Activisme i solidaritat als Premis Internacionals LiberPress

LiberPress es va crear el 1999 com un espai de trobada entre el periodisme i els moviments socials i humanitaris. Dos dels seus objectius principals són: la col·laboració amb entitats humanitàries d'àmbit mundial; i l'organització de conferencies, jornades, exposicions i tota mena d'activitats on debatre i promoure la cultura de la solidaritat i el respecte pel drets humans.

 

Els Premis Internacionals LiberPress també van encaminats en aquest sentit, són un reconeixement a nivell mundial d'aquelles persones  entitats que moltes vegades treballen en l'anonimat, que no són portada a cap diari, però que la seva tasca té un valor incalculable, tant a nivell local com mundial. Enguany destaquen personalitats com l'advocada i periodista Caddy Adzuba, l'alcaldessa de Lampedusa, Giuseppina Nicolini, el cineasta Robert Guédiguian, i organitzacions com la Fundació Mona i l'ONG olVIDAdos.

 

En les primeres edicions, només s'atorgava el premi LiberPress en l'àmbit del periodisme, però amb el temps s'han anat incorporant noves categories de diferents àmbits de la cultura i l'associacionisme. Entre les diferents categories premiades, trobem el LiberPress Associacions, el LiberPress Catalunya, el LiberPress Cançó, el LiberPress Literatura i el LiVerdPress. Actualment, són un total de nou categories, tot i que en l'edició d'enguany també hi haurà un reconeixement especial a l'escriptor, editor i pensador català Manel Costa-Pau, que va morir el passat mes de maig.

 

 

Advocada, periodista, activista pels drets de la dona i locutora de Radio Okapi, una emissora de l'ONU des d'on exerceix de defensora de la infància i la llibertat de premsa al Congo. Ha denunciat ferventment la violència sexual i les tortures que pateixen les dones i les nenes del seu país, fet que li ha costat varies amenaces de mort i dos intent d'assassinat, actualment té la protecció de l'ONU. Aquest guardó se li entrega pel seu coratge i la seva determinació, per mantenir-se en la lluita de la defensa dels drets humans tot i les constants amenaces.

 

 

Lampedusa fa més de quinze anys que és la porta d'entrada per milers de persones immigrants que fugen de la guerra i la misèria. La seva alcaldessa, Giuseppina Nicoli, ha aconseguit parar els peus a les màfies locals que s'aprofiten dels immigrants. Denuncia reiteradament la inoperància i el silenci de les institucions europees. Juntament amb els habitants de l'illa dona un exemple de solidaritat i humanitat en un dels punts més vergonyosos d'Europa. El treball constant a favor dels refugiats i els immigrants; i la seva capacitat de mobilitzar el territori la fan mereixedora del LiberPress Catalunya.

 

 

La sensibilitat i el compromís són dos dels objectius que millor poden definir l'obra i la personalitat del cantautor cubà. Sorgit durant la Revolució Cubana, una part de la seva obra fou censurada per les dictadures espanyola i xilena. Aquest premi recau en una llarga trajectòria plena de solidaritat i  humanitat. Una carrera que també està plena de reconeixements, entre ells quan al 1997 fou escollit Artista UNESCO per la Pau.

 

 

Enguany la categoria del LiberPress Cançó ens porta un segon guardonat, es tracta del Barnasants, el festival internacional de cançó d'autor de Barcelona. Un festival que va néixer el 1996 al barri de Sants, però que ja ha portat la música a diferents escenaris de la ciutat. Al llarg dels anys han participat cantautors d'arreu del món, Silvio Rodríguez, Javier Krahe, Joan Issac, Marina Rossell, Lluís Llach i Luis Eduardo Aute entre molts altres. Parlar del BarnaSants és parlar de Pere Camps, director del festival i activista cultural, premiat amb el Premi Nacional de Música 2012. LiberPress ha valorat que el festival porta als grans escenaris músics d'arreu que canten el que abans en dèiem cançó protesta, tot i que actualment s'anomena 'de resistència'.

