J. Trepat

Foto: 

Cedida

La Fàbrica J. Trepat de Tàrrega, al descobert

La seu del Museu Trepat, epicentre reflexiu del comerç de maquinària agrícola durant el segle XX
Cristina Mongay
,
26/11/2018
Llibres
La Fàbrica J. Trepat de Tàrrega torna a brindar la possibilitat de reflexionar i conèixer millor la seva fecunda història amb la publicació ‘Les tècniques de mercat de la fàbrica J. Trepat de maquinària agrícola de Tàrrega (1916-1982)’, de Jacinto Bonales.
La factoria fou una de les empreses protagonistes de la mecanització del camp espanyol durant el segle XX

‘Les tècniques de mercat de la fàbrica J. Trepat de maquinària agrícola de Tàrrega (1916-1982)’ és el tercer volum de la col·lecció ‘Claus Trepat’, un compendi que vol aprofundir, i difondre entre tota la ciutadania, la història i la societat del segle XX que van acompanyar la trajectòria vital de l’antiga fàbrica targarina.

Aquest estudi ha estat realitzat pel Doctor Jacinto Bonales, expert en història moderna i  contemporània de Catalunya. En ell s’explica d’una manera senzilla, i amb tot luxe de detalls, l’evolució històrica de les tècniques de publicitat emprades per l’antiga fàbrica J. Trepat entre els anys 1916 i 1982.


Anunci de maquinària agrícola a la revista 'Nuevo Figueras', 5 de juny de 1915

‘Les tècniques de mercat de la fàbrica J. Trepat’ es divideix en tres parts ben clares i concises: la creació de la marca comercial, la seva expansió arreu de la geografia peninsular i el repte de contactar –i de competir– amb el gegant mercat internacional. Entre d’altres, es revelen alguns dels secrets que expliquen com aquesta petita foneria local va convertir-se pràcticament en una indústria monopolística del sector de la maquinària agrícola arreu de l’Estat espanyol.


Estnd de J. Trepat al Mercat de l'Automòbil i el Tractor de Tàrrega, dècada de 1960

Es proposa un recorregut al voltant de la transformació dels models publicitaris en aquest ampli ventall de temps, i també al voltant dels sistemes de venda d’aquesta empresa familiar. S’hi recullen, per exemple, molts anuncis publicitaris d’època, cartells, alçats de la fàbrica, així com gràfics i mapes evolutius. En definitiva, un seguit d’estratègies que expliquen molt bé la societat i l’economia canviant de la centúria passada.

Tot plegat, neix de l’abundant documentació conservada de la fàbrica, que avui en dia es troba dipositada a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell.

Bonales ja ha aprofundit en altres ocasions en la història de la capital de l’Urgell; així ho mostren títols de la seva firma com ‘Tàrrega, 1950. Opulència i misèria sota el jou franquista’ o ‘El model social franquista dins la fàbrica J. Trepat de Tàrrega. Relacions laborals i condicions de vida (1939-1961)’.

Més informació: 

A

També et pot interessar