation
Faré tot el que tu vulguis (Columna edicions, 2013) Iolanda Batallé
L'escriptora barcelonina, fortament lligada a l'Empordà, ha guanyat el 46è Premi Prudenci Bertrana amb aquesta novel·la que narra el viatge d'alliberació i auto-recerca que la Nora, una dona convencional, emprèn després de viure un affaire amb en Nacho, un desconegut que viatjava en el mateix avió que ella. "El llibre que totes volem llegir", li han arribat a confessar les seves lectores. Una novel·la que s'ha mantingut a la llista dels més venuts des que es va publicar, que ja va per la seva tercera edició i que de ben segur trobareu en posicions de privilegi dels taulells d’aquest Sant Jordi.
@iolandabatallé
L'afer marsellès (Ara Llibres, 2014), Mercè Cuartiella
Empordanesa adoptiva, la guanyadora del Premi Llibreter 2012 amb 'Germans, gairebé bessons' (Brau, 2012) torna a les nostres prestatgeries amb 'L'afer marsellès', una narració trepidant que fila temes tan universals com les relacions familiars, l'amor o l’amistat. La Mei, poruga, indolent, descobreix que el seu marit l'ha abandonada i es veu obligada a afrontar la situació. Per aconseguir-ho buscarà el suport de la Sònia, la seva germana, diametralment oposada a ella. Tibantors, venjances i nihilisme emocional dibuixen les arestes d'una història que absorbeix des de la pàgina u.
Dies de frontera (Edicions 62, 2013), Vicenç Pagès
L'escriptor figuerenc, flamant guanyador del darrer Premi Sant Jordi, ens regala un història que té lloc en el pregon i sòrdid món de les fronteres, geogràfiques i vitals. La Tijuana empordanesa, tal i com el propi autor descriu aquest territori que oscil·la entre Figueres i La Jonquera, és l'escenari d’una història que rumia sobre les transicions i que l'autor ha repartit en més d’un centenar de capítols de metxa curta. Si haguéssim de fer un rànquing que medís la repercussió actual dels llibres aquí esmentats, 'Dies de frontera' probablement l'encapçalaria.
@WhistPlayers
99 coses que hem d'aniquilar si volem ser independents (Ara Llibres, 2013), Jair Dominguez
La provocació, l'obscenitat, el clatellot moral... poden esdevenir en inesperats conductes de lucidesa i reflexió per a combatre la toxicitat de la convenció o la opinió imperant i convenientment esbiaixada. Jair Domínguez fa temps que va decidir explorar els límits de l'actual consciència social, sense motxilla, ni frontal, ni mapa. Amb aquesta mena de manual destructiu (o constructiu, segons es miri) aquest figuerenc amb talent per a fer sàtira proposa prescindir d'un grapat de personatges, institucions, tradicions i emblemes tan nostrats com la crema catalana o els dinars de germanor. Un llibre controvertit i divertit, de digestió ràpida i reflexió persistent. Ideal per llegir entre trajecte i trajecte. Ideal, sobretot, per rellegir de tan en tan i prevenir catalèpsies de tipus moral.
@vedellconsagrat
Negre, sempre negra (Col·lecció El Llop Ferotge, 2013), David Casadellà
Es tracta del primer poemari d’aquest gironí, empordanès d'ofici, i dinamitzador de molts dels espectacles i recitals poètics que tenen lloc a la província de Girona. 'Negre, sempre negra' resulta de la profunda reflexió sobre temes existencials, digerits i expressats en una veu particularment honesta. Fora de calaixos i etiquetes, l'obra es presenta a la vegada moderna i experta. Una poesia que sona més que es sent, amb un ritme que desborda la rima. Una bona proposta, servida en vers, per aquest Sant Jordi.
@davidCasLlav
Ignar (Edicions Poncianes, 2013), Gabriel Ventura
I d'un poeta, a un altre. Aquest jove, però no per això un pipioli en l'art de concatenar paraules que esdevenen complexes i profundes expressions humanes. Malgrat la seva joventut, el llançanenc compta amb la protecció i admiració de poetes com Lluís Calvo (seu és el pròleg), que pregona les virtuts expressives de Ventura sempre que en té la ocasió i no dubta en titllar-lo de geni. 'Ignar' és un poemari que adopta formes críptiques i sobre el qual hi sura una densa boira de funestat i desesperació. El lector s'hi desplaça prudent, i a voltes queda atrapat per fonemes sense amo que s'estiren, t'embolcallen i t'engoleixen en la foscor. Un llibret negre que, per críptic o per melòdic, encisarà tan a avesats com a neòfits.
Totes les estacions de França (Editorial Empúries, 2014), Oriol Ponsatí-Murlà
La troballa d'una maleta amb 20 quilos d'or en un tren regional del sud de París és el fet argumental en torn el qual es construeix aquesta història de construcció coral i replicada. Un llibre servit en capítols breus i aparentment autònoms que van confluint de manera tangencial, sovint desvinculada, gairebé anecdòtica. Tot a través d’uns personatges sempre singulars que van i venen sota diferents vestits narratius, ara com a protagonistes, ara com a secundaris o com a distrets figurants. Un complex exercici formal ben travat i que deixa lluir l'estil precís, descarnat i sense farbalans del figuerenc, al més pur estil Calders o De Pedrolo. L'obra, a més, l'ha fet valedor del 33è Premi de novel·la curta Just M.Casero. Una lectura recomanadíssima.
Els nens del sac (El Cep i la Nansa, 2013), Damià Bardera
Després de publicar 'Els homes del sac' (El Cep i la Nansa, 2012), l’escriptor de Viladamat reprèn el camí de la desmitificació i la cirurgia grotesca amb un recull de 60 contes que no renuncia als animals, als monstres i als nens com a protagonistes recurrents de l'autor, atrapats en un imaginari que no sembla conèixer límits. Petites píndoles de narrativa truculent que conviden a reflexionar sobre l'absurd i abominable de la condició humana, i que venen pertinentment embolcallades per l'estil esmolat, precís i verinós amb què ens té acostumat l'empordanès. Escola kafkiana; reminiscències monzonianes; molta mala baba.
