Arnau Margenet
,
17/11/2018
Llibres

Vicenç Pagès: “Sóc un lector més estilístic que moralista”

Vicenç Pagès engrosseix la col·lecció Josep Pla amb un volum titulat 'Clàssics revisitats'

Foto: 

Cedida
Des de 2017 amb 'Robinson' que la bibliografia de Vicenç Pagès (Figueres, 1963) no sumava cap alta. L’escriptor i crític figuerenc torna a empunyar la ploma, aquest cop, però, a l’afany d’escriptor se li suma un arrelat –i lògic, per altra banda– esperit lector. 'Clàssics revisitats' és un volum format per 56 textos d’autors clàssics que Pagès desgrana amb una vocació compartida, entre el plaer de llegir i el deure pedagògic de transmetre la tradició literària catalana. Aquest llibre és la punta de llança d’un nou periple emprès per la col·lecció Josep Pla, que afronta una renovació integral i que ha trobat en Pagès una aposta inicial de garanties.

- Com va néixer 'Clàssics revisitat'?
Va ser el fruit d’una conversa que vaig tenir amb Gerard Bagué fa uns deu anys. Parlàvem de quina col·laboració podia establir amb la Revista de Girona, i va sorgir aquesta idea.

- El títol no deixa lloc a interpretacions, però com has enfocat aquesta relectura?
Llegeixo els clàssics com a lector actual, no buscant-hi signes de la societat o de la vida de l’autor. Llegint-los, em pregunto si poden interessar a un lector d’avui dia, i em responc que uns més que altres. No els comparo tant amb els seus contemporanis com amb llibres escrits en altres llengües, i també amb pel·lícules. Sóc un lector més temàtic que històric, més estilístic que moralista.

- El llibre recull autors referents de la literatura catalana com Prudenci Bertrana, Caterina Albert (Víctor Català), Ramon Muntaner o el mateix Josep Pla. Creus en allò de “tot està en el clàssics?”
No els llegeixo per buscar-ho “tot”, sinó per estalviar-me el ridícul de creure que sóc el primer a qui se li acudeixen coses que ja han estat escrites fa dècades. També els llegeixo com a homenatge, per curiositat i per formar-me.

- El llibre planteja escenaris d’allò més interessants, com per exemple, si l’obra d’aquests autors segueix vigent avui dia. Ens pots donar una resposta en format tastet?
Cada article parla d’un llibre, no d’un autor. La vigència depèn de cada cas. Ramon Muntaner escriu com un cap de premsa del rei, però part de les instruccions que Baldiri Reixach va donar fa tres-cents anys per educar els infants són perfectament vàlides. Vistos amb perspectiva, tots els palafrugellencs escriuen igual, tant Pla com Martinell o Bepes. Pel que fa a l’autobiografia de Dalí, és una meravella.

- Com va ser la tria d’autors? Té vocació pedagògica o et vas guiar pel gust personal?
Parlo de tots els autors consagrats, tant si em fan el pes com si no. En canvi dels menys coneguts, només esmento els que m’agraden, com ara Joan Badia o Joaquim Casas. Em fa l’efecte que amb Josafat Prudenci Bertrana busca més l’escàndol que una prosa modèlica. Víctor Català és molt aguda, però Aurora Bertrana sembla més una tieta simpàtica que una escriptora

- Quin d’ells ha influït de forma més directa l’obra del Vicenç Pagès escriptor?
M’agradaria que m’influís Salvador Espriu, que va escriure uns contes magnífics. També m’agradaria tenir la lucidesa de Gaziel, la cultura de Joan Teixidor, la inventiva d’Àngel Ferran, l’elegància de Ruyra.

- Després de la teva darrera novel·la ‘Robinson’, molts ens preguntem quin serà el següent projecte de ficció. Ens pots avançar alguna cosa?
Tinc una llista de contes per escriure, però no trobo el temps. També estic enllestint un diccionari cultural sobre els anys setanta i vuitanta. Seria més fàcil si fos un hereu, com Fages de Climent!

També et pot interessar