 

 

Amb només un any i mig d'edat, la Maria va deixar de caminar i de parlar, i va perdre el control dels seus moviments. Després de dos anys de metges finalment li varen diagnosticar una rara malaltia neurològica cognitiva que afecta una de cada 10.000 persones, la Maria pateix Síndrome de Rett. Josele Ferré és el pare de la Maria i un aficionat a les maratons que es va adonar que a ella era feliç quan l'acompanyava a córrer. Durant nou anys Josele a recorregut Espanya acompanyat de la nena per competir i sensibilitzar envers la malaltia. Actualment continua la lluita amb les curses i com a delegat al País Valencià de l'Associació Nacional Síndrome de Rett. Una lluita a favor de la investigació d'aquestes malalties "rares", que no atreuen l'atenció ni de la investigació científica ni de les farmacèutiques.

 

 

L'ONG olVIDAdos va néixer als anys 80' de mans d'un grup d'amics que es varen organitzar per portar ajuda social al barri madrileny del Pozo del Tío Raimundo, actualment és un equip que porta més de 30 anys fent intervencions als barris pobres de Madrid. En el 2010 es varen internacionalitzar arran de les conseqüències del terratrèmol d'Haití. Actualment treballen en programes d'ajuda en diferents camps de refugiats de Grècia i Turquia. Des de LiberPress volen donar a conèixer la gran tasca que estan duent a terme en diferents àmbits, destacant les condicions extremes en les que treballen per fer que els refugiats visquin més dignament a pesar del dramatisme de la seva situació.

 

 

Les pel·lícules de  Robert Guédiguian són un reflex molt clar del seu compromís polític i social. Històries que mostren la vida dels treballadors de les fàbriques de Marsella, la gent del carrer, l'atur, els abusos contra els treballadors, la precarietat, la immigració, la marginalitat i els oprimits. Una quinzena de pel·lícules on destaquen Marie-Jo et ses deux amours (2002), premiada als festivals de Cannes i Valladolid, Lady Jane (2008), premiada en el Festival de Berlin, Les neiges du Kilimanjaro (2011), Espiga de Plata i Premi del Públic a Valladolid i la recent Une historie de fou (2015), sobre el genocidi armeni. El seu cinema de compromís social, de denuncia de la injustícia social i la reivindicació del poble armeni li han fet mereixedor d'aquest guardó.

 

 

Escriptor, periodista i traductor, Mathias Énard està especialitzat en Llengües i Civilitzacions Orientals, actualment és professor d'àrab a l'Autònoma de Barcelona. En la seva obra literària trobem la denúncia de la injustícia social, la guerra i la violència, però també trobem un gran compromís per trencar els tòpics d'Orient, donar-ne una visió real i solidària. Un exemple clar és la novel·la Boussole, que el 2015 va rebre el Premi Goncourt, el guardó literari més preuat de França. En aquesta obra desmunta molts dels tòpics d'Orient i fa referència a la Guerra de Síria, l'autor va dedicar el llibre a la població d'aquest país. 

 

 

Aquest premi vol reconèixer la trajectòria de vida d'una personalitat que malauradament ja hagi mort. Enguany rebrà el guardó de forma pòstuma el cantant i poeta Claude Nourago. Estem parlant d'una persona de talents que també era poeta, dibuixant, pintor i periodista. En els seus textos i en les seves cançons hi destacava una voluntat de denúncia i provocació. El jazz americà sempre va ser la seva principal font d'inspiració, va treballar amb els músics de jazz francesos més prestigiosos. Dels fets del Maig de 1968 a Paris va sorgir el seu tema Paris Maig, que en aquell moment va ser prohibit. Una persona incansable que al final de la seva vida va lluitar contra un càncer de pàncrees sense deixar de treballar en un últim disc que no va arribar acabar.

 

 

Des de l'any 2000 la Fundació Mona es dedica al rescat i a la rehabilitació de primats, una tasca que combina amb la investigació científica i l'educació. Aquesta entitat, establerta a Riudellots de la Selva, lluita pel respecte als primats, perquè no siguin utilitzats en espectacles, activitats publicitàries o com a mascotes. Una tasca que poden dur a terme gràcies als seus socis i simpatitzants, ja que només un 10% del seu pressupost prové d'entitats públiques. LiberPress vol reconèixer la seva tasca de rescat i el seu un exemple de treball i esforç incansable, gràcies al qual  gaudeix d'una xarxa de joves investigadors i activistes en pro d'una existència digna dels animals.