Àlex Mitrani: "Diògenes de Sinop era un filòsof performatiu, provocava a través de l’acció, com els artistes contemporanis"

‘La lliçó de Diògenes’ es pot visitar fins al 9 de desembre al Bòlit, Centre d’Art Contemporani de Girona

Roser Regolf

29/10/2018

Arts

Alexandre el Gran, rei de Macedònia, es presentà davant la tina on vivia el filòsof i li digué: “Demana’m el que vulguis”. Diògenes només va respondre: “Aparta’t, que em tapes el sol”. L’episodi atribuït al representant de l’escola dels cínics, Diògenes de Sinop, segueix sent avui un lema per a moltes persones. En un context capitalista com l’actual, la reflexió del filòsof ens fa reflexionar sobre la nostra relació amb allò material. En l’art contemporani català hi ha una línia del pensament de Diògenes que segueix molt present. Una constant transgeneracional que es basa en una reducció de mitjans, en una simplicitat fonamental i en una economia que, paradoxalment, redunda en la intensificació dels valors estètics, i rebutja la retòrica i l’excés. Són artistes que practiquen, a la manera de Diògenes, una fragilitat que esdevé font de fortalesa i de significat.

“Com a societat també tenim una relació massa estricta amb els objectes, fet que ens allunya de les coses veritablement importants, com la natura o les altres persones. Si reflexionem tots sobre els nostres comportaments podria haver-hi un canvi”

Aquest alliberament és el que ens mostra ‘Lliçó de Diògenes’, una producció del centre d’Art Tecla Sala, que podem veure fins al 9 de desembre al Bòlit, Centre d’Art Contemporani de Girona. En parlem amb Àlex Mitrani (Barcelona, 1970), comissari de l’exposició.

- Què exposa ‘La lliçó de Diògenes’?
Pel nom pot semblar que l’exposició sigui difícil o complicada, però no ho és. El punt de partida és lligar el pensament del filòsof Diògenes de Sinop amb una sèrie d’artistes catalans contemporanis. Totes les creacions representen una idea sobre la qual reflexionar i plantegen problemes d’actualitat, com el consum o l’ordre establert.

- Què podem veure?
Hi ha obres d’artistes de generacions molt diferents, reconeguts i de més joves. També de diverses especialitats, ja que podem trobar escultures, obres sobre paper, vídeo... Però totes reuneixen una cosa en comú: el despullament que s’aparta de les pretensions de l’art. Treballen amb l’austeritat i proposen paradoxes i situacions extremes, com el confeti de caca de colom (Pigeon Shit Confetti) de Rubèn Verdú...

- Confeti de caca de colom, quadres fets amb bitllets triturats, joies que semblen escombraries... és una crida contra el capitalisme?
Evidentment el capitalisme encara no existia a l’època de Diògenes, pel que no és una referència directa. És un moviment més filosòfic, però també hem de tenir en compte que és el capitalisme el que ens ha portat fins al punt on som ara i sobre el qual necessitem reflexionar. Els artistes busquen posar una situació de conflicte entre els nostres valors i la situació actual.

'Pigeon Shit Confetti' de Rubèn Verdú. Foto: Cedida

- Per tant, l’art és un camí per retrobar-nos amb els nostres valors...
Sí, absolutament. L’art contemporani és un art filosòfic, que ens fa pensar d’una manera dialogant, no discursiva. Hi ha obres que ens fan pensar. L’art és necessari a la societat perquè té una vessant filosòfica. Al nostre dia a dia necessitem aturar-nos i pensar.

- Com s’estructura l’exposició?
S’estructura en tres àmbits que considerem en tres espais: la Sala de La Rambla, la Sala de Pau Rodó i la Capella de Sant Nicolau. A cada espai li correspon un àmbit. A La Rambla tractem 'El solitari cosmopolita'. A Pau Rodó està ubicat 'Contra el valor', que critica els diners, la riquesa i el poder. I a la Capella de Sant Nicolau tenim 'Elogi de la pobresa, alliberament de l’excés', un alliberament a través de l’austeritat.

'Avenç' de Mar Arza. Foto: Cedida

- En què s’inspiren els creadors?
Aquesta exposició s’ha fet amb obres que ja estaven fetes, i d’altres que han sigut elaborades arran de l’exposició. Diògenes ens serveix per explicar tota una línia de l’art contemporani català.

- Quin paral·lelisme hi ha entre Diogènes i els artistes?
Diògenes de Sinop era un filòsof performatiu. No es dedicava només a parlar, sinó que provocava a través de l’acció, com els artistes contemporanis. Per altra banda, hi ha un corrent dins de l’art contemporani que determina tota pretensió. Aquesta tendència ha sigut molt forta, sobretot a partir de l’obra de Joan Miró, per això aquests artistes poden dialogar amb l’art de Diògenes.

- Alliberar-nos d’allò material ens fa més lliures?
Sí. Aquesta situació ens ha passat a tots, quan fem neteja ens sentim millor, més lleugers. Com a societat també tenim una relació massa estricta amb els objectes, fet que ens allunya de les coses veritablement importants, com la natura o les altres persones. Si reflexionem sobre els nostres comportaments podria haver-hi un canvi.

- I l’art va lligat amb la llibertat de l’individu?
L’art en si ja és un acte de llibertat. És una activitat humana que serveix per reflexionar sobre la nostra relació amb el medi, més enllà de la immediatesa. És un espai de llibertat, perquè porta a l’individu a expressar-se. L’art contemporani ens proposa retrobar-nos amb nosaltres mateixos.