Foto: 

Cedida

5 bolets típicament empordanesos

El pinetell, l'ou de reig, la cogumella, el sureny i la llenega: com cuinar i on trobar 5 perles boletaires empordaneses
Laura Cortadellas
,
19/11/2015
Menjar i beure
Abans d'acabar la temporada de caçar bolets, la d'aquest any especialment productiva, us fem cinc cèntims d'algunes espècies pròpies de la nostra zona. Com cuinar-los i on trobar-los, una guia amb quatre consells bàsics per a aquells més inexperts.


1. El pinetell
Comencem per un dels clàssics de la temporada: el pinetell. Aquest bolet és ben senzill de caçar. De ben segur que, amb una mica de paciència, el podreu trobar en qualsevol pineda del nostre país. A més, vistós i bonic com és, no us haureu  pas de trencar el cap amb molestos dubtes a l'hora de reconèixer'l, identificar-lo és ben senzill: el secret per no confondre'l amb el rovelló, de to més aviat lilós, és el característic color ataronjat del barret i les taques inconfusibles a la cama. El podreu trobar al mercat però anar a bosc, amb inevitables esgarrinxades incloses, sempre és més gratificant. A la cuina, el pinetell ofereix un ampli ventall de possibilitats. L'opció més fàcil? A la brasa, clarament.



2. L'ou de reig
Sibarites o no, pocs vacil·len a l'hora de rendir-se a l'evident exquisitesa dels ous de reig o oriols. Sens dubte, aquest és un dels bolets més apreciats entre els amants del gènere, i no només en l'actualitat. Ja en l'època dels romans, els emperadors hi eren uns grans aficionats. Un apunt curiós: el nom llatí amb què s'hi referien (Amanita Caesarea), en catala es tradueix com a bolets del Cèsar. Caçar-lo, però, no és pas senzill i això, que petit, petit no ho és pas. Els ous de reig poden assolir un 15cm d'alçada i el seu barret sol tenir entre 8 i 20cm de diàmetre. Per als que us aventureu a buscar-lo, us recomanem mirar a la vora de suros, alzines, roures i castanyers. Ara bé, tingueu en compte que aquest bolet és poc amant de la fred i que només el trobareu des de finals de primavera fins a començaments d'octubre. A l'hora de cuinar-lo, l'ou de reig no planteja pas gaires dificultats. Un bona solució és, per exemple, fer-ne un carpaccio.

  • imatge de control 1per1



3. La cogumella
Fixem-nos tot seguit en la cogumella, l'apagallum per als amics de Barcelona. En els darrers temps, aquest fong ha guanyat popularitat a la cuina del nostre país, per això que últimament hagi esdevingut un producte molt cobejat. La cogumella, a més, és molt fàcil d'identificar, destaca sobretot pel seu gran barret, que pot arribar a adquirir uns 40cm de diàmetre. Si a aquest característic aspecte hi afegim la immensa diversitat d'hàbitats on pot viure, hom ja es pot fer a la idea que aquest bolet és tan fàcil de trobar com d'identificar. Tot i això cal recordar que sempre hem d'estar alerta amb els bolets, existeixen especies semblants a la cogumella, amb un barret d'uns 8cm de diàmetres, que són tòxiques. No hauríem de consumir mai cogumelles d'aquesta mida, i si no n'estem segurs és millor no recollir-les. Una manera original de cuinar la cogumella és fer-ne una pizza. Només cal bullir el fong, deixar-lo refredar a la nevera i, l'endemà, preparar-lo com a condiment. Boníssim i senzillíssim.



4. El sureny
Els ceps a Barcelona, els surenys a l'Empordà, se solen relacionar amb el nom de l'arbre o arbust sota el qual apareixen. A les comarques gironines, concretament, se'ls vincula amb l'alzina surera, per això que els anomenem així: surenys. Més enllà de noms diversos, però, aquest tipus de bolet el trobarem a gairebé qualsevol lloc i en èpoques ben diferents, es té constància d'haver-ne localitzat en ple juny. Si els caceu, i observeu que encara són consistents, cal que els arrenqueu de soca-arrel.



5. La llenega
Per acabar, us presentem l'últim tresor de la temporada: la llenega o mucosa. Quan l'hivern comença a treure el cap i caçar bolets es fa més i més difícil, és l'època ideal per trobar aquest fong solitari. De color marró, més fosc al centre, i recobert d'una substància viscosa (el moc, que se'n diu), trobareu aquest fong en terrenys calcaris. Fixeu-vos, sobretot, en els llocs humits i frescos, aquests són els racons que més li agraden. Per llepar-se'n realment els dits, us recomanem que utilitzeu la llenega en guisats o arrossos. Val a dir, però, que aquest bolet té prou murga a l'hora d'ésser cuinat: cal entretenir-se a netejar en profunditat el moc que el recobreix.

Altres clàssics de la terra, com els rossinyols o les trompetes de la mort, ens els reservem per a un futur article. Aneu a bosc, caceu i congeleu. L'hivern s'apropa. Us desitgem bona collita!

*Aquest article ha estat elaborat amb el suport i assessorament de Josep Fanals, boletaire i cuiner del Restaurant Can Bonay, de Peratallada.

 

A

També et pot interessar