Exposició de Glòria Morera i Font

L'artista colomenca Glòria Morera prové d’una petita família burgesa de Terrassa. De ben petita, Morera ja es va sentir atreta per l’art: dibuixava, pintava i feia ninots de fang. Als 14 anys ingressà a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i en sortí als 19 anys, mentre iniciava la seva carrera com a artista. Guanyà el premi Cercle Mallol de l’Institut Francès, i gràcies a aquest guardó se li concedí una beca per anar a ampliar els estudis artístics a París.

De nou a Catalunya i juntament amb Àngel Marsà, i amb la col·laboració de l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona, va organitzar el Saló Femení, que s’acabaria convertint en un important centre d’unió d’idees. Se’n realitzaren fins a cinc edicions.

La trajectòria vital de Glòria Morera li va portar un seguit de cops morals. Això féu que fos una de les primeres artistes que treballà amb la problemàtica social. La majoria de les seves obres al pastel s’aturen a reflectir parelles amoroses. També treballà l’escultura (desprès d’un viatge a Grècia) i amb els quadres de màscares i retrats. A més, va escriure un llibre titulat 'Atibes' i els treballs poètics titulats 'Ariola', 'Ràcel' i 'Carta d'una artista al seu mecenes'. També va publicar les seves memòries, 'El caballete cojo-nudo'.