Jump to navigation
El bisbalenc Jaume Pla, Mazoni, és un cul inquiet. El balanç de 10 anys de frenètica activitat, compulsiva publicació de discos i aventures singulars (com una gira de 31 dies consecutius) en són testimoni. El que fou líder dels seminals Holland Park, va fundar Mazoni després d'un viatge iniciàtic per Europa i, sempre sota el segell Bankrobber, ha publicat els discos 7 songs for a sleepless night (2004), Esgarrapada (2006), Si els dits fossin xilòfons (2007), Eufòria 5 – Esperança 0 (2009), Fins que la mort ens separi (2011) i Sacrifiqueu la princesa (2013), a més d’una colla de singles i algun directe.
Al nou disc 7 songs for an endless night (Bankrobber, 2016) hi participa tota la formació habitual de Mazoni, amb Aleix Bou, Miquel Sospedra, Guillermo Martorell acompanyant Jaume Pla. A més, Núria Graham col·labora posant la veu a 'Never push a sailor'. Recordeu que, al seu moment, el nostre Caçador de Vídeos ja va capturar el primer videoclip 'Man in the shadows', realitzat per Lyona. Vam demanar a en Jaume que ens fes allò que en diuen ‘Track by track’, que ens anés comentant cançó a cançó del seu flamant disc. I vet aquí que així podem saber d’on surt cada cançó i en què es va inspirar. Aquí el tenim:
‘Man in the Shadows’: Vam provar de fer unes jam sessions nocturnes a un estudi (La Masia Lab) per experimentar amb el procés de composició. De les quatre sessions que vam fer en van sortir dues cançons, aquesta i Dead Singers. La gravació final parteix d'aquestes jams, és a dir, no vam tornar a gravar la base un altre cop sinó que vam deixar l'esperit d'aquella nit. Al damunt una d'aquestes, lletres d'autoafirmació i regeneració, amb la pel.lícula Apocalipse Now de fons
‘Dead Singers’: La meva intenció era fer una tema de rock and roll intens, curt de durada, amb l'afegit dels sintetitzadors analògics que em vaig comprar per poder utilitzar-los en aquest disc. M'ho vaig passar molt bé cantant-la i em vaig haver d'esforçar al màxim per cantar la última frase de la tornada.
‘Never Push a Sailor’: Una de les coses que tenia clares quan vaig començar a gravar aquest disc és poder col·laborar amb la Núria Graham. M'agrada molt tot el que fa: com canta, com toca la guitarra i com composa. Una vegada vist els resultat estic content que aquella idea que tenia fa més d'un any s'hagi materialitzat d'una manera molt semblant al que tenia jo al cap. Tot el procés d'aquesta cançó és un triomf en si mateix, en el sentit de visualitzar una idea i al cap d'un temps estar content amb el resultat.
‘At War Against’: És, potser, la lletra que m'agrada més tot i la seva simplicitat. És un degradat de mitjans de transport en el qual tothom està en lluita contra l'inferior i en el camí de tornada contra el superior: "Camions en guerra contra cotxes, contra bicicletes, contra vianants, contra bicicletes, contra cotxes, contra camions" És fàcil d'imaginar que se'm va ocórrer caminant per Barcelona.
‘Pull up the Roots’: Un altre experiment de composició. Aquest cop tota la cançó es construeix a partir de la línia de baix que és la que condueix el tema. Juntament amb ‘Dead Singers’, les dues cançons més immediates, més rock'n'roll. Intenses i efímeres al mateix temps. El rock and roll no perdura. És present mentre sona i després se'n va.
‘In my Veins’: És una canço de l'època del primer 7songs. En aquell moment el que jo volia fer és un disc normal, però com que vaig veure que 7 cançons tenien molta força i eren d'un to semblant -en aquell cas, un to tranquil- les altres cançons van anar a parar a Holland Park (el meu altre projecte) o es van quedar sense destinació, com en aquest cas. Així que, 13 anys després, aquesta cançó ha trobat les seves companyes que sí que són com ella: estridents i sorolloses.
‘Quicksands’: La idea era fer una tornada en la que la veu no fos meva i contrastés amb la obscuritat de l'estrofa. És a dir, que, a partir de la tornada, semblés com si sortís el sol de darrera els núvols. És una idea que havíem discutit amb l'Aleix d'altres cançons que ens agradaven on també passava aquest contrast entre estrofa i tornada: tancat/obert, fosc/llum... Algunes d'en Neil Young com ‘Ohio’. Tot i això, la instrumentació recorda més al so Madchester de finals dels 80’.
www.bankrobber.net/
