El nou treball de Medusa Box, cançó per cançó

‘Nothing Behind All Of These Masks’ és el segon disc del grup bisbalenc

Surtdecasa Empordà

12/12/2017

Música

Ja fa un temps que els Medusa Box van alliberar-se de la larva de ‘grup emergent’ per començar a volar ben amunt. La banda de La Bisbal ha deixat de ser aquell grup de indie-rock que promet per convertir-se en un dels aspirants a tot. Un grapadet d’anys i dos treballs han bastat perquè els Medusa Box es consolidin a la lliga nacional de l’indie espanyol i se’ls reclami a banda i banda de la península. Un premi merescut que reconeix la música addictiva, l’energia melòdica i el deixar-se la pell sobre l’escenari –qui els veiés fa unes setmanes al Sidecar sabrà que és una descripció literal–. Ara es troben fent les Espanyes amb un treball al maleter. Es titula ‘Nothing Behind All Of These Masks’ (Entrebotones, 2017) i representa un salt qualitatiu en aquest periple de rock enèrgic, melòdic i sorprenent que la banda va emprendre amb el seu primer àlbum ‘Pay For It’ (Visceral Records, 2015). Aprofitant que el divendres 15 de desembre els podreu veure a la sala Èpic de Vulpellac, els propis Medusa Box desgranen el seu últim llarg amb aquest track by track.

1. Electricity
El primer tema que trobem al escoltar “NBAOTM”, no va ser col·locat al capdavant de l’àlbum per casualitat. La principal raó, és perquè va ser el primer tema composat després de l’àlbum “Pay For It” del 2015. A més a més, la seva obertura lenta amb sintetitzadors va convèncer a la banda perquè es convertís en la porta d’entrada a aquest segon àlbum. Les cançons de Medusa solen explicar vivències o emocions que l’Enric experimenta en el seu dia a dia. Aquesta cançó en concret, parla dels impulsos elèctrics que es traslladen per el cos d’un personatge en estat de gràcia, una sensació d’omnipotència, una combustió fugaç, una bola d’energia que s’extingeix i s’emporta el món a sucumbir amb ella. Si ens posem a parlar de la música en si, és dels temes més complexos de l’àlbum tant harmònicament com instrumentalment. De fet, per exemple, en el final del tema hi podem escoltar dues bateries.

2. AMMP
AMMP va ser creada a l’estudi mentre els membres de Medusa esperaven que el baixista de la banda, en Jordi, tornés de l’hospital per un problema a un testicle.
Aquelles dues hores d’espera van ser suficients per transformar el riff en la cançó final. La lletra de la cançó també va ser escrita en els minuts previs a la gravació i parla d’una escena de dominació sexual sana entre dos humans. Els coros sensuals improvisats per el bateria, Nil, i la mànager de la banda, Yolanda, van acabar d’adornar la tornada de la cançó. Dos riffs de guitarra, dos acords i tema fet. De vegades no cal més per a fer un single.

3. Bloody Dance
Tercer tema del “NBAOTM”, tal com diu el seu títol “Dansa sagnant” parla d’un ball d’aparellament que es veu influenciat per molts factors externs que instauraran una guerra freda entre els dos individus, els quals finalment buscaran atenuar el seu odi en un acte de apropinquació. L’Enric es trobava en una festa a Tallin, i mentre estava fent un riu, el Dj estava punxant un tema de l’Snoop Dogg. Els baixos d’aquella cançó feien tremolar les parets del lavabo on es trobava i l’Enric va enregistrar aquell moment. Aquella base rítmica de parets tremolant van ser els fonaments d’aquest tercer tema del disc.

4.Seduce Me With Rubbles
L’Enric va escriure aquesta cançó a St.Petersburg mentre passava una nit en el Club Jasmine. La resta de l’historia va quedar plasmada en la lletra del tema. És segurament el tema més calmat de l’àlbum, però dels preferits de Medusa. Rússia, joies, problemes de diners...

5. Two Months To Moscow
Quan escoltem el “NBAOTM” els temes 4 i 5 van enganxats i no és casualitat, són els únics temes que l’Enric va composar en el seu viatge a Rússia. Aquest parla del final de la seva experiència Erasmus, que va concloure amb un viatge a Moscou. Un final sentimental i violent, imaginat per l’Enric com un grup de passatgers saltant dels diferents vagons de un tren transsiberià i abandonant el llarg viatge que significa una experiència Erasmus. Un ritme electrònic trencat enganxa els dos temes, un ritme que ens recorda el d’un tren en marxa. Aquesta intro va ser creada a partir d’experimentar al nostre estudi. L’Emili va passar la bateria d’en Nil per els seus pedals de guitarra i va crear aquest ritme filtrat, guarro i minimalista.

6. The Fall
Aquest tema parla del final d’una relació i totes les memòries que ens volten al cap en el moment final del despreniment. Dos cossos nus caient al buit envoltats pels seus records. Una escala descendent de Fa# menor es repeteix, com una caiguda constant al llarg del tema. En Nil va fer una de les bateries mes senzilles que havia fet mai en aquest tema, i potser una de les més efectives.

7. Skin Necklace
Skin Necklace parla d’una relació posposada, un tros de pell regalat a una altre persona, perquè per molt lluny que estiguin l’un de l’altre, les seves pells es segueixin tocant per sempre. Una historia d’amor idealitzada que queda penjada per l’eternitat. Enmig de tanta embriaguesa també calen moments romàntics.
El tema té una parada interna en la qual l’Enric es queda sol, cantant i tocant. Sense tempo, sense cap instrument més que la seva guitarra. En aquest moment, abans de que l’Enric canti, podem escoltar com fa uns glops del Jameson que tenia preparat mentre gravava.

8. Sexual Tension
La cançó més rockera de l’àlbum, parla d’una relació alimentada per la tensió sexual entre dos persones i que en el moment que aquesta tensió es consumeixi la relació es trencarà. Possiblement el tema que mes ens recorda els inicis de Medusa Box, ja que juntament amb Electricity, es va composar molt abans d’entrar a gravar NBAOTM. Unes guitarres a mig camí entre el blues més passat de voltes i el punk ens guien al llarg del tema. El tema acaba amb la veu de l’Enric al límit, cridant i deixant-se mitja faringe. El bourbon sempre és un bon calmant.

9. Night Vision
És el tema que tanca el “NBAOTM” i el que resumeix més bé l’experiència de l’Enric a Estònia. Escrit després d’una nit de festa, com la majoria de cançons de l’àlbum. Aquest però, és un tema lent, cantat vagament, que vol representar la decadència després d’una nit boja. És quan arriba el final de la nit i la pols remoguda per els balls enèrgics dels assistents torna a caure sobre el terra. És quan apareixen les primeres cares blanques de ressaca. És en aquell moment quan l’Enric es diu a ell mateix, “no tornis a beure aquest verí”, “no et tornis a creure les histories que et venen les persones que estan modificant la seva personalitat per formar part d’un col·lectiu durant una nit”. I d’aquí va néixer el nom de l’àlbum amb la frase “Nothing behind all of these masks”